Tres morts i set ferits en l'explosió a la petroquímica de Tarragona

L’ona expansiva va ser tan brutal que al taller de Joan, a la Canonja, es va arribar a corbar una barra de ferro gruixuda amb què mantenen tancada una porta en desús. «Ha tremolat tot, de dalt a baix», relatava ahir a la nit el mecànic, encara sobresaltat per l’impacte de la detonació. A pocs quilòmetres, en una vivenda del barri de Torreforta, aquest mateix sotrac causava la mort d’un dels seus ocupants. Una planxa metàl·lica que va sortir propulsada per l’explosió va volar dos quilòmetres fins a impactar en un edifici i va entrar pel sostre d’un dels pisos. A l’enfonsar-se, va aixafar l’habitant del pis inferior. 

L’explosió que poc després de les 18.30 hores d’ahir es va produir a les instal·lacions de l’empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE), al complex petroquímic de Tarragona, ha provocat almenys tres morts i set ferits. Els equips d’emergències han trobat aquest dimecres el cos sense vida d’una persona desapareguda, un treballador de la companyia, que ha elevat el nombre de morts a dos. [Seguiu l’accident a la petroquímica de Tarragona, en directe].

Després d’unes primeres hores d’angoixa entre els veïns, la direcció general de Protecció Civil de la Generalitat va aixecar, entorn de les 21.20, el confinament als veïns de la Canonja i de Vilaseca (durant els primers minuts van ser set les poblacions afectades) i va restablir el trànsit de trens, tallats de forma preventiva. I quan a dos quarts de deu, els treballadors del torn de tarda d’IQOXE van poder sortir de les instal·lacions de l’empresa, inaugurades fa tot just sis mesos, els bombers concentraven els seus esforços en provar d’apagar les flames al tanc d’òxid d’etilè en el qual s’havia desencadenat la deflagració.

No hi va haver núvol tòxic

La Generalitat va descartar que l’explosió hagués causat un núvol tòxic. Però si hi hagués sigut, van indicar ràpidament els meteoròlegs, el vent l’hauria conduït en direcció al mar, amb la qual cosa l’efecte sobre les zones habitades hauria sigut menor. No consta, malgrat tot, que Protecció Civil activés les sirenes d’alerta, tot i que sí que va informar la població, a través de Twitter, ràdio i televisió, que es tanqués a casa.

Segons les primeres informacions, l’esclat a la planta d’IQOXE, dedicada a la fabricació de compostos químics, va alliberar a l’aire òxid d’etilè, un compost utilitzat en la indústria per fabricar, entre altres, anticongelants, polièster, insecticides i compostos per esterilitzar.

«L’òxid d’etilè és un compost tòxic, però donades les circumstàncies és possible que la fuga d’aquest compost ja no fos perillós», va explicar Vladimir Sánchez, químic, investigador, professor i divulgador científic. «L’explosió haurà provocat que l’òxid d’etilè entrés en combustió. És a dir, que cremés. Els vapors d’aigua que se’n desprenen ja no són òxid d’etilè, sinó que són vapor d’aigua (CO₂ i aigua). Això és aplicable a tots els hidrocarburs», va afegir l’expert. 

Notícies relacionades

Els sindicats denuncien que els protocols de seguretat no han funcionat a Tarragona

Les xarxes s'omplen d'imatges i vídeos de l'explosió de Tarragona

L’exposició prolongada a aquest gas podria provocar símptomes lleus, com ara irritació de nas, coll i tracte respiratori; migranyes, nàusees, vòmits i somnolència. Però aquest no seria el cas de Tarragona, on l’explosió va donar lloc a un incendi i, per tant, tot apunta que l’òxid d’etilè va perdre de seguida l’estat gasós. Així ho van confirmar els primers testimonis de l’esclat que, en la majoria dels casos, van destacar l’ensurt. El servei d’emergències tampoc va parlar de persones intoxicades. 

«És aviat per saber exactament quina mena de compostos s’han alliberat en la fuga. Però, en tot cas, tot apunta que es tracta de gasos inflamables. Per això és possible que l’explosió hagi sigut més aparatosa que una altra cosa», comentava ahir a la nit el químic. L’alliberament de gasos inflamables explicaria per què els Bombers van tenir problemes per extingir l’incendi. Les tasques dels bombers es van centrar a rebaixar la intensitat de les flames que afectaven el dipòsit on es troba la reserva de l’òxid d’etilè.