Els grafiters canvien de tàctica i paren els trens en marxa per pintar-los

L’estació de Montcada-Bifurcació, de Renfe, s’ha convertit en el túnel de rentat dels trens de Rodalies que pateixen, un dia sí i l’altre també, els atacs de grups organitzats que empastifen de pintura els combois davant la impotència de l’empresa ferroviària. Davant la vigilància més gran en estacions com aquesta, els grups d’‘artistes’, entre cometes, es dediquen des de fa un temps a aturar els trens a qualsevol punt de la xarxa, fins i tot amb passatgers dins, per pintar-lo. Almenys fins que va començar el confinament de la població pel coronavirus.

«Abans ho feien quan els trens estaven aturats o aparcats pel manteniment o fora de servei. Ara han complicat el repte i com que tenim més vigilància la seva nova tècnica consisteix a tirar del fre d’alarma per aturar el tren mentre els seus companys esperen fora», explica un tècnic de Renfe que s’ha hagut d’especialitzar en aquest fenomen.

Planificació de l’acció

La planificació dels vàndals està tan elaborada que un membre de la banda pinta abans una marca en una de les dues talperes de la màquina (les peces esmorteïdes del morro que serveixen per si el tren no frena bé en un final de via). Aquest senyal, que es pot veure en la majoria dels trens de Rodalies, serveix perquè els incívics pintors sàpiguen quin costat del tren han de tapar amb els seus aerosols multicolor. A més, tots els del grup es comuniquen abans les coordenades del lloc exacte on pararà el tren i l’hora per fer l’acció, que executen en uns minuts. 

El tècnic de Renfe explica que el retrat robot no és el d’una persona gaire jove, sinó que entre els grafiters hi ha persones d’entre 30 i 40 anys, i alguns es desplacen des de lluny per fer la seva obra. «Necessiten diners per pagar-se els pots de pintura, per desplaçar-se...», afegeix l’especialista, que sospita que hi ha d’haver gratificacions per als grups que aconsegueixen pintar un tren. «És que si no, no es pot entendre», afegeix. Calcula que per pintar el costat d’un vagó es necessiten uns 20 pots de pintura que costen uns 5 euros cadascun, 100 euros en total.

A pocs metres de l’andana on es manté aquesta conversa amb l’especialista de Renfe, dos operaris netegen una unitat de Rodalies en una via de servei de l’estació de Montcada-Bifurcació, un dels tres punts de la xarxa de Catalunya habilitats per aquesta tasca. Els altres són Sant Andreu Comtal i Vilanova.

Neteja ecològica

Els operaris llancen primer una substància dissolvent (en gel, que no degota) per estovar la pintura, que deixen actuar uns minuts, i després amb una mena d’escorreplats de finestres, en forma de T, van traient la pintura. Els operaris porten una màscara i unes ulleres per la forta olor que es desprèn. 

«Però abans hem d’impermeabilitzar amb plàstics el terra, la zona de les vies on hi ha el tren aturat, perquè el producte dissolvent i la pintura que caigui no contaminin la superfície, el balast», aclareix el tècnic de Renfe, que lamenta que els grafiters no distingeixin entre la carrosseria i els vidres, ja que cobreixen tota la superificie exterior amb els seus colors cridaners.

El perillós efecte túnel

Així, dins el tren els passatgers experimenten l’anomenat efecte túnel permanentment al no poder veure l’exterior des dels seus seients, amb els problemes de seguretat que això representa, ja que des de fora amb prou feines es pot veure, ni tampoc cap al exterior, una cosa bàsica en cas, per exemple, d’incendi (per això els avions han de mantenir hissades sempre les finestretes quan s’enlairen o aterren) o de qualsevol altre incident.

Fins i tot per als passatgers que són a l’andana esperant el tren és important veure qui hi ha a l’interior, per evitar, si volen, pujar en un vagó perquè dins veuen enrenou de matinada. Ferrocarrils de la Generalitat, per exemple, ha decidit fa poc treure els vinils de publicitat que cobrien les finestres per aquesta raó. És important veure i ser vist.

Menys trens en circulació

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

«Són aquests trens amb les finestres pintades els que tenen prioritat per ser netejats. Els maquinistes avisen el centre de control i, quan podem, el retirem de la circulació, amb els inconvenients que suposa per a la resta del servei», afegeix el tècnic, que per la política comunicativa de Renfe no pot facilitar el seu nom a aquest diari. Un altre criteri de prioritat per netejar la carrosseria és que el mal sigui recent. «Si es vitrifica la pintura per l’acció del sol, costa més treure-la», aclareix.

Netejar un tren de Rodalies convencional de tres cotxes i uns 25 metres de longitud requereix un dia sencer de treball, segons Renfe, que esgrimeix unes xifres impressionants (veure el complement) sobre l’impacte dels grafitis en la seva flota, majoritàriament de Rodalies, tot i que els brètols també han pintat trens de mercaderies.