Ni la pandèmia ni l'ensorrament econòmic dobleguen Maduro

El diputat Juan Guaidó, autoproclamat autoritat executiva interina amb el reconeixement de Donald Trump i uns altres 54 governs, és ara com ara només un protagonista lateral de la deriva veneçolana. Fa quinze mesos va despertar entusiasme amb la seva proposta d’una transició ràpida. «Acabar amb la usurpació, un govern de transició i eleccions lliures», va prometre.

La seva agitació actual a Twitter té cada vegada menys repercussió. No falten opositors que, a hores d’ara, qüestionen el seu lideratge. Alhora, el madurisme redobla el control social i militar en el context de la quarantena per la pandèmia, més enllà de l’argot socialista i el repartiment de l’ajuda alimentària; malgrat totes les restriccions derivades de la paràlisi productiva, el Govern ha trobat una taula temporal de salvació a la mar de les dissorts.

Gestió econòmica

Flota gràcies a un pragmatisme econòmic que, sobre la base de la primacia del dòlar en l’intercanvi, va recompondre part del mercat intern. La polvorització del bolívar, la moneda nacional, va tenir uns efectes contradictoris: va augmentar les desigualtats i, alhora, va descomprimir tensions que estaven generades per l’escassetat i que durant anys es van evacuar a través del flux migratori. El bitllet nord-americà és un àrbitre important d’aquesta crisi a diferents bandes, que té altres actors a la Xina i Rússia. L’utilitzen el 40% dels veneçolans.

La història de Maduro, en el poder des de finals del 2013, és la de les seves successives emergències polítiques amb la seqüela dels morts al carrer. La quarantena no va apagar el malestar. D’acord amb l’Observatori Veneçolà de Conflictivitat Social, des que el Govern va decretar l’autoaïllament s’han registrat 1.500 protestes, gairebé la meitat al maig. La falta d’aliments i serveis bàsics han sigut els detonadors del descontentament col·lectiu. Els incidents es van duplicar respecte l’abril. Els episodis, que han inclòs alguns intents de saqueig, no convergeixen necessàriament amb el full de ruta que ha dissenyat Guaidó sota la tutela de Washington.

Notícies relacionades

La fiscalia general vol declarar «organització terrorista» el partit de Leopoldo López i Juan Guaidó

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Alguns opositors recorden amb nostàlgia el desembre del 2015 quan, després d’ajuntar forces, van clavar una derrota colossal a Maduro en els comicis parlamentaris. El que es va pensar que seria un punt d’inflexió inexorable va donar pas a una sèrie d’ensopegades que van anar debilitant les expectatives. Gairebé un lustre després, l’antimadurisme està dividit. La seva ala més radical va quedar seriosament debilitada després de promoure una fallida incursió armada des de fora del país i amb el recolzament d’una consultora militar dels EUA.

Malgrat el cúmul d’adversitats, el palau de Miraflores ha donat senyals que vol recuperar el terreny cedit. Com si es mirés al mirall de la Casa Blanca quan qualifica Veneçuela, el Tribunal Suprem s’afanya a declarar Voluntat Popular, el partit de Guaidó i Leopoldo López, una organització «terrorista». La mateixa instància judicial va dictaminar que la facció parlamentària que encapçala Luis Parra és la legítima autoritat de l’Assemblea Nacional (AN). Es redobla la censura. Vladimir Villegas, un popular comentarista polític, s’acaba de quedar sense el seu programa al canal Globovisión. La possibilitat d’una solució pacífica i negociada de la controvèrsia no figura a les agendes dels contendents. Ni tan sols la pandèmia ha propiciat un espai de treva.