Falta de sensibilització

Gairebé la meitat de diagnòstics de sida a Espanya es fan tard

Les demores afecten sobretot homes heterosexuals de més de 55 anys, que poden veure augmentat fins i tot en 24 vegades el risc de mort

ajt97b14001

ajt97b14001

2
Es llegeix en minuts
Efe

El 47,6% dels diagnòstics del VIH a Espanya es fan tard i afecten sobretothomes heterosexuals de més de 55 anys, que poden veure augmentat fins a 24 vegades el risc de mort, segons Juliana Reyes Urueña, epidemiòloga del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (Ceeiscat) i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Les causes del diagnòstic tardà, segons la seva opinió, «són les barreres d’accés a la prova i l’estigma que encara envolta la malaltia». 

Les últimes dades sobre la incidència del VIH a Espanya apunten a un bon control de la malaltia i a un manteniment de la tendència descendent de nous casos iniciada amb la introducció dels tractaments antiretrovirals, segons ha indicat la UOC. 

No obstant, crida l’atenció l’elevada taxa de diagnòstics tardans, com assenyala Reyes Urueña, que adverteix que el 2018 la proporció de diagnòstics tardans va ser del 47,6% a Espanya, molt similar al 49% d’Europa, mentre que a Catalunya el retard va afectar el 44%.

Homosexualitat

L’experta ha indicat que a Catalunya el major nombre de nous diagnòstics es fa en homes que practiquen sexe amb altres homes i la mitjana d’edat dels quals se situa en 36 anys, i el 54% són d’origen espanyol. 

El fet que el diagnòstic tardà sigui més prevalent en homes heterosexuals «posa de manifest que els homosexuals estiguin més sensibilitzats sobre les conductes de risc, l’accés a la prova i que tenen més coneixement sobre el VIH», segons l’experta. 

Malgrat això, «hi ha un subgrup d’homosexuals entre els quals el diagnòstic també és tardà i que són immigrantstreballadors sexuals i la població trans», ha afirmat Reyes.

Prevenció

La doctora també ha alertat que el grup de persones amb diagnòstic tardà «no es consideren grup de risc pels proveïdors de salut», per la qual cosa no «se’ls ofereix el triatge», i ha apuntat la necessitat de conèixer l’epidemiologia local per articular estratègies preventives».

Reyes Ureña ha insistit que el diagnòstic tardà pot augmentar fins a 24 vegades el risc de mort si es compara amb persones que no es diagnostiquen tard, «mentre que l’accés primerenc al tractament està associat amb un millor pronòstic i taxes baixes de progressió de la malaltia». 

Notícies relacionades

Clínicament, un diagnòstic del VIH es considera tardà quan la persona diagnosticada té un recompte de limfòcits (CD4) per sota de 350 cèl·lules/ml o si presenta un esdeveniment que defineix la sida (malalties o infeccions oportunistes definitòries, com ara tuberculosi, pneumònia per Pneumocystis jirovecii o toxoplasmosi, entre d’altres), independentment del recompte de cèl·lules CD4.

Així mateix, dins del grup de pacients amb diagnòstic tardà hi ha les persones amb malaltia avançada pel VIH, és a dir, les que al ser diagnosticades tenen un recompte de CD4 per sota de 200 cèl·lules/ml, assenyala Reyes. 

Temes:

Sida