Més d’un milió de catalans prenen Diazepam i altres ansiolítics

Almenys 1,1 milions de catalans consumeixen Diazepam o altres benzodiazepines, malgrat que la tendència dels últims dos anys marca un lleuger descens. Són dades de la Conselleria de Salut, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, dels ansiolítics prescrits per la sanitat pública però que no inclouen ni les receptes prescrites en consultes privades ni els fàrmacs aconseguits fraudulentament; per tant, la xifra real és més alta. El 2023, per primera vegada des de la pandèmia, el consum d’aquests medicaments psicotròpics per tractar l’ansietat, l’estrès o l’insomni (i que només es venen amb recepta mèdica) va començar a baixar a Catalunya. És una tendència que es va mantenir l’any passat, amb una reducció del 3% respecte al 2022, any rècord.

Els pacients que consumien benzodiazepines com, per exemple, el Diazepam (Valium), el Lorazepam (Orfidal), l’Alprazolam (Trankimazin) i el Clonazepam (Rivotril) van augmentar a Catalunya arran de la pandèmia. El fenomen va registrar una xifra rècord el 2022, quan hi va haver en total 1.139.869 usuaris únics amb dispensació a les farmàcies (un 4,18% més que el 2019, quan n’hi va haver 1.094.087). El 2023 van arribar a ser 1.126.120 usuaris, i el 2024, 1.106.235, unes xifres que representen un 3% menys que les del 2022. Les dones (en concret les que tenen entre 45 i 64 anys) són les que consumeixen més aquesta mena de fàrmacs.

Segons Mercè Barau, vocal d’oficina de farmàcia del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB), el Diazepam i la resta de benzodiazepines s’han de prescriure per a un màxim de 12 setmanes (tres mesos). "Són tractaments curts. El problema és que moltes persones en prenen com a crònics", apunta Barau. Segons indica Salut, el 2024, al 82,93% dels usuaris de Catalunya els van fer alguna prescripció amb una durada de tractament superior a les quatre setmanes. Altres fonts sanitàries assenyalen, però, que hi ha molts pacients que estan més de tres mesos, i fins i tot anys, consumint aquests fàrmacs.

"Les benzodiazepines generen addicció i tolerància. Sembla que no fan efecte, però quan les treus l’efecte és semblant a l’abstinència", afegeix la farmacèutica. Assenyala el cas del Diazepam, una benzodiazepina de durada llarga: al matí, la persona que l’ha pres continua tenint somnolència. "A mi el Diazepam em fa molt respecte", adverteix Barau.

Amb la covid-19 hi va haver un augment de la prescripció i del consum d’aquests fàrmacs; ara els metges miren de no prescriure’n tants. "Veiem que hi ha pacients que fa molt temps que prenen benzodiazepines prescrites, i els CAPs miren de treure-les de mica en mica. Mai de cop", diu Barau.

Pel que fa al nombre d’envasos dispensats a les farmàcies, també han disminuït. El 2022 se’n van dispensar en total 9.889.396 (un 5,14% més que el 2019, en què se’n van vendre 9.406.022), mentre que el 2023 van ser 9.726.333, i el 2024, 9.486.156. És a dir, el 2024 n’hi va haver un 4% menys que el 2022. "En els últims dos anys, el nombre d’usuaris que consumeixen benzodiazepines o fàrmacs que hi estan relacionats, així com el nombre d’envasos dispensats en oficina de farmàcies, s’han reduït de mica en mica, fins a arribar a xifres semblants a les observades prèviament en la pandèmia", tal com assenyalen a aquest diari fonts de la conselleria.

Receptes oficials

Segons Salut, les 10 benzodiazepines més consumides a Catalunya són, per aquest ordre, el Lorazepam, el Lormetazepam, l’Alprazolam, el Diazepam, el Clonazepam, el Zolpidem, el clorazepat de potassi, el Bromazepam, el Clobazam i, en últim lloc, el Ketazolam. Amb tot, la conselleria recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) únicament disposa d’informació sobre les dispensacions que es fan a través de recepta mèdica oficial i no de les generades a partir de receptes privades.

Com adverteix el cap de psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), Narcís Cardoner, les benzodiazepines són psicofàrmacs que causen sovint "dependència". Són "útils" quan es prescriuen adequadament, perquè redueixen l’ansietat amb "rapidesa". I no només ansietat, sinó també l’insomni, les contractures i fins i tot l’epilèpsia.

Espanya és el país que prescriu més benzodiazepines, però hi ha comunitats com Catalunya que fan esforços per mirar de reduir aquestes xifres. Campanyes de Salut com Pastilles, només les necessàries pretenen reduir la prescripció de fàrmacs com aquests. "En la primària veiem que és un problema de salut que va a més. El perfil d’usuari és una dona de mitjana edat o més gran. Al darrere d’això hi ha molts problemes, com per exemple l’insomni, l’ansietat, la depressió i problemàtiques familiars. Les benzodiazepines són la solució fàcil per al seu dia a dia", explica la metge de família Montserrat Romaguera, membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

Es tracta de medicaments molt "econòmics", tal com reconeix aquesta doctora, que tot i això tenen "dos problemes" principals. El primer és la "tolerància": per aconseguir un benefici, cada vegada en fa falta una quantitat més gran. El segon inconvenient és que tenen efectes secundaris com la pèrdua de reflexos, cosa que "fa augmentar el risc de caigudes". "A la gent gran, una fractura les pot acabar convertint en dependents", afegeix Romaguera.

Notícies relacionades

Les onades de calor li costen ja a Europa 43.000 milions

Dr. Ramón García-Sanz, cap del Servei d’Hematologia: "Hi ha teràpies per al limfoma revolucionàries"

"Augmenten les demències"

I destaca que les benzodiazepines "augmenten les demències". "Som en un país en què l’esperança de vida és molt llarga. El risc que d’aquí a uns anys desenvolupem una demència és un efecte secundari de les benzodiazepines. Estem en una cultura en què tot ha de ser ràpid i fàcil. I els sanitaris en tenim una part de culpa", afirma. Les benzodiazepines també tenen efectes sobre la conducció. "La solució no és donar la pastilla, sinó mirar de buscar altres recursos. Per exemple, l’activitat física regular ens ajuda a calmar l’ansietat i a induir el son", apunta.