Els primers turistes postcoronavirus ja són a Mallorca

Per al Guinness quedarà que un 15 de juny del 2020 va arribar a Mallorca el turista més fotografiat i gravat de la seva història. Va ser poc després de les 11 del matí. Per la porta D de les arribades de Son Sant Joan, una vegada desembarcat del vol operat per TUI amb número X32312 procedent de Düsseldorf (Alemanya), apareixia el senyor Carsten, amb samarreta blanca i mascareta amb dibuixos d’estrelles, que va ser rebut amb una expectació mediàtica pròpia d’una altesa reial, una estrella del rock o un esportista de fama planetària.

«¡I ara! Ni el fitxatge de Messi pel Mallorca atrauria tants mitjans de comunicació. No havia vist res igual», assegurava minuts abans de l’efemèride un dels vigilants de seguretat de l’aeroport que controla l’accés. Es deia a si mateix la xifra constantment com per intentar creure-se-la: «¡Hi ha 200 periodistes acreditats!». Després que el senyor Carsten afirmés: «Hi havia un gran ambient a l’avió, tots estem molt contents de ser aquí», van anar apareixent els altres 188 passatgers que omplien el vol X32312, els primers turistes que visiten l’illa en 92 dies, com va remarcar el responsable de TUI per a la Península i les Balears, Ian Livesey.

Livesey va afirmar, en declaracions recollides pel Diario de Mallorca, rotatiu de Prensa Ibérica, que «sempre hi ha hagut una connexió especial entre Alemanya i Mallorca» i, en línia amb les cotilles sanitàries que imposa la crisi del coronavirus, va emfatitzar que el pla pilot que va arrencar aquest dilluns posa en pràctica tots els protocols de seguretat que marquen les administracions.

Grupets desorganitzats

A l’interior de Son Sant Joan, continuaven sortint els turistes alemanys, tots amb un somriure a la cara malgrat l’aclaparament mediàtic. Els periodistes els feien preguntes. Primer, a la llunyania, des de darrere dels cordons de seguretat. I, després, davant dels problemes de comunicació que comporta l’ús de mascaretes en un idioma que no és el propi, amuntegant-se sobre els passatgers. La policia, mentrestant, intentava posar-hi ordre, sense que hi hagués la més mínima directriu per part dels responsables de comunicació dels organismes que promouen el pla pilot. 

Davant dels focus, alguns dels turistes es van envalentir. «M’agrada Espanya, ¡visca Espanya!», va proclamar el Johannes, amb cabellera, samarreta blanca i americana negra. Ell és un assidu de Mallorca i li agrada Cala Major i Port d’Andratx. El Johannes, un dels més requerits de la jornada mediàtica per la seva loquacitat, va apuntar una idea que van expressar també d’altres dels seus compatriotes: creuen que Mallorca és una destinació segura, «com Alemanya». «No com el Brasil o Anglaterra, que estan pitjor», va dir. 

Un matrimoni jove ho corroborava amb una declaració –«creiem en aquest projecte pilot»– i un gest: el marit va tocar la panxa de la seva dona embarassada. Pel que van explicar els turistes en els múltiples grupets amb els periodistes que es van formar a la terminal de les arribades, els havien pres la temperatura i els havien fet omplir les dades de contacte per tenir-los localitzats. «¿I tests? ¿Se’ls han hagut de fer?». Sempre la mateixa resposta: «No» . 

A l’esplanada de la sortida, els autobusos esperaven aquest primer contingent de l’esperança per al sector turístic de l’illa. Van sonar els clàxons per rebre’ls. En un d’aquests autobusos hi va pujar la parella formada per Thomas i Antonia Tobor, originaris de Bonn. El seu destí: l’hotel Riu Concordia, un dels tres hotels de la Platja de Palma que participa en la prova pilot, juntament amb dos d’Alcúdia. 

Platges desertes

Al Thomas li va encantar el detall d’una tovallola que li van regalar a l’autocar. «Mira quina tovallola, ¡quina tovallola!, ¡quina qualitat!», deia, molt content, a la sortida de l’hotel després de deixar les coses a l’habitació. «L’última vegada que vam estar a Mallorca vam disfrutar dels seus bonics pobles i de la seva costa. Aquests dies contractarem un cotxe de lloguer i visitarem la costa des d’Andratx fins al port de Sóller, sense oblidar-nos d’Es Trenc», va manifestar. Thomas i Antonia van sortir de l’hotel i van anar directes a la platja. Hi van estendre la seva gran tovallola blava de les illes Balears, després de, per descomptat, sotmetre’s a la corresponent sessió fotogràfica amb els mitjans. I van prendre un bany en una platja quilomètrica gairebé deserta.

Notícies relacionades

El BOE publica l'ordre que regula l'obertura de corredors turístics segurs a les Balears

El Govern autoritza l'arribada de turistes alemanys a les Balears a partir de dilluns

Si haguessin continuat caminant fins al celebèrrim carrer del Pernil, deserta també, els haurien cantat una cançó. Allà, a la vorera, hi havia el conegut cantant Peter Wackel, que viu a cavall de Llucmajor i Baviera. Wackel té temes com ‘Deutschlaaand Deutschlaaandy I love Mallorca’. Es va definir com un «ambaixador» de la marca Palma Beach per donar la benvinguda als seus compatriotes amb una cançó. «Vull donar-los les gràcies per haver vingut. A tots els alemanys els dic: ‘Sisplau, ¡veniu!’».

A pocs metres, hi havia Bartomeu Mestres, del Bar San Siro. Deia que està bé que es promogui que vinguin de nou turistes alemanys, però que troba a faltar que alguna Administració no s’hagi preocupat prèviament pel manteniment del carrer del Pernil, ple de males herbes.