«Va agafar un taxi sense mascareta»: així rastreja Corea del Sud els contagiats

Corea del Sud està reconstruint i publicant minuciosament els itineraris de ciutadans contagiats gràcies a un sistema que compila gran quantitat de dades personals i que està resultant clau per apaivagar el coronavirus al país.

Park Ji-woo ja ni recorda quan va començar a rebre al seu telèfon aquests estridents SMS, els quals encara li resulten «enervants» perquè en el seu dispositiu no es pot desactivar-se la vibració cada vegada que els rep.

Al revisar el seu historial comprova que el primer que va arribar sobre coronavirus va ser el 23 de gener –tres dies després de detectar-se el primer cas a Corea del Sud– recomanant rentar-se les mans, utilitzar mascareta, tossir al colze i trucar al número designat si es desenvolupava «febre o símptomes respiratoris».

Els SMS que segueixen s’assemblen ja més a una espècie de quadern de bitàcola de la pandèmia, i avui tot resident a Corea del Sud guarda al seu mòbil un d’aquests ‘diaris’ formats per una llarga filera de missatges, cada llistat diferent de l’anterior en funció d’on viu, treballa o quins llocs ha visitat.

Contagiats a la seva zona

Les alertes nacionals per SMS, que normalment adverteixen sobre pol·lució o meteorologia, han sigut clau per estabilitzar el coronavirus al país (on mai hi ha hagut confinament i només s’estan reportant ja una vintena de nous casos diaris), sobretot des que es va començar a avisar sobre detecció de contagiats en zones de proximitat.

Park va rebre el primer missatge d’aquest tipus el 27 de febrer: una dona de 29 anys havia visitat el districte de Mapo –a Seül, on ella viu– abans de donar positiu i s’instava a revisar la web municipal per saber-ne més detalls.

«Al consultar la web, s’especificava a quina hora i a quin restaurant havia menjat, a quines botigues havia entrat i fins i tot el número de l’autobús que havia agafat», explica aquesta administrativa de 26 anys.

A mesura que el nombre de casos a Corea del Sud –que avui suma més de 10.600 d’infectats– va anar augmentant, Park va començar a rebre més i més «brunzits enervants» al seu mòbil.

Sonaven tot el dia i també li van començar a arribar alertes de les localitats de Bucheon (on treballa) i Gwangmyeon (on viuen els seus pares) i del districte de Yongsan (on viu el seu nòvio), que fins i tot precisaven si el contagiat portava o no mascareta a l’agafar un taxi o entrar al banc.

Entre bambolines, les autoritats sud-coreanes estaven ja operant a plena potència un dels pilars del seu sistema per controlar el coronavirus: la reconstrucció exhaustiva dels trajectes de casos positius per, així, detectar potencials contagiats per aïllar-los, testar-los i tractar-los (si és necessari) de manera precoç.

Entrevistar-los tots

Primer, un funcionari del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties Contagioses de Corea (KCDC) entrevista cada infectat per recrear els seus últims passos i establir primer amb quines persones va mantenir contacte pròxim.

Si el contagiat s’ha mogut en els últims dies, es traça una «ruta de contagi» a partir del seu propi relat, els registres de les seves targetes de crèdit i els desplaçaments inventariats pel GPS del seu telèfon.

Les administracions municipals reben llavors aquesta ruta, a la qual poden afegir-hi més informació, revisant, per exemple, les càmeres de circuit tancat als carrers (per això es pot saber en quins moments l’infectat portava o no mascareta).

Utilitzant el sistema d’alerta nacional per SMS finalment s’envien aquests missatges brunzidors a tot telèfon –de nou s’utilitzen dades GPS– que hagi sigut a la zona per la qual es va moure aquells dies el contagiat.

‘Big data’

Des del 26 de març, el país ha estrenat, a més, una nova plataforma digital unificada que opera sobre un sistema existent, un nucli de dades per a ‘smart cities’ desenvolupat pel Ministeri de Territori, Infraestructura i Transport.

«Quan els casos van començar a incrementar-se, se’ns va ocórrer que aquesta eina de ‘big data’, que serveix per exemple per mesurar el consum energètic, podia utilitzar-se per a rastreig», va explicar en una roda de premsa recent el director de la divisió d’Economia Urbana del Ministeri, Lee Ik-jin.

Per la seva banda, el responsable d’investigació epidemiològica de la unitat que coordina la resposta estatal per frenar el coronavirus, Park Young-Joon, va explicar que amb l’anterior sistema «manual» es trigava un dia a recopilar el rastre d’infecció d’un pacient, una cosa que la nova plataforma permet fer ara en 10 minuts.

La nova xarxa connecta entre si 26 organismes públics i privats, incloent-hi l’Agència Nacional de Policia, les tres principals companyies telefòniques i les entitats sud-coreanes que expedeixen targetes.

Privacitat i transparència

Respecte al tema de la privacitat, Lee va recordar que el sistema opera sota la Llei de Prevenció i Control de Malalties Infeccioses, esmenada el 2015 quan el país va ser colpejat per la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS) per permetre, en cas d’epidèmia, la recol·lecció de dades de ciutadans que emmalalteixen.

Lee va subratllar també que només uns quants funcionaris estan autoritzats a compilar i accedir a les dades mitjançant el sistema i que tant l’operatiu com la mateixa informació seran «liquidats» una vegada superada la crisi.

Notícies relacionades

Wuhan revisa les seves xifres de Covid-19, amb 1.290 morts més

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

Per la seva banda, Park agraeix la transparència de les autoritats: «Ens expliquen com estan provant de mapar el virus. Miren de seguir-lo a cada pas per anar tallant-li les extremitats i evitar que creixi».

«Més que dir-nos on no hem d’anar, aquests SMS alerten sobre on hem pogut estar. Ens diuen: ‘Si creu que va poder coincidir amb aquesta persona estigui atenta a l’aparició de símptomes’», afegeix amb optimisme, abans que res perquè el seu mòbil ja amb prou feines brunzeix aquests dies.