El Govern defensa la necessitat que Catalunya tingui pressupostos de carboni i objectius «ambiciosos i vinculants» de reducció d’emissions

Tècnicament, Catalunya no estaria obligada a desenvolupar pressupostos de carboni perquè, segons estableixen els acords climàtics globals, es tracta d’una obligació que correspon als estats i que, en la majoria de casos, es desplega mitjançant objectius generals per limitar emissions. Però el 2017, Catalunya va apostar per anar un pas més enllà, va aprovar una llei pionera sobre canvi climàtic i, en el marc d’aquesta normativa, es va comprometre a elaborar un càlcul no només sobre quantes emissions ha de reduir sinó sobre quin és el màxim que pot emetre a l’atmosfera sense superar la «quota justa» que li correspon. Aquesta eina s’havia de presentar l’any 2020 i aplicar-se gairebé immediatament, però, a causa de diferents vicissituds i problemes pressupostaris, no ha sigut fins ara, cinc anys més tard, que s’ha aconseguit presentar de manera oficial dues propostes de pressupost de carboni: una elaborada pel mateix Govern i una altra elaborada per un grup extern d’investigadors.

Notícies relacionades

Espanya busca fórmules per accelerar les seves polítiques d’acció climàtica: «Cal recolzar les empreses que aposten per la sostenibilitat»

El Govern preveu eliminar tots els senglars als 6 km entorn del focus

Paneque ha comparegut aquest dimecres per defensar la necessitat d’aprovar aquesta eina «clau per al futur de Catalunya». Sobretot en un context en què «la crisi climàtica ja no és una realitat llunyana sinó una condició del present» i que «la ciència ens obliga a ser honestos i exigents» sobre com abordar aquest problema. «Davant aquesta realitat, la política no es pot limitar a gestos simbòlics sense dotar-se d’instruments ambiciosos, mesurables i vinculants», ha defensat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que també ha defensat que el fet de disposar de pressupostos de carboni ajudarà a «prendre decisions efectives» sobre com reduir emissions, portar a terme les «transformacions estructurals» necessàries per fer front a la crisi climàtica i complir els objectius climàtics globals contemplats, entre d’altres, en l’Acord de París.

Paneque també ha defensat que Catalunya no necessita «un retoc superficial» sinó un canvi «estructural i profund» en qüestions com, per exemple, el sistema energètic, la mobilitat, els processos industrials, la gestió de residus, l’agricultura, la construcció i rehabilitació d’habitatge i la planificació territorial. «És una transformació que no afecta l’administració, tret que afecta les ciutats, els pobles, les empreses, les entitats científiques de la ciutat», ha afirmat la portaveu del Govern durant la seva intervenció. Entre les mesures més destacades, Paneque ha afirmat que Catalunya està treballant en «l’eliminació absoluta de les energies brutes» així com en el desplegament massiu d’energies renovables. Per fer-ho, el Govern planteja mesures sectorials en tots els sectors, com és el cas de l’impuls als vehicles elèctrics i al transport públic.