Acnur

Gairebé una de cada cent persones al món ha deixat la seva llar per conflictes i persecució

Veneçuela és ja el segon país amb més població fora de les seves fronteres, només per darrere de Síria

La xifra de desplaçats interns pels conflictes gairebé s'ha multiplicat per set des del 2005

Miembros de la oenegé Team Humanity entregan mascarillas en un campo de refugiados de Lesbos.

Miembros de la oenegé Team Humanity entregan mascarillas en un campo de refugiados de Lesbos. / AFP / MANOLIS LAGOUTARIS

6
Es llegeix en minuts
Europa Press

Una de cada 97 persones al món, o el que és el mateix, l’1% de la població mundial, s’ha vist obligada a abandonar la seva llar a causa dels conflictes, la violència o la persecució, una nova xifra rècord que situa el total de desplaçats forçosos a nivell mundial en 79,5 milions de persones, segons l’últim balanç de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats (Acnur).

Entre el 2010 i el 2019, almenys 100 milions de persones s’han vist obligades a fugir de les seves llars buscant protecció dins o fora dels seus països, mentre que la xifra de desplaçats forçosos que hi havia a finals del 2019 pràcticament duplica la que hi havia a l’inici de la dècada, 41 milions, segons les Tendències Globals publicades per l’agència de l’ONU. La dada de l’any 2019 suposa, a més, un fort augment respecte a l’any anterior, quan la xifra de desplaçats era de 70,8 milions.

A més d’aquesta dada de desplaçament sense precedents, Acnur ha constatat també una altra tendència preocupant: per als qui abandonen les seves llars tornar s’ha convertit en una tasca cada vegada més difícil. En la dècada de 1990, al voltant d’1,5 milions de refugiats tornaven als seus llocs d’origen cada any, una dada que contrasta amb els entorn de 390.000 de mitjana que van retornar cada any en l’última dècada.

«Estem assistint a una nova realitat en la qual el desplaçament forçat avui dia no només està molt més estès, sinó que simplement ja no és un fenomen a curt termini i temporal», lamenta el cap d’Acnur, Filippo Grandi. «No es pot esperar que les persones visquin en un estat d’incertesa durant anys, sense la possibilitat de tornar a les seves llars, ni l’esperança de cultivar-se un futur allà on es trobin», defensa.

En aquest sentit, aposta per «adoptar una actitud fonamentalment innovadora i més acollidora cap a totes aquelles persones que fugen, que vagi de la mà d’un impuls molt més decidit per resoldre conflictes que perduren des de fa anys i que són l’origen d’aquest immens sofriment».

Dels 79,5 milions de desplaçats, 45,7 milions ho van fer dins de les fronteres del seu país, mentre que 29,6 milions més van buscar refugi als països veïns i 4,2 milions esperaven que es resolguessin les seves sol·licituds d’asil. Durant el 2019 hi va haver uns 11 milions de nous desplaçats, 8,6 dels quals no van sortir del seu país mentre que 2,4 milions van travessar les fronteres.

Rècord de refugiats al món

La dada de refugiats és la més alta registrada fins ara i engloba, segons l’ACNUR, tant els 5,6 milions de refugiats palestins que porten dècades als països de la regió, com els 20,4 milions de refugiats sota mandat de l’agència de l’ONU i els 3,6 milions de veneçolans que estaven fora del seu país al final de l’any. A finals del 2010, al món hi havia uns 10 milions de refugiats.

Al voltant de la meitat dels refugiats al món són nens, una xifra que contrasta amb el percentatge que aquests representen de la població mundial –el 31% dels 7.700 milions d’habitants– o de la població migrant –el 10% dels 272 milions que hi ha a tot el món–.

Vuit de cada deu refugiats procedeixen de deu països, cinc dels quals han estat dins del ‘top 10’ en l’última dècada: L’Afganistan, Somàlia, RDC, el Sudan i Eritrea. No obstant, Síria es manté un any més com el país amb més refugiats, 6,6 milions, un títol que té des del 2014. El 83% dels refugiats sirians són a la regió, amb Turquia com a primer país d’acollida, amb 3,6 milions.

La crisi política, econòmica i humanitària que travessa Veneçuela ha situat el país com el segon amb més població fora de les seves fronteres: 93.300 refugiats reconeguts, 3,6 de desplaçats fora del país i 794.500 a l’espera de resoldre la seva sol·licitud d’asil. L’Afganistan, que durant anys va encapçalar la llista, cau a la tercera posició, amb 2,7 milions de refugiats, els 87% dels quals són a l’Iran i el Pakistan.

Pel que es refereix als principals països d’acollida, deu països allotgen tres de cada cinc refugiats, una tendència que es manté en l’última dècada. En aquest ‘top 10’ només hi segueixen el Pakistan, l’Iran i Alemanya. El país europeu és, de fet, l’únic país desenvolupat que es cola en aquesta llista en cinquena posició, a causa de l’arribada massiva registrada entre el 2015 i el 2016.

La llista l’encapçala Turquia, amb els 3,6 milions de refugiats sirians, i el segueixen Colòmbia, amb 1,8 milions de veneçolans, i el Pakistan, amb 1,4 milions d’afganesos. En general, en l’última dècada, tres de cada quatre refugiats al món va optar per quedar-se en països veïns.

Els desplaçats es multipliquen

Igual com la xifra de refugiats, el nombre de desplaçats interns s’ha multiplicat en els últims anys. El 2005, Acnur treballava amb 6,6 milions de refugiats, el 2010 eren ja uns 15 milions i al final del 2019 la xifra arribava a 43,5 milions, gairebé set vegades més que quinze anys abans.

En aquest àmbit, i malgrat l’acord de pau amb les FARC, Colòmbia continua sent el país amb més desplaçats interns, gairebé 8 milions, seguit per Síria, on la recrudescència del conflicte el 2019 va deixar gairebé mig milió de nous desplaçats, i va situar el total entorn dels 6 milions.

El tercer lloc l’ocupa RDC, on hi ha 5 milions de desplaçats, una xifra rècord en un país on la violència no remet en la seva part oriental des de fa dècades. El segueixen en el rànquing el Iemen, amb 3,6 milions; Somàlia, amb 2,6 milions; l’Afganistan, amb 2,6 milions, i Nigèria, amb 2,2 milions.

D’acord amb les dades disponibles, segons Acnur, les dones suposen el 52% dels desplaçats interns, una dada que arriba al 65% en el cas de Burundi o al 57% al Sudan, per exemple. Quant a la dada de menors desplaçats, a molts dels països afectats per conflictes, com l’Afganistan, RDC, Somàlia o Burkina Faso, supera el 60%, mentre que en d’altres com la República Centreafricana o el Iemen, la xifra se situa entre el 53 i el 57%.

Les sol·licituds d’asil, en augment

D’altra banda, l’informe d’Acnur també indica que les sol·licituds d’asil a tot el món també van en augment. En l’última dècada es van registrar 16,2 milions de sol·licituds individuals, el 88% d’aquestes en primera instància. D’aquest total, dues terceres parts es van presentar en els últims cinc anys. En concret, el 2019 hi va haver dos milions de noves sol·licituds, cosa que constitueix el 14% de l’última dècada.

Entre el 2010 i el 2019, uns cinc milions de persones van rebre estatus de refugiat o un altre tipus de protecció a 183 països i territoris i uns 15 milions van rebre estatus de refugiat o protecció temporal mitjançant procediments de grup, cosa que eleva el total a 20 milions de persones.

Gairebé un milió de les sol·licituds d’asil presentades el 2019 es van registrar a les Amèriques, principalment als Estats Units, el Perú, Costa Rica, Mèxic i el Brasil a causa de l’èxode veneçolà i també als qui s’escapen de la violència a Amèrica Central.

Els Estats Units van ser el país que més sol·licituds va rebre el 2019, amb 301.000, seguit pel Perú, amb 259.800, i per Alemanya, amb 142.500 –la dada més baixa en sis anys–. Els segueixen en la llista França (123.900), Espanya (118.300), el Brasil (82.500) i Grècia (74.900).

Notícies relacionades

En l’última dècada, uns 400.000 menors no acompanyats van presentar sol·licituds d’asil a 117 països, cosa que representa el 3%. La dada ha disminuït en els últims anys i el 2019 van presentar unes 25.000 sol·licituds.