A falta de joc, Flick intenta resetejar el Barça

Un equip vibrant, atrevit i fresc, sempre divertit de veure, al qual ara, en canvi, costa trobar-ne una rèplica en aquests gairebé tres primers mesos de competició. Com va dir Flick sobre la lesió de Lamine ("va i ve, ha de gestionar-la ell"), el Barça està igual. Va i ve sense deixar un segell d’autoritat indiscutible, presoner dels seus dubtes, emetent signes en cada partit de la seva irregularitat. Fins i tot quan guanya.

Gols ‘made in Flick’

Els tres gols a l’Elx reforcen la idea original de Flick, tot i que, alhora, retraten la seva poca consistència en el joc. Són producte d’accions ràpides i verticals, un registre de l’alemany. Però no són teixits amb paciència sinó que naixen de la pressió, que ja no és tan coordinada com abans, entre altres raons perquè els rivals –l’Elx va ser l’últim exemple– tenen perfectament estudiat el mecanisme blaugrana, trobant antídots eficaços. El Barça va caure tant en fora de joc (fins en cinc ocasions) com el conjunt d’Eder Sarabia.

En l’1-0, només van intervenir dos jugadors. Va robar Balde, va rematar Lamine Yamal. Tot va passar de forma ràpida. Quatre tocs del lateral i tres del davanter. Tot va passar en tot just vuit segon. Més centellejant va ser el 2-0. Va robar Fermín i va marcar Ferran. Quatre tocs (tres del migcampista) i cinc segons de pur vertigen. I el 3-1 que va donar la tranquil·litat va arribar després d’una falta treta per Kounde, que va connectar amb Casadó. I aquest va detectar la carrera de Fermín, que va assistir amb saviesa Rashford. La jugada més llarga. I va durar 14 segons amb vuit tocs en total.

Només tres porteries a 0 en 14 partits

No hi ha dia en què el Barça no rebi un gol. És igual qui sigui el porter. Si el titular (Joan Garcia) o el tercer (Szczesny), però no troba la manera l’equip de Flick de segellar el seu marc. És una tendència que s’ha anat repetint en els vuit últims partits, signe irrefutable de la seva poca estabilitat defensiva. És, curiosament, la línia en què el tècnic ha introduït més canvis tot i que al final hagi apostat per Kounde, Cubarsí (suplent diumenge), Eric Garcia (instal·lat al flanc esquerrà) i Balde.

No tot s’explica per l’enyorança, cada vegada més exagerada, cap a la valuosa figura d’Iñigo Martínez. Amb ell, també va ser el Barça un grup inestable el curs passat rebent molts gols. El problema és que l’equip concedeix molt. I encaixa sense parar des de fa mes i mig. El triomf contra el Getafe (3-0), que data del passat 21 de setembre és l’últim, i amb Joan Garcia a la porteria, que no es va recollir cap pilota de la xarxa blaugrana.

Des d’aleshores, una seqüència de vuit partits consecutius amb males notícies enrere (incloent tres derrotes, PSG, Sevilla i Madrid) i la sensació que el rival té un pla. Rafa Mir, escorat a les bandes tot i ser un 'nou' pur, va castigar Araujo en el 2-1 i va fer tremolar el travesser de Szczesny i el pal esquerre, decisiva la mà prèvia del polonès, a la segona meitat. El Barça ha encaixat 17 gols en 14 partits, quatre més que la temporada passada. I només ha mantingut la seva porteria a zero en tres partits. Fa un any, en van ser cinc. I el Madrid de Xabi Alonso va sumar contra el València dissabte passat la seva setena porteria en 14 partits: el 50%.

Tornar a l’origen

Busca Flick retornar a l’inici. I ho fa, com ell mateix ha confessat, des d’«una situació que no és fàcil». El Madrid se li ha escapat a cinc punts a la Lliga, el joc no arriba, l’ànima defensiva del seu grup s’ha esquerdat i les absències tenen tant pes que llasten el creixement de l’equip. Arribat a aquest punt, l’alemany intento tornar al quilòmetre zero de la seva idea original, tot i que condicionat per l’absència de tanta qualitat. Jugadors que defineixen el rostre del Barça.

Notícies relacionades

L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió

La tarda que Lamine va fer un petó a l’escut

La vida sense Pedri durant el mes que ve i mig obliga De Jong a assumir un rol molt més protagonista, sobretot en l’aspecte ofensiu. «És un jugador increïble», va dir Flick elogiant la resposta del neerlandès, transformat ara en una peça capital per sostenir l’entramat del centre del camp al costat de Fermín, el més dinàmic i generós (va afegir dues assistències contra l’Elx), mentre confia a recuperar la millor versió d’un Marc Casadó pràcticament inèdit aquests mesos.

Amb prou feines ha disputat el 39% dels minuts possibles i això que ha sigut dels pocs que no ha passat per la infermeria. I en l’atac compta Flick amb desesperació els dies que falten per tenir Raphinha, el far que inicia la pressió, punt de partida real del joc del seu Barça. L’alemany no ha pogut alinear com a titulars en aquest curs el seu trident preferit: Lamine-Lewanwdowski-Raphinha. Ni una sola vegada, però com va dir diumenge havia vist «aquesta setmana els dos millors entrenaments de la temporada».