13 d’ag 2020

Anar al contingut

SANITAT PÚBLICA

El Síndic de Greuges minimitza el problema de les llistes d'espera

Ribó culpa del sobrecost pacients d'altres comunitats autònomes que són atesos a Catalunya

El Periódico

ElSíndic de Greuges, Rafael Ribó,ha minimitzat el fet que Catalunya lideriles llistes d’espera per a una intervenció quirúrgica a Espanyai ha atribuït el sobrecost sanitari al fet que en hospitals catalans s’operi pacients d’altres comunitats autònomes. «Les xifres poden ser interpretables en moltes direccions. Lasanitat a Catalunyaés d’una qualitat excel·lent. La prova és que venen d’altres comunitats autònomes a intervenir-se a Catalunya», ha afirmat en una entrevista al programa ‘Aquí, amb Josep Cuní’.

Ribó ha afegit: «Jo no sé si és la llista d’espera més llarga. Depèn de com ho enfoquem. Però el que li puc garantir és que un dels dèficits que té la sanitat pública de Catalunya és que té un sobrecost per la gent que ve a Catalunya a intervenir-se». 

«Evidentment que hi ha un problema de llistes d’espera i li garanteixo que això ho seguim al Síndic, però compte amb posar la diana en un punt que no és el que serviria de veritat per millorar», ha afirmat el Síndic.

La xifra més elevada des del 2003

Un total de 671.494 pacients estaven esperant una intervenció quirúrgica en la sanitat pública espanyola a finals de juny i feia més de sis mesos que el 15,8% d’aquests pacients esperaven, segons les dades del Sistema d’Informació sobre les Llistes d’Espera en el Sistema Nacional de la Salut (SNS) publicades fa unes setmanes pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. És la xifra més elevada des del 2003, primer any del qual hi ha dades a la web del Ministeri i Catalunya (amb 168.108 pacients), la comunitat amb més persones pendents d’una operació.

Fonts de la Conselleria de Salut asseguren que el departament «no farà declaracions» sobre l’afirmat aquest dilluns pel Síndic de Greuges. Les mateixes fonts expliquen que, segons les dades que gestiona el mateix Ministeri de Sanitat, l’Estat té amb Catalunya un deute de 33,6 milions per l’atenció a persones desplaçades que, entre el 2013 i el 2018, van ser operades i/o hospitalitzades en centres catalans. A més, segons estima la Generalitat, l’Estat també deu a Catalunya 18,5 milions anuals des del 2012 al 2019 pels pacients d’altres comunitats atesos a la urgències a Catalunya. Tot i així, Salut no ha facilitat dades sobre quants desplaçats d’altres comunitats són atesos a l’any a Catalunya.

L’última setmana, EL PERIÓDICO ha denunciat que les llistes d’espera s’han disparat a Catalunya en els últims anys i la inversió de la Generalitat en la sanitat pública ha anat inequívocament a menys des del 2010. Per posar un exemple, atenent les xifres del CatSalut, el temps per sotmetre’s a una ressonància ha pujat dels 36 als 79 dies en nou anys.