28 set 2020

Anar al contingut

educació diferenciada

Els superdotats no volen tornar a l'escola; els agrada estudiar 'online'

Durant el confinament han pogut treballar al seu ritme i se senten més còmodes en el seu ambient familiar, alliberats dels seus assetjadors, que és un dels «suplicis» que molts han de suportar

La presidenta de l'Associació Espanyola per a Superdotats i amb Talent (AEST) recalca, no obstant, la conveniència que aquests alumnes convisquin amb tota mena de companys

Pilar Rodríguez Veiga/Efe

Els superdotats no volen tornar a l'escola; els agrada estudiar 'online'

JOSE LUIS ROCA

La majoria dels alumnes superdotats estan encantats d’estudiar de manera ‘online’ i «no volen tornar a l’escola», ja que ara poden treballar al seu ritme i se senten més còmodes en el seu ambient familiar, alliberats dels seus assetjadors, que és un dels «suplicis» que molts han de suportar. 

Ho assegura a Efe la presidenta de l’Associació Espanyola per a Superdotats i amb Talent (AEST), Alicia Rodríguez Díaz-Concha, que recalca, no obstant, la conveniència que aquests alumnes estiguin integrats amb tota mena de companys. 

¿Com ha portat el confinament aquest col·lectiu? 

L’estan afrontant «molt bé», emfatitza Rodríguez. 

«De fet, contactem de manera bastant habitual amb les famílies associades i totes coincideixen: ¡els nens estan encantats i no volen tornar a l’escola! Destaquen especialment que aquesta situació els permet treballar al seu ritme, sense necessitat de fer les pauses establertes, i que això els deixa temps lliure per poder invertir-lo a aprofundir, a investigar altres temes que són del seu interès o en els seus ‘hobbies’». 

«D’altres afirmen que se senten més còmodes en el seu ambient familiar, alliberats dels seus assetjadors, que és un altre dels suplicis que molts d’aquests nens han de suportar», lamenta. 

Però, tot i que aquests nois «se senten còmodes», «els pares veiem també l’altra cara de la moneda, perquè sabem que ells necessiten realitzar activitats amb els seus companys. Per a ells és molt convenient –continua– estar integrats amb tota mena de companys». 

«L’ideal seria una educació mixta en la qual poguessin treballar ‘online’, al seu ritme, però també socialitzar i tenir contacte amb tots els seus companys, ja que en els nens d’altes capacitats el seu desenvolupament emocional i social és tan important o més que el seu desenvolupament acadèmic. Una part no es pot desenvolupar sense l’altra», assevera. 

Talent i superdotació

En el curs 2018-19 hi havia 35.494 estudiants amb altes capacitats intel·lectuals, segons l’estadística ‘Alumnat amb necessitat específica de recolzament educatiu per ensenyament i tipus de necessitat’ del Ministeri d’Educació. 

El departament d’Isabel Celaá  assenyala que l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, valorat com a tal per equips o serveis d’orientació educativa, rep atenció educativa a través de mesures específiques, com ara les adaptacions curriculars d’aprofundiment o d’ampliació del currículum, la flexibilització del període d’escolarització i la participació en programes extracurriculars d’enriquiment. 

Però Rodríguez especifica que el concepte ‘altes capacitats’ inclou dues realitats diferents, «el talent i la superdotació». 

Així, els superdotats són els que tenen una capacitat d’aprenentatge molt superior a la mitjana en tots els àmbits o instruccions diferenciats en els tests d’intel·ligència tradicionals. 

Els talents són aquells que destaquen de manera molt especial en un o diversos àmbits, però no en tots. 

«Avui dia sabem que tant els uns com els altres necessiten una educació diferenciada, perquè tenen capacitats d’aprenentatge diferents de la resta dels nens», afirma Rodríguez, que calcula que hi podria haver uns 800.000 escolars d’altes capacitats actualment a Espanya. 

I si en les estadístiques educatives només es xifren en més de 35.000 les altes capacitats, «significa que la gran majoria d’aquests nens no han sigut identificats pel sistema educatiu». 

Crítiques a la llei Celaá

L’AEST, que va atendre l’any passat més de 10.000 consultes, la major part relacionades amb la deficient atenció rebuda a les escoles, són crítics amb la reforma educativa del Govern. 

Rebutgen la Lomloe, o ‘llei Celaá’, a l’opinar que demostra que «es desconeix la realitat que viu aquest alumnat i els seus pares; creuen que ho tenen solucionat, però la cruel realitat és una altra». 

Des de l’associació es van presentar al·legacions al nou projecte de llei i fins i tot es va sol·licitar una entrevista amb la ministra per poder explicar-li-les, però de moment no han rebut «cap resposta i tampoc les al·legacions presentades han sigut recollides en el text». 

La majoria de les seves peticions per a la nova norma passen per «unificar la legislació de manera que els nens amb altes capacitats tinguin els mateixos drets en totes les comunitats». 

Ara segeuixen diferents protocols d’identificació i atenció, de manera que «al mudar-se de domicili a una altra comunitat molts nens d’altes capacitats deixen de rebre l’atenció que necessiten. Això no pot ser», al·lega Rodríguez. 

Tampoc estem satisfets amb la formació que estan rebent els professors i equips d’orientació (EOEP) per poder atendre aquests nens. «Necessitem que els professors rebin una formació eficaç. El risc a què ens enfrontem és molt gran, ja que l’índex de fracàs escolar quan aquests nens no són atesos es dispara fins i tot per sobre de la mitjana», afegeix.