Carta dels fills de l''enterramorts d'Igualada' a les famílies colpejades pel coronavirus

Soc funerari des de fa 20 anys, la meitat dels que fa que el meu germà està en l’ofici. Tots dos som fills de Josep Gabriel, l’’enterramorts’ o enterrador d’Igualada (així s’anomenava abans), que va començar en aquestes tasques quan tenia 16 anys.

Sempre he volgut veure la meva feina des del punt de vista més humà. L’empatia, el respecte, la comprensió... són valors imprescindibles per sobreviure dia a dia a la mort. Entendre el dolor de cada família, acompanyant-les i cuidant-les en aquests moments de dol, posant-nos al lloc de cada un d’ells, detectant, entenent i resolent les seves necessitats. Aquesta conjunció és el nostre objectiu.

Però en aquests dies, que ens veiem colpejats pel Covid-19, i amb més contundència a la nostra ciutat, Igualada, i en les poblacions veïnes de Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena, tot és diferent en la nostra feina i això ens crea impotència. El fet de no poder ser al costat de les famílies, no tenir aquest petit contacte físic que de vegades és reconfortant, aquell petit toc a l’espatlla o simplement l’encaixada, ens fa sentir impotents.

L’enteresa dels familiars

Aquests dies estem fent tots els tràmits mitjançant l’aplicació de Whatsapp. ’Obrim’ als familiars i intentem ser a l’altre costat de la manera més sensible i respectuosa. La inquietud, la preocupació, la incertesa, la por... fan que aquests contactes tinguin un punt d’inici, però ara mateix no tenen final.

La interacció amb els familiars dura més enllà del que normalment és habitual i, en aquest sentit, provem de pal·liar la distància amb ells. Intentem posar a l’abast dels familiars tot el que ens demanen, aliant-nos amb les noves tecnologies i utilitzant-les fins on arribem.

Tots els tràmits són diferents i únics, però tots tenen un denominador comú: el tarannà de les famílies. És impressionant veure l’enteresa dels familiars que acaben de perdre l’ésser estimat, com entenen el que està passant i les facilitats que ens regalen. És una contrarietat quan algú t’acaba dient: «Resarem per vosaltres», «Tranquils, que sortirem» o un simplement «Gràcies per tot»... Se’ns posa la pell de gallina quan són ells els que sembla que ens donen mostres de condol. Quina paradoxa més surrealista. 

La mort és freda, capritxosa, injusta i ara mateix, vírica. Ara més que mai, ‘obrirem’ a les famílies per ser allà mentre ens necessitin i no els ‘tancarem’ fins que ells ho creguin oportú. Ara més que mai, serem una petita part de la família i en nom d’ells acomiadarem els morts.

Notícies relacionades

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

Els fills, de l’’enterramorts d’Igualada’ i els treballadors de Funerària Anoia, ara més que mai hi serem pel que faci falta.