Escapar-se dels Testimonis de Jehovà

A la universitat, igual que a l’escola, s’hi va a estudiar i no a fer amics. La música pot modelar els teus pensaments, aconseguir la immoralitat sexual i acabar en una depressió o un embaràs no desitjat. La masturbació, cal evitar-la. El sexe, només dins el matrimoni (heterosexual) i tenint en compte que els homes gaudeixen de més desig. L’Harmagedon està per caure. Aquell dia, Déu agafarà el control i acabarà amb la maldat. Llavors, la Terra serà un paradís en el qual únicament viuran els que adoren Jehovà.

Soraya Nárez (Alcalá de Henares, Madrid, 1990) va créixer pensant així, amb aquests missatges ben arrelats al seu cervell. Va néixer en una família que pertanyia als Testimonis de Jehovà, l’organització que rebutja les transfusions de sang, la celebració del Nadal i els aniversaris, i que divideix el món en dos: "Els bons i els dolents, els fills de Déu i els de Satanàs". La realitat de la Soraya era aquesta divisió del món. "És clar que t’ho creus. Les instruccions que rebíem venien de Jehovà. L’obediència a Déu passa per la submissió a l’organització i les seves normes", explica.

Els seus pares, que vivien en un barri marginal, van començar a assistir a reunions i a cursos bíblics no tant interessats en la religió sinó atrets per "una família" que els va brindar suport per tirar endavant, un entorn presumptament segur. Van deixar de fumar i dir paraulotes. Es van allunyar d’amics i familiars, i van començar a ser part del "poble escollit per Déu". Així va néixer Soraya, en aquest "set d’adoració pura".

Desconstruir la vida

Quan va fer 25 anys, després, entre altres coses, de conèixer el Fran, una persona que no la va jutjar ni la va ridiculitzar per les seves creences sinó que les hi va rebatre i li va oferir informació rigorosa, la Soraya va decidir ser "mundana". És a dir, pertànyer al món real, no al dels Testimonis de Jehovà. El preu a pagar va ser car. Va haver de desconstruir la seva vida, desprendre’s de la culpa, conviure amb una profunda tristesa i rebre ajuda psicològica. Les normes del grup són fèrries i el seu pare, una de les persones que més estima, segueix en el dia d’avui sense tenir contacte amb ella.

"T’espero cada dia, papa. T’espero sempre". Amb aquesta frase, Soraya acaba el llibre ‘No somos parte del mundo’ (Penguin Random House), esgarrifós, sincer i valent retrat sobre la seva vida com a testimoni de Jehovà i com va aconseguir "escapar cap a la llibertat". L’assaig no està escrit des de l’odi, sinó des de la creença de poder ajudar els que volen escapar d’"una organització amb jerarquia i normes, un grup que et modela la vida i que no et permet prendre decisions lliures".

La persuasió coercitiva és "un mecanisme cognitiu que opera a través de creences falses i idees errònies i porta una víctima a pensar que és desitjable i convenient perpetuar el vincle que manté amb el seu agressor". Així ho defineixen els membres de RedUNE, entitat no governamental dedica a la prevenció del sectarisme i l’abús de debilitat que fa molt temps que mira de tipificar penalment la persuasió coercitiva. Abans de l’estiu, portaran al Congrés dels Diputats les 300.000 firmes de suport.

"Quan canvies d’opinió i vols sortir et diuen que és una decisió personal. Però és mentida. T’expulsen, cosa que comporta que deixis de tenir contacte amb la teva família. És una pèrdua molt gran que pot ocasionar danys en la teva salut mental", explica la Soraya, que, als seus 33 anys, és atea, però ha aconseguit reconciliar-se amb les religions i no ficar-les totes al mateix sac.

¿Són els Testimonis de Jehovà una religió, una secta, un grup? Oficialment, a Espanya, l’església dels Testimonis Cristians de Jehovà està considerada com "una confessió de notori arrelament", segons el reial decret 593/2015. L’any passat, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Torrejón de Ardoz (Madrid) va determinar que la llibertat d’expressió empara que pugui qualificar-se el grup de "secta destructiva" i de "víctimes" els seus exintegrants. Els Testimonis de Jehovà es van mostrar "perplexos i consternats" davant la sentència judicial i van anunciar un recurs.

A la Soraya li és igual el nom amb què batejar el grup. El que té clar és que es tracta d’"una organització que utilitza tècniques de manipulació per mantenir els seus adeptes dins".

Un procés llarg

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Després d’anar a la universitat, viatjar, llegir informació i conèixer "mundans" que es van convertir en el seu lloc segur, la Soraya va començar a adonar-se que la veritat no era entre les directrius marcades per l’organització. "No en surts de la nit al dia. És un procés molt llarg", comenta la Soraya, la mare i la germana de la qual també van abandonar les files dels Testimonis de Jehovà.

La Soraya es va establir a Londres, on ha aconseguit refer la seva vida. A més de viure amb les seves pròpies idees i treballar, està bolcada en les xarxes socials i protagonitza un xou mensual de comèdia en castellà en un pub. Celebra cada nit de Cap d’Any i adorna casa seva amb un arbre de Nadal. El detall no és menor. La foto del seu avet de Nadal va ser el que va fer que el seu pare li digués que no podrien parlar la resta de la seva vida.