"Entro i surto quan em ve de gust"

Montserrat Corella té 82 anys i, des d’en fa tres, viu a l’edifici Adela Barquín, que porta el nom d’una de les activistes veïnals més importants de Sant Feliu de Llobregat. L’edifici és fruit d’un acord de col·laboració entre l’Ajuntament de la ciutat, que va cedir el terreny, i la Fundació Família i Benestar Social (FIBS).

Consta de 90 vivendes en règim de lloguer social amb acompanyament que tenen per objectiu promoure l’envelliment actiu i reduir la soledat no desitjada. "Es tracta d’un projecte adaptat a la societat actual, on cada vegada es viu més anys i hi ha més persones grans però autònomes que necessiten espais per relacionar-se i fer activitats que els motivin, cosa que allarga encara més la seva autonomia", explica Laura Parrado, directora de l’edifici.

La clau de la vida a l’edifici Adela Barquín és que cada veí és independent, fa la seva vida, però se’ls ofereixen espais dissenyats per fomentar la participació i les relacions veïnals, cosa que serveix per lluitar contra la soledat que afecta molta gent gran, i fomentar el suport i les cures mútues.

Tallers i celebracions

La diferència amb el tradicional model residencial és que la participació és voluntària i són els mateixos inquilins els que organitzen els tallers o celebracions. La Montserrat és una de les veïnes més actives. "Sempre està disposada a organitzar", explica Parrado.

Ella ho corrobora: "Estic més ocupada aquí que quan treballava", fa broma, carregada de vitalitat. A Adela Barquín hi ha classes d’idiomes, de costura, de txikung, de cuina, de pintura... i els professors són els veïns, assessorats per la direcció. Així mateix, organitzen tota mena de celebracions i un mercat solidari obert al públic.

No té servei mèdic, perquè els inquilins no tenen malalties cròniques greus i els promotors no volien encarir el lloguer amb aquest tipus de prestació. En l’actualitat, paguen uns 500 euros –subministraments a part– i hi ha llista d’espera, ja que les 90 vivendes estan ocupades.

Els inquilins van ser seleccionats entre persones més grans de 65 anys, inscrites en el registre de pisos de protecció oficial de la Generalitat, amb entre 12.000 i 36.000 euros de renda, empadronats a Sant Feliu i que havien de cedir, si tenien vivenda en propietat, l’immoble a la borsa municipal.

La Montserrat, per exemple, vivia de lloguer a Cornellà, però en un pis de la seva família, cosa que segons la seva opinió és "més incòmode" perquè a l’edifici Adela Barquín ningú la "controla". "Entro i surto quan em ve de gust i amb l’avantatge que hi ha molt bon ambient, és com una llar en la qual tots ens cuidem i som feliços", afirma.

Notícies relacionades

La grip dobla la incidència estimada de la setmana anterior i ja supera el nivell moderat de transmissió

El sector porcí de la Catalunya central mostra la seva preocupació pel brot de pesta

La Montserrat explica que el seu cercle d’amistats ha crescut molt, cosa que l’ha ajudat a "tenir menys vergonya" i a relacionar-se amb tota mena de persones, de països i orígens diferents.

De fet, una enquesta realitzada a l’edifici corrobora que el 63% dels inquilins han vist augmentar la seva xarxa d’amistats. Set de cada deu indiquen que senten que poden comptar amb l’ajuda de veïns de confiança i vuit de cada deu se senten més acompanyats. "Estic tan contenta que, si em toqués la loteria, no me n’aniria de l’edifici", conclou la Montserrat, amb un gran somriure.