Lipoatròfia semicircular: L'enigmàtica lesió dels oficinistes

Cap el 2007, a Espanya, i particularment a Barcelona, en alguns dels edificis  considerats intel·ligents desenes de treballadors van començar a patir un curiós trastorn: a les cuixes, als braços i en altres zones presentaven enfonsaments circulars, a causa de la falta de teixit gras sota la pell. Es tracta d’una lesió rara anomenada lipoatròfia semicircular, una afectació física que ja en aquell temps va causar desconcert entre els metges i que encara avui és bastant desconeguda i poc investigada, malgrat que continua tenint incidència, sobretot en dones. A més, en els casos extrems, obliga les empreses a canviar d’edifici per revertir el problema en els seus treballadors.

Els primers casos van aparèixer a Alemanya el 1974. Després hi va haver un brot a Bèlgica, on es van diagnosticar més de 1.000 casos en unes oficines bancàries. A Espanya va sorgir a la seu de Gas Natural, de Barcelona, i a empreses com Agbar i la Caixa. En total, més de 20 centres de treball i uns 1.000 empleats afectats. També a altres autonomies. La situació va causar alarma i va provocar que el Govern fos el primer a considerar la lipoatròfia semicircular un accident laboral. A més, la Generalitat i altres comunitats van aprovar protocols d’actuació per a la recollida de dades clíniques i dels detalls ambientals a fi d’establir els factors de risc i actuar-hi.

Les possibles causes

Encara així, més de 10 anys després d’aquell brot, les causes de la lipoatròfia no estan clares i tampoc hi ha dades precises de quantes persones la pateixen. Quant a l’origen, hi ha dues teories. La més acceptada indica que es produeix per microtraumatismes produïts per la pressió del treballador contra el mobiliari o per l’ús de roba sintètica i ajustada. La més controvertida relaciona la malaltia amb la presència de càrregues electromagnètiques en els llocs de treball a causa dels ordinadors, les impressores, etc. A més, s’observa més incidència quan els edificis tenen una humitat per sota del 40%.

Però no hi ha res concloent. Segons David Araujo-Vilar, professor de medicina i president de l’European Consortium of Lipodystrophies, atribuir aquesta lesió a les càrregues electromagnètiques «no té cap fonament científic». Malgrat això, aquest factor de risc apareix en els protocols a seguir a les empreses i després de l’aparició d’algun cas, es recomana instal·lar preses de terra a les taules per conduir l’electricitat, que s’evitin els elements metàl·lics, es millori l’aïllament  del cablatge, etc.

El cas de l’Elena, un any de baixa

Encara així, en les empreses amb alta incidència i on la lipoatròfia no remet després d’emprendre les mesures preventives, s’aconsella canviar d’edifici, si aquest no té un bon sistema de ventilació. És el que li ha passat a l’Elena (nom fictici perquè prefereix preservar la seva identitat), que treballa en una empresa del sector del transport a Madrid que es va veure forçada a canviar de seu en vista de l’aparició de la lesió en una trentena dels seus 580 treballadors. En el seu nou lloc de treball, l’Elena es troba una mica millor però va estar un any de baixa perquè, en el seu cas, la lipoatròfia va venir acompanyada de «cansament extrem i dolors constants a les cames i al cap». «No podia fer la meva vida normal i no volia anar a treballar a posar-me malalta», afirma.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

No obstant, com la lipoatròfia, segons els escassos estudis clínics, és una lesió simplement estètica, no és motiu de baixa. El seu metge de capçalera li va prescriure el repòs sota l’epígraf de trastorn endocrí sense especificar. Durant aquest temps, l’Elena va visitar cinc especialistes, sense que cap hagi trobat a què es deu el seu cansament, formigueig i dolors, que ella associa a la rara malaltia. «Si no hi ha prou estudis, com se sap què no es deu a la lipoatròfia», diu. Així mateix lamenta que «ningú s’ocupi de fer un seguiment seriós d’aquest problema», que segons la seva opinió «està clarament relacionat amb els edificis i les condicions en què es treballa». «¿És acceptable que una feina provoqui danys externs?, ¿per què no es declara malaltia?», es pregunta. 

La situació a Catalunya

A la Comunitat de Madrid el nombre de casos ha anat en augment: No se’n va comunicar cap a l’autoritat laboral el 2017, vuit el 2018 i 28 el 2019. Però a Catalunya la situació ha sigut a la inversa. De 40 afectats el 2014, s’ha descendit a 0 el 2017 i 2018. Segons el Govern, pot deure’s al fet que s’ha actualitzat el protocol a seguir. Altres hipòtesis apunten que, com s’han introduït canvis en les notificacions i la lipoatròfia no causa baixa, els casos s’agrupen juntament amb altres accidents de treball, cosa que pot dificultar-ne l’identificació. De fet, a la sala de control de Bombers a Girona s’han detectat sis casos en els últims mesos.