entre 15 i 29 anys

Creixen els contagis de coronavirus entre adolescents i joves a Catalunya

El director general de Professionals de Salut atribueix l'increment «a la manera específica que tenen de socialitzar»

jovenes-emancipacion

jovenes-emancipacion

3
Es llegeix en minuts
Efe

Les autoritats sanitàries de Catalunya estan preocupades per l’increment de contagis de Covid-19 entre adolescents i joves detectats en les últimes setmanes, que el director general de Professionals de Salut, Marc Ramentol, ha atribuït a «la seva manera de socialitzar, més pròxima entre ells». Ja a l’inici de la pandèmia, els centres sanitaris van alertar que el 40% dels ingressats per coronavirus a l’hospital de Bellvitge tenien menys de 50 anys.

En una entrevista a TV-3, Ramentol ha revelat que des de finals de maig estan detectant «un increment de casos entre joves i adolescents d’entre 15 a 29 anys, i que és un element d’especial preocupació». «No és un número alt –ha puntualitzat–-, uns 5,8 casos per cada 100.000 habitants, però ens preocupa la tendència, que va a l’alça».

El director general ha atribuït aquest increment de positius de coronavius entre joves «a la manera específica que tenen de socialitzar, per això recomanem que la socialització es faci entre grups estables i no amplis, però sabem que això no lliga amb la forma de socialització dels adolescents».

Sis mesures de prevenció

Ramentol ha insistit en sis mesures de prevenció: higiene de mans; ús de mascaretes; distància d’1,5 metres; intentar socialitzar en grups tan estables com es pugui, evitant aglomeracions; escollir activitats a l’aire lliure o en llocs ben ventilats, on la capacitat de transmissió de virus decau, i autoresponsabilitat i autovigilància de símptomes per acudir al metge de seguida si es detecten que són compatibles amb un quadro d’infecció.

El director general, que ha dit que la Generalitat està fent plans específics per a la nova normalitat per sectors i un específic per a residències de gent gran, ha afirmat: «Continuem en crisi sanitària, continuarem tenint casos i brots, però la nostra esperança és que els podrem anar controlant».

Sobre la proposta que la quarantena passi de 14 a 10 dies, ha dit que de moment «només és una proposta i no està tancada, tot i que com cada vegada tenim més coneixement del virus i és lògic que anem modulant les nostres recomanacions, aquesta és una de les mesures que s’han proposat».

La tornada a l’escola

Respecte a la tornada a l’escola al setembre dels escolars, Ramentol ha recordat que els menors tenen «una afectació clínica molt lleu i sembla que són més o menys resistents al virus i conseqüentment menys contagiosos, en contra de la grip, de la qual són grans transmissors».

«En el cas de coronavirus –ha afegit– no sembla que els nens siguin grans transmissors, per això al setembre intentarem buscar la màxima normalitat en els objectius docents, amb el manteniment de mesures de protecció».

Ramentol no s’ha mostrat partidari d’obligar a prendre la temperatura als escolars perquè «no és una mesura que tingui una gran evidència, no la posarem a la primera pàgina de les recomanacions als centres educatius perquè la febre és un símptoma fàcilment emmascarable amb un paracetamol».

El recompte de víctimes

Quant al polèmic recompte de víctimes mortals de la pandèmia, Ramentol ha defensat que el mètode utilitzat per Catalunya, que compta les morts a través de les dades que aporten les funeràries. «És el registre més pròxim a la realitat», tot i que ha reconegut que la mortalitat exacta «només la podrem tenir a posteriori, després d’examinar cada un dels casos».

Notícies relacionades

El director general ha reconegut que hi ha «molt marge de millora» en les condicions laborals dels professionals sanitaris «que necessiten millorar substancialment les seves condicions laborals», i ha recordat que els pressupostos d’aquest any contemplen 600 milions per millorar la situació d’aquests professionals.

No obstant, ha admès que «ens queda fer un salt endavant i actualitzar les condicions laborals», però ha puntualitzat que «això necessita una injecció de recursos que ara mateix no podem tenir si no desvestim cap altra pota de l’Estat del benestar».