L'ONU alerta que la lluita contra la sida s'ha alentit

38 milions de persones tenen el VIH al món, amb 1,7 milions de nous contagis el 2018

Les infeccions i les morts descendeixen, però a un ritme menor, en un escenari d'inversió a la baixa

undefined32031266 barcelona 01 12 2015  sociedad   edificios iluminados de roj190716110044

undefined32031266 barcelona 01 12 2015 sociedad edificios iluminados de roj190716110044

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín / Agencias

El ritme de reducció de noves infeccions del VIH, de les morts associades a la sida i de l’augment a l’accés als tractaments s’està alentint, segons va advertir l’ONU aquest dimarts, en el seu informe anual sobre aquesta greu malaltia.

De fet, les dades del 2018 diuen que gairebé 38 milions de persones (37,9) tenen el virus d’immunodeficiència humana, el VIH, però només dos de cada tres tenen accés als tractaments antiretrovirals. L’any passat es van produir un total d’1,7 milions de nous contagis, un 16% menys que el 2010 i 770.000 morts, un 33% menys que l’any esmentat.

No obstant, segons va recalcar l’ONU, el món està “progressant”, però“cada vegada menys”,ja que els contagis i les morts segueixen caient, però a un ritme menor i de forma desigual als diferents països, en un context en què la “bretxa” entre els recursos necessaris i la seva disponibilitat s’està ampliat. Així, per primera vegada, el finançament global va caure 880.000 milions d’euros, a causa que els donants van reduir les seves inversions i els governs no van suplir aquesta minva.

Lluny dels objectius

Aquesta desacceleració, va avisar Onusida, posa en risc els objectius marcats de reduir les morts un 50% el 2020. Així mateix, aquell any el 90% de les persones infectades haurien de conèixer el seu estat, el 90% dels diagnosticats rebre tractament i el 90% d’ells suprimir la càrrega viral significativament. El 2018 els percentatges es van situar en el 79%, 78% i 86% respectivament, per la qual cosa, segons l’organització internacional, “queda un llarg camí per recórrer”.

I és que els avenços són desiguals. Així, les morts han descendit en gran manera pels progressos efectuats per països com araSud-àfrica, on es va presentar l’informe per remarcar el seu èxit, però han augmentat un 5% a l’Europa de l’Est i l’Àsia central i un 9% a l’Orient Mitjà i Àfrica del Nord. També s’han incrementat els contagis en aquestes zones.

Les malalties associades

I és que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), encara avui al voltant del 30% de les persones que inicien el tractament contra el VIH pateixen la malaltia ja en un estadi avançat, fet que augmenta les possibilitats que morin i que pateixin altres infeccions, com la tuberculosi i la meningitis critocòcica, que també els condueixen a la mort, segons va alertar Metges sense Fronteres, en coincidència amb l’informe.

De fet, una de cada tres morts relacionades amb la sida es deu a la tuberculosi, mentre que la meningitis criptocòccica representa entre el 15% i el 20%. Malgrat això, segons MSF, es presta molt poca atenció a la detecció i tractament de persones amb el VIH avançat i les proves i el tractament per a infeccions associades és molt “limitat”.

Els problemes a l’Àfrica

“Molts pacients van primer als centres d’atenció primària quan se senten malalts. Si aquestes clíniques no estan equipades i formades per detectar el VIH avançat, els pacients en risc no seran detectats ni tractats; el seu estat es deteriorarà fins que tinguin una malaltia terminal. Després, alguns seran remesos a hospitals que sovint no compten amb les eines bàsiques per gestionar aquests casos", va explicarGilles Van Cutsem, coordinador de grup de treball de VIH/sida de MSF, que va assenyalar que en països com la República del Congo, Guinea, Malawi i altres llocs es produeixen morts en les 48 hores posteriors a l’ingrés.

Notícies relacionades

“Necessitem incrementar urgentment el lideratge polític per acabar amb la sida. Això comença per invertir adequadament i per observar què és el que fa tan exitosos alguns països”, va reclamar per la seva banda Gunilla Carlsson, directora executiva d’Onusida, en la presentació de l’informe.

Va corroborar aquesta visió Juanjo Mascort, del grup del VIH de la Societat espanyola de medicina de família SemFyc, que en declaracions a EL PERIÓDICO va remarcar que, com a epidèmia mundial, la sida “necessita esforços mantinguts en el temps i molts recursos”,que, segons la seva opinió, s’haurien de centrar en les polítiques preventives i de diagnòstic i tractament el més precoços possibles.

A Espanya, descens insuficient

<span style="font-size: 1.6rem;">A </span><strong style="font-size: 1.6rem;">Espanya</strong><span style="font-size: 1.6rem;"> <a href="https://www.mscbs.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/vigilancia/doc/InformeVIH_SIDA_2018_21112018.pdf" target="_blank">la tendència de nous diagnòstics </a>és lleugerament </span><strong style="font-size: 1.6rem;">descendent</strong><span style="font-size: 1.6rem;"> des del 2009, tot i que varia en funció de la manera de transmissió. Per exemple, el contagi entre </span><strong style="font-size: 1.6rem;">homosexuals</strong><span style="font-size: 1.6rem;"> no va començar a descendir fins al 2015 i entre els nascuts en altres països es manté estable. A Catalunya, del 2015 al 2017 les infeccions van baixar un 15,7%, de 685 a 578.</span>