La reaparició

Bernal comença un altre viatge després de la lesió

La tornada del migcampista després d’un any absent va completar la festa davant el València. Acabada la llarga rehabilitació, el repte del futbolista consisteix a tornar a ser qui va ser i competir pel lloc. "Això m’ha ajudat a ser més fort físicament i psíquicament", assegura.

Bernal comença un altre viatge després de la lesió
2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els esportistes no han trobat una analogia més bona per descriure un període d’inactivitat, fonamentalment una baixa per lesió, com l’estada en un túnel. No havia de ser menys Marc Bernal, de 18 anys, quan es va posar davant dels periodistes per primera vegada després de reaparèixer davant el València.

Va entrar en aquest túnel el 27 d’agost del 2024 mentre era ajudat a sortir de la gespa de Vallecas perquè la cama esquerra li flaquejava. En l’últim minut (el 97 d’aquella treballada victòria per 1-2), pugnava per una pilota al costat de la línia de banda amb Isi Palazón, i el genoll esquerre va fer una rotació forçada que li va provocar una ruptura dels lligaments encreuats i una lesió associada al menisc.

383 dies després

"Ha sigut un procés molt dur, en què al principi no veus la llum del final, però ha acabat un dia molt bonic", va dir amb un somriure lluminós a prop de la mitjanit de diumenge. Va entrar en el minut 80 del partit gràcies a la golejada (una més), sobre el València en la selecta, per reduïda, festa al Johan Cruyff.

Cridant, plorant, saltant, corrent, flexionant i somrient, s’ha mantingut 383 dies en aquest túnel. S’ha fet major d’edat durant el temps, però ha madurat més per l’experiència viscuda que pels dies transcorreguts. No va imaginar mai que passaria un mes allotjat amb la mare a l’hotel que és davant de la ciutat esportiva a Sant Joan Despí per acudir cada dia a les sessions de rehabilitació, amb la família, natural de Berga. O que es faria íntim de Borja Vera, que és molt més que el fisioterapeuta de capçalera que l’ha acompanyat en el viatge.

"Això m’ha ajudat a ser més fort i a conèixer-me més a mi mateix, a ser més fort físicament i psíquicament", va dir Bernal, partícip amb els altres d’un dia rodó en què va gaudir, particularment d’una càlida i emotiva benvinguda al substituir Pedri. En els deu minuts i una mica més de competició va donar l’assistència a Robert Lewandowski per segellar el 6-0.

En el llindar

Notícies relacionades

Però el futbolista, d’1,93 metres i 84 quilos, està tot sol en el llindar de sortida d’aquest túnel. Ara li toca, a la llum del dia, competir, lluitar, jugar i destacar, mesurar-se de tu a tu amb els altres, i demostrar que és el mateix prometedor noi que va entrar en aquell sofert, dolorós i anònim període de la seva vida. El repte és lluitar per la titularitat amb Frenkie de Jong, que ja es va entrenar amb tots, amb Marc Casadó, el pivot davant el València, amb Gavi, que també va ser un any absent amb una ruptura d’encreuats.

A Hansi Flick també se li ha fet llarga la recuperació de Bernal. Pensava que havia descobert un migcampista fiable en la pretemporada de l’any passat i el va perdre ben aviat. Al tercer partit de Lliga. En tots tres el futbolista de Berga havia sigut el pivot defensiu del Barça. Flick va posar la cirereta a la nit feliç, en què la plantilla va respondre com una unitat, va resoldre sospites amb una actuació coral i va poder abraçar Bernal en la línia de banda per tornar-lo a la gespa.