Les més castigades tornen a ser elles

Tiphaine Leurent, membre de la comissió d’aliments de Vecines en Red Ciutat Vella, a Barcelona, porta tot el confinament treballant a peu de carrer al barri Gòtic, mirant a la injustícia i a la desigualtat als ulls. No dubta a respondre que, per descomptat, aquesta crisi ha impactat més en elles. «Partim de la base que les dones tenim les feines més precàries. Internes, netejadores i cambreres de pis són les primeres que han caigut. Les que tenien contracte no cotitzaven les hores que feien i els han quedat uns ertos miserables. Les que no en tenien, ni això» assenyala. Segons càlculs de l’Ajuntament de Barcelona, de les 52.000 treballadores de la llar de la capital catalana un 30% no el té. Alhora, prossegueix Leurent, són les dones les que han sortit al carrer a buscar-se la vida i la dels seus. Ja sigui menjar o una connexió a internet perquè els seus fills puguin parlar amb els seus professors o companys de classe. 

Amb els nous bancs d’aliments organitzats als barris ha passat el que ja succeïa amb els desnonaments. Elles són a les que no els fa vergonya i surten a defensar la seva llar. El 80% dels integrants de Vecines en Red al Gòtic són dones. «No diferenciem entre activista i receptor, cada dia les persones que acudeixen a buscar aliments estan més involucrades en la xarxa, i novament són elles les que més s’impliquen», expliquen. Els primers contactes els van establir a través del grup de Dones i Desnonaments i d’allà va funcionar el boca a orella.

De vegades surten elles per aquest instint de protecció (el 73% de les persones que han rebut ajuts socials a Barcelona entre el 14 de març i el 15 de maig són dones). D’altres, perquè no tenen alternativa a l’estar tirant endavant les seves famílies totes soles. Més del 80% de les famílies monoparentals a Espanya estan formades per dones soles amb els seus fills. Es calcula que el 43% dels nens en situació de vulnerabilitat estan passant el confinament només amb la seva mare. Leurent apunta aquí un altre element a tenir en compte: «L’administració no està dissenyada amb una mirada de gènere. La taula d’emergència, per exemple; a més que algunes dones molt vulnerables ni tan sols estan acudint a demanar ajuda als serveis socials perquè corre el fals rumor que els serveis socials els podrien treure els seus fills. Aquestes dones acudeixen a les xarxes de suport i allà les acollim, però no pot ser que els serveis socials els facin por», denuncia.

L’oblidada economia reproductiva

«Les dones soles amb fills a càrrec representen la cara més crua de la vulnerabilitat. L’índex de pobresa femenina és alarmant», indica Sira Vilardell, directora de la Fundació Surt, entitat d’acció social que treballa pels drets econòmics, socials i culturals de la dones des del barri del Raval, a Barcelona. Però la pandèmia no ha afectat més només a les dones més vulnerables. Vilardell recorda el que podria semblar obvi: «Les crisis sempre ens fan retrocedir, però partim d’una cosa estructural». 

«Aquests mesos han evidenciat les grans desigualtats en les cures, treballs essencials tot i que no siguin reconeguts com a tal. El confinament ha fet que els nens no puguin estar amb els avis ni puguin anar a l’escola; que les persones dependents no puguin estar en uns centres de dia tancats... I tot aquest pes ha recaigut en les famílies. És a dir, en les dones», relata Vilardell, especialista entre interculturalitat i gènere, que denuncia que la falta de mesures de l’Estat per garantir la conciliació ha portat a moltes «molt al límit»: baixes mèdiques, estrès i ansietat. «Moltes han hagut de deixar les feines o reduir les jornades. Un milió d’equilibris i mil encaixos per poder arribar a tot que els ha restat drets, autonomia i llibertats», acaba. 

Introduir aquesta inexistent mirada de gènere a la complexa maquinària de l’administració a la qual es referia Leurent –sobra dir que dissenyada per homes– va ser un dels principals motius de la creació, el passat mandat, de la Regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona, àrea capitanejada per la regidora Laura Pérez, que va encarregar un informe (del qual surten la majoria de xifres que acompanyen aquest text) sobre les conseqüències i l’impacte de gènere de la Covid-19 a la capital catalana per tenir les dades sobre la taula a l’hora d’elaborar les polítiques públiques per fer front a aquesta crisi i adaptar-les a aquestes necessitats concretes tan invisibilitzades.

La xacra de la violència masclista

La Generalitat ha detectat un total de 913 nous casos de violència masclista durant el confinament i el 112 ha rebut un 88% més de trucades, malgrat que l’esmentat informe adverteix d’un altre fet que mostra que que la situació és encara més greu. «El deteriorament de les condicions de vida dificulta la ruptura de les relacions de violència, l’acabament de processos de recuperació i els processos d’apoderament i autonomia. La creixent preocupació per com cobrir les cures, com cobrir les necessitats bàsiques, els lloguers o com queda el treball, fa que en general el tema violència quedi en segon terme», alerta el document, que inclou dades com que les dones representen entre el 65% i el 85%, depenent del sector, dels treballs que han estat en primera línia (venda de productes bàsics, personal sanitari i de farmàcia, serveis socials, cuidat de persones grans i malaltes, neteja d’establiments...) i recorda que la bretxa salarial anterior a la crisi era del 22%.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Una vegada analitzades les dades, Pérez apunta diverses qüestions. Una és que durant aquestes setmanes s’ha parlat molt (malgrat que no prou) de la salut mental de la infància, però s’ha obviat per complet la de les mares, com apuntava també Vilardell. «És necessari estudiar la fórmula per cobrir des de la institució les cures com el servei essencial que són», afirma la regidora, que imagina programes específics, com una mena de cangurs públics per a famílies monoparentals.

«Aquesta crisi de les cures ens confirma també que un dels reptes que hem d’afrontar amb urgència són les masculinitats. És imprescindible interpel·lar l’altre 50% o això no l’arreglem», reflexiona la regidora, que es planteja la creació d’un Centre de Noves Masculinitats.