Estudiants 'accelerats'

Un total de 416 estudiants catalans d’educació infantil, primària i secundària estan matriculats en un curs superior al que per edat els correspondria. Són alumnes als quals l’escola ha decidit apujar de nivell o accelerar –així es coneix en terminologia educativa–,

perquè el seu rendiment escolar és més semblant al d’estudiants més grans que ells que al dels de la seva mateixa promoció. Des que l’any 2014 es va posar en marxa el protocol per a la detecció i l’actuació en alumnes d’altes capacitats intel·lectuals, el nombre d’accelerats a Catalunya s’ha duplicat, assegura Mercè Esteve, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat a la Conselleria d’Ensenyament.

La mesura, que no té cap cost per al sistema (al contrari, ja que el temps que un alumne accelerat passa a l’escola és més curt), sol ser ben vista pels experts que tracten amb estudiants superdotats. Aquests especialistes –psicòlegs i psicopedagogs– insisteixen, no obstant, que la solució és insuficient si no es fa un bon seguiment emocional de l’alumne.

«L’acceleració és una mesura intensiva, que s’aplica en casos molt puntuals i després que aquests alumnes han tingut prèviament una ampliació curricular o han participat d’algun programa de suport escolar personalitzat», aclareix Esteve, que puntualitza que, en qualsevol cas, abans de fer saltar de curs un alumne, també es tenen en compte factors de personalitat i maduresa.

D’acord amb el nen

D’acord amb el nen«A més a més dels equips de suport psicològic (EAP) amb què compta el centre educatiu i dels mestres, la decisió es pren sempre de comú acord amb els pares i, en moltes ocasions, amb el mateix alumne», indica la subdirectora. Mares d’estudiants als quals s’ha fet passar de curs certifiquen que així es fa. Almenys, en els últims temps.

«I si el nano ho rebutja, per regla general se li respecta la decisió», subratlla Yolanda Hernández, que té tres fills amb altes capacitats.

Malgrat l’esforç fet en els últims anys per l’Administració, que ha permès avançar en la detecció d’alumnes brillants i que ha format els professors «perquè tinguin més eines que els permetin fer aquesta detecció», el camí que encara queda per recórrer a Catalunya és llarg. 

Segons l’última edició de l’anuari Les xifres de l’educació a Espanya que el Ministeri d’Educació va publicar l’any passat, únicament 275 escolars catalans van rebre una atenció especial a l’escola en relació amb les seves altes capacitats intel·lectuals durant el curs 2013-2014. 

Aquell mateix curs, a la comunitat de Madrid, van ser 1.554 els estudiants que van participar en programes de reforç acadèmic per potenciar les seves habilitats, mentre que a les Canàries, amb una població significativament inferior a la de Catalunya, van ser 1.480. A Andalusia, gairebé van arribar a 6.000.

 

Notícies relacionades

Carlos Vilés, universitari de 16 anys

València, en alerta vermella: la pitjor part, a partir del migdia, i amenaça les comarques del 29-O amb fins a 250 l/m²

La progressiva incorporació de nous mètodes docents a les aules, el treball col·laboratiu o per projectes, la personalització dels aprenentatges i «el nou currículum per competències vigent a Catalunya», assenyala Mercè Esteve, estan permetent que el pas dels estudiants amb altes capacitats per l’escola sigui, en la seva opinió, menys difícil que anys enrere. 

«Les escoles, sobretot de primària, s’organitzen d’una manera molt diferent i això permet que cada estudiant, sigui brillant o endarrerit, aprengui segons el seu propi ritme», destaca.