El cost del càncer: 19.300 milions d’euros i el 45% els paguen els pacients

El càncer és un dels desafiaments sanitaris més grans del món. És la segona causa de mort a escala global i a Espanya cada any es diagnostiquen 275.000 nous casos i es calcula que pateixen la malaltia 1,5 milions de persones. Si bé, fins ara no s’havia quantificat el cost econòmic i social d’aquesta malaltia a Espanya, almenys incloent-hi totes les variables, una llacuna que l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) ha intentat pal·liar, amb motiu de la celebració el 4 de febrer del dia mundial.

I el resultat de la recerca –portada a terme per la consultora Oliver Wyman– és tan preocupant com l’elevada incidència: el càncer té un cost, almenys, de 19.300 milions d’euros, cosa que suposa un 1,6% del PIB espanyol i pràcticament el pressupost de la Comunitat de Madrid, la tercera amb més pressupost. I d’aquesta xifra, el 55% de la despesa l’assumeix el sistema sanitari i la resta –el 45%– les famílies, tot i que els percentatges difereixen segons avança la malaltia. Així, s’estima que dels 19.300 milions, 7.300 s’inverteixen el primer any en què es diagnostica i el 55% l’assumeixen les administracions, mentre que a partir del segon any es gasta al voltant de 12.000 milions i el 68% són sufragats pels pacients.

La pèrdua de productivitat

Per realitzar els càlculs s’han inclòs els costos directes mèdics, derivats del tractament, els fàrmacs, etc., que suposen el 48% del còmput global; els costos directes no mèdics, com el transport, el menjar, l’allotjament, als que s’atribueix el 12%, i els costos indirectes que suposa la pèrdua d’ingressos per part del pacient i la seva família a causa que en alguns casos es veuen obligats a deixar les feines o a demanar excedències o reduccions de jornada, que representen el 40%. I és que la incidència en la població en edat laboral del càncer arriba al 40%, i per això aquest col·lectiu assumeix el 62% dels costos.

Els càncers més costosos són, evidentment, els de més presència: el colorectal (2.500 milions), el de mama (2.200 milions), el de pròstata (1.000 milions) i el de pulmó (2.100 milions). Si bé són més barats als estadis inicials que quan causen metàstasi. Així, el càncer metastàtic de mama costa gairebé quatre vegades més i el de còlon, gairebé tres vegades més.

Mesures urgents, la prevenció

Per tot això, segons va destacar la directora general de l’AECC, Noema Paniagua en la presentació de l’informe, «la solució és la prevenció» i la posada en marxa de «mesures immediates, tot i que els resultats es notin a mitjà i llarg termini». De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que entre un 30% i un 50% dels casos de càncer es podrien evitar amb estils de vida saludable i amb l’extensió dels programes de detecció precoç o cribratge. Tenint en compte aquestes estimacions, la recerca de l’AECC calcula que es podrien estalviar 9.000 milions, 5.700 milions dels quals correspondrien a l’eliminació del tabaquisme, 1.300 milions a la reducció del consum d’alcohol i 770 milions a l’eliminació de l’obesitat.

Notícies relacionades

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»

Tenint en compte que el canvi d’hàbits és difícil, Paniagua va fer una crida a les administracions públiques perquè es compleixin normatives com la llei antitabac, i a les empreses perquè, a més de procurar ambients laborals saludables, facin una tasca divulgativa amb els seus empleats. En aquests moments existeixen tres programes de cribratge, per als càncers de mama, còlon i cèrvix. Si bé no són utilitzats pel 100 per 100 de la població en risc i en algunes autonomies els tests per detectar el càncer colorectal no estan sufragats. Segons l’estudi de l’AECC, si s’implantés de manera universal s’aconseguiria un estalvi de 1.000 milions.

El cribratge en el càncer de pulmó

I el pròxim repte és la implantació de cribratges per al càncer de pulmó, que provoca el 20% de les morts, ja que se sol diagnosticar molt tard. Un recent estudi europeu ha conclòs que si es fa un escàner a l’any, al cap de dos anys i al cap de cinc anys a la població fumadora i exfumadora, es pot reduir un 23% la mortalitat. Davant d’això, la doctora Mariluz Amador, de l’AECC, va demanar que el Ministeri de Sanitat, juntament amb les autonomies, comencin a estudiar la manera d’implantar  a Espanya els cribratges que redueixin la letalitat actual del càncer de pulmó.