Zapatero no dona per «definitiva» la ruptura de Junts i admet que el cas Cerdán «va impactar» en la relació

«Mai se sap si són definitives» les ruptures, va dir per posar en valor tot aquest procés de diàleg a Suïssa amb un mediador internacional. «He estat en la tasca d’acostar posicions amb Junts, particularment amb [Carles] Puigdemont, va apuntar per qualificar-lo d’«extraordinàriament positiu». «Ho dirà el temps, no tinc cap dubte, mai m’he penedit de dialogar i asseure’m, fins i tot amb els que pensen de manera diferent», va assegurar. En aquest sentit ha valorat que el final a la taula de negociació ha sigut «amable i respectuós».

Sobre l’immediat, per a Zapatero l’Executiu haurà de continuar lluitant cada setmana «per tirar endavant els seus processos». Si bé va reconèixer que «ara pot ser més difícil», no ha donat res per perdut i ha negat que Junts adopti una posició rupturista per bloquejar el Govern. «No pensar que votarà perquè sí en contra de tot, votarà en funció del que li sembli cada assumpte»,va explicar per limitar l’abast de la ruptura i desvincular-la de la necessitat d’un avenç electoral.

Per Zapatero serà positiu a l’hora de reconduir la relació amb Junts que s’aconsegueixi aprovar l’oficialitat del català a la UE i es pugui materialitzar la delegació de competències en immigració. Dos compromisos crucials que, va dir, «el Govern ha de complir», tot i reconèixer que depenen de tercers. A la delegació de competències en immigració va explicar que «se li va dedicar molt temps», però que el vot en contra de Podem va fer que no es materialitzés al Congrés. «Aquest tema s’ha d’intentar complir i posar tot l’èmfasi», va apuntar.

Com a «transcendental» va qualificar també l’oficialitat del català a la UE, sobre el qual l’Executiu ha fet passos per obrir una negociació amb Alemanya,un dels principals països més reticents i el veto del qual ha estat frenant els avenços.

Català a la UE

L’acord entre Espanya i Alemanya se centra en «obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües oficials diferents de l’espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea de manera que sigui acceptable per a tots els Estats Membres». L’objectiu és que en el pròxim Consell d’Afers Generals es pugui incloure en l’ordre del dia i presentar un text per al debat. Aquest pas és significatiu ja que Alemanya era el principal país que vetava fins ara aquest compromís amb Junts per al qual es necessita la unanimitat dels Estats membres. 

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

«La incorporació d’aquestes llengües», que inclou l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera, «constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya», recull la declaració conjunta fent propi l’argument força de l’Executiu de Pedro Sánchez. «Per això», continua, «hem decidit conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 Estat Membres en una futura reunió del Consell d’Afers Generals». 

«És positiu que Espanya com a país s’hagi compromès que les seves llengües cooficials siguin oficials a la UE», va declarar l’expresident socialista per concloure que “aquí la llengua ho és tot”.