24 febr 2020

Anar al contingut

tres punts percentuals més, segons el CGPJ

Augmenten les dones assassinades que havien denunciat el maltractador

46 de les 151 en el trienni 2016-2018, cosa que suposa un 30,5% segons aquest Observatori

Aquest informe també alerta de més risc de crims masclistes en l'àmbit rural

El Periódico / Agencias

Augmenten les dones assassinades que havien denunciat el maltractador

A Alvarez

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està preocupat per l’augment del nombre de dones assassinades que havien denunciat el seu maltractador: 46 de les 151 ho havia fet en el trienni 2016-2018, un 30,5% i tres punts més respecte a la mitjana dels deu últims anys. Tot i així, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere reitera que el silenci és un «factor de risc per a la vida de les dones maltractades» i insta víctimes i la societat en general –les denúncies de l’entorn són només d’entre el 5 i el 7% del total– a denunciar, el pas previ perquè l’administració les protegeixi.

En total, 151 dones van ser assassinades a Espanya en aquest període, un 11,2 % menys que entre el 2013 i 2015. Segons aquestes dades, gairebé el 65% de les dones assassinades compartia domicili amb l’agressor i el 45,7% estava o havia estat casada amb ell.  És precisament el domicili el lloc on més es cometen els feminicidis (el 81% dels casos), seguit de la via pública i el vehicle (6% en els dos casos) i l’espai de treball (2%). A més, els diumenges i dilluns són els dies en què es van cometre més assassinats entre el 2016 i 2018, i juliol és el mes amb més feminicidis, si bé el CGPJ ha recordat que «tots els mesos comporten risc».

Aquest organisme ha publicat un informe sobre víctimes mortals de la violència masclista en aquest trienni, en el qual s’alerta sobre la desprotecció de les dones en l’àmbit rural: el 70% dels assassinats masclistes comesos entre 2016 i 2018 va tenir lloc en poblacions de menys de 100.000 habitants. 

Pobles, maternitat i pobresa

En aquest informe estadístic, el Poder Judicial alerta del qual gairebé el 70% dels crims perpetrats durant aquells tres anys va tenir lloc en poblacions petites, cosa que «implica que les dones estan més desprotegides en l’àmbit rural i que, per tant, seria necessari redoblar els esforços en aquestes zones dotant-les de recursos de prevenció i de serveis d’assistència i protecció».

A més de la zona de residència –a totes les províncies es van registrar almenys dos assassinats masclistes en aquest trienni–, la maternitat és un altre dels factors que fan més vulnerables a les víctimes. El 43% de mes les víctimes mortals del període 2016, 2017 i 2018 tenia fills menors –102 nens van quedar orfes en aquells anys– i tres de cada quatre eren mares.

«La maternitat –juntament amb la pobresa, la dependència econòmica o per discapacitat i l’embaràs– és un factor que fa més vulnerables a les dones víctimes de la violència masclista i que té relació amb l’elevat percentatge de casos sense denúncia prèvia: la por amenaça la víctima, que no denuncia per protegir els seus fills», lamenta l’Observatori.

Edats i nacionalitats

L’edat mitjana de les víctimes mortals va ser de 43,5 anys i en més de la meitat dels casos els agressors van acabar amb la vida de dones d’entre 26 i 45 anys. El 64,2% eren espanyoles i el 38,5% estrangeres, cosa que «posa de manifest la vulnerabilitat» d’aquest col·lectiu. La majoria de les víctimes estrangeres procedia del Marroc, Romania, l’Equador, Bolívia i la República Dominicana.

Quant a l’agressor, tenia una edat mitjana de 48,2 anys, cinc més que la mitjana de les dones assassinades i el 65,8% dels victimaris era de nacionalitat espanyola.

Després de l’assassinat, el 22,5 % dels victimaris es va suïcidar –l’edat mitjana dels suïcides va ser de 49,7 anys, set de cada deu eren espanyols i la meitat estaven casades amb la víctima–, el 13,2% ho va intentar, el 47% va ser detingut, el 16,6% es va entregar i el 0,7% va fugir.