BALANÇ D'UN LUSTRE

La discriminació LGTBI continua «sortint gratis», malgrat la llei catalana del 2014

Les entitats exigeixen al Govern l'aprovació d'un reglament específic que permeti apujar les multes

Denuncien que la Generalitat només ha sancionat 12 de les 561 incidències registrades per l'Observatori contra l'Homofòbia

undefined48860452 barcelona 28 06 2019 manifestaci n del orgullo lgtbi bajo el191002140436

undefined48860452 barcelona 28 06 2019 manifestaci n del orgullo lgtbi bajo el191002140436 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Cinc anys després de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei 11/2014 per combatre l’LGTBI-fòbia, les entitats consideren que la Generalitat «no ha fet els deures». El col·lectiu denuncia una «falta flagrant de voluntat política» per tirar endavant aquesta norma, que, això sí, ha sigut «pionera» tant a Espanya com a Europa. 

Ho ha denunciat aquest dimecres el president de l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez, que ha posat com a exemple que, malgrat que durant aquests cinc anys l’OCH ha registrat 561 incidències per homofòbia, bifòbia o transfòbia (123 de les quals han tingut lloc aquest 2019), la Generalitat ha posat únicament 12 sancions. «És una xifra absolutament ridícula», ha criticat l’activista en una roda de premsa al Centre LGTBI de Barcelona.

Per Rodríguez, és imprescindible que, una vegada per sempre, s’aprovi un reglament sancionador que permeti castigar de manera adequada l’LGTBI-fòbia. «[El reglament sancionador] és l’eina que facilita els mecanismes específics per realitzar amb garanties la instrucció i la possible sanció davant d’una agressió», ha sostingut. Actualment, existeix un règim de sancions, però no un reglament de règim sancionador que el reguli.

«Per erradicar la violència del col·lectiu és imprescindible un reglament específic, ja que amb l’actual decret generalista de l’any 1993 no es poden regular les sancions administratives per LGTBI-fòbia de manera adequada». Segons ell, «en el 99% dels casos», el decret del 93 s’utilitza per regular «activitats comercials» com, per exemple, respectar l’aforament d’un local, mentre que la llei 11/2014 és «la primera llei administrativa que parla de vulneracions de drets humans». Les dues coses, per tant, no són equiparables.

Joaquim Roqueta, president de la Plataforma LGTBI de Catalunya, ha opinat que, actualment amb aquest reglament, «realitzar algun acte d’LGTBI-fòbia surt massa barat». «Les multes són ridícules. No hem fet una llei com aquesta perquè després surti gratis l’LGTBI-fòbia», ha dit. 

Balanç de la Generalitat

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ha obert més de 800 expedients per discriminació cap a persones LGTBI des que es va aprovar la llei contra l’homofòbia i ha tramitat mil canvis de nom de persones ‘trans’ segons ha informat el departament aquest dimecres.

La directora general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, ha fet un balanç dels cinc anys d’implementació de la llei i ha reiterat la importància de denunciar qualsevol acció discriminatòria. «És vital emprendre accions, sancionadores o reparadores, que garanteixin un país lliure de discriminació per motius d’identitat sexual o gènere».

Notícies relacionades

Arran de la implantació el 2014 de la llei per garantir els drets del col·lectiu LGTBI, Mata ha explicat que el Govern ha elaborat mesures que pretenien «tractar de garantir aquests drets, sensibilitzar la població i construir un marc de tolerància i integració».

No obstant, per a les entitats tot això no és suficient, ja que, tot i que s’ha avançat en el reconeixement de drets, l’Administració no ha fet prou per erradicar la discriminació.

Una excepció en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC)

La Generalitat impulsarà una excepció en la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) perquè els joves de 18 a 21 anys (edat que està fora d’aquesta eina) que han abandonat la llar per motius d’identitat de gènere o orientació sexual podran sol·licitar-la, i rebre-la en cas de complir la resta de requisits.

Ho ha dit el conseller de Treball, Afers Socials i Famíles, Chakir el Homrani, al comparèixer aquest dimecres en comissió parlamentària i en resposta a preguntes de Cs.

El Homrani ha assenyalat que les persones ‘trans’ són el col·lectiu amb l’atur més elevat a Catalunya, per la qual cosa treballen en la qualificació professional per ajudar-los a la seva inserció, amb una intenció de fer un «treball més de cirurgia» per reduir l’atur, ja que tot i que hi ha moltes persones buscant feina, encara hi ha sectors que no troben persones amb determinades qualificacions.

Temes:

LGTBI