Front institucional contra les "amenaces" d'Endesa amb la pobresa energètica

Els ajuntaments catalans i la Generalitat estudien amb lupa la proposta, o amenaça per alguns, que els ha enviat Endesa durant les vacances d’agost. Hi ha el risc que si els consistoris no paguen 10 milions a l’empresa, centenars de llars es puguin quedar sense llum a l’octubre, a les portes de l’hivern. Administracions supramunicipals, associacions municipalistes, ajuntaments i Govern estudien una resposta unitària, que, segons alguns ens, hauria de passar perquè la Generalitat assumeixi aquests fons.  La setmana que ve estan previstes diverses trobades, en les quals la Conselleria d’Afers Socials proposarà una mesura que, de moment, no vol revelar.

La llei catalana 24/2015 de pobresa energètica, aprovada per unanimitat fa quatre anys al Parlament estableix dues mesures essencials en el seu article sisè. Primer, no es pot tallar la llum a les famílies vulnerables acreditades per serveis socials municipals. Segon, les empreses subministradores d’energia han d’assumir la meitat de les factures d’aquestes famílies mitjançant convenis, mentre que les administracions s’han de fer càrrec de l’altre 50% restant.

Les empreses d’aigua van firmar aquests pactes fa anys, les de llum i gas no ho van fer. Després de quatre anys de negatives, l’1 d’agost del 2019, en un comunicat als mitjans, Endesa es va comprometre a finançar la meitat de les factures dels vulnerables. L’altra meitat, 10 milions d’euros, l’haurien d’assumir les administracions.

Pocs dies després, tots els consistoris catalans van anar rebent cartes advertint d’aquesta nova actitud. “Avisem a aquest ajuntament que assumeixi el pagament del deute acumulat, i Endesa assumirà el 50% restant”, diu la carta a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Però en la missiva s’afegeix una cosa que en els comunicats a la premsa la companyia no va esmentar: “En cas contrari, ens veurem obligats a iniciar a partir de l’1 d’octubre, els procediments de suspensió de subministraments”.

Terrassa i Sabadell

“Cap consistori s’ha queixat formalment”, expliquen fonts de l’empresa, que insisteixen que ells estan disposats a arribar als acords que faci falta, sempre que es compleixi la llei catalana que obliga l’administració a finançar el 50% del deute de la pobresa energètica. Les queixes, no obstant, sí que han arribat als mitjans locals de consistoris com el de Terrassa i Sabadell, entre d’altres. “Ens sembla intolerable que vulguin tallar-los la llum a aquestes famílies quan la llei no ho permet, això és una amenaça i és il·legal”, explica la regidora de vivenda de l’Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares.

Però hi ha més consistoris que es queixen d’aquesta situació. L’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ho considera una “clara mostra d’insensibilitat social” i, en principi, no és partidari d’abonar un sol euro des de la seva administració. “Els ajuntaments no podem estar engreixant els comptes de resultats d’aquestes empreses; a més, ara mateix no tenim tots aquests diners”. Encara és aviat per abordar aquests temes, però hi ha administracions que s’estan plantejant portar aquest escrit d’Endesa als tribunals. De moment els serveis jurídics de totes les administracions ho estan estudiant al detall. Incloent-hi la Generalitat.

Com aquests, desenes d’ajuntaments s’han dirigit a les diputacions, associacions municipalistes o al Govern demanant solucions, o alguna alternativa. “El calendari no ha sigut casual, som en ple agost, amb les administracions a mig gas per les vacances i molts regidors nouvinguts que estan espantats”, constaten a la Diputació de Barcelona. Per la seva banda, fonts de la Conselleria d’Afers Socials expliquen que volen liderar la resposta municipal, amb una premissa molt bàsica: tallar la llum a les persones vulnerables és il·legal a Catalunya. Des de la secretaria general de protecció social treballen en un pla sobre aquesta situació. No obstant, no volen detallar-lo encara a la premsa.

Reunió el dia 2

El conseller d’Afers Socials de la Generalitat, Chakir el Homrani, explicarà aquesta proposta el dia 2 de setembre al matí en una reunió en què estan citades les quatre diputacions, les dues entitats municipalistes, l’Àrea Metropolitana i la conselleria d’Empresa, encarregada dels convenis amb les empreses. A partir d’allà, el dia 4 de setembre la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, ha convocat tots els consistoris de la província, per detallar-los els compromisos de la Generalitat. “L’objectiu és sortir d’allà amb una resposta única a aquesta amenaça que ha fet Endesa, fer un front unitari de totes les administracions catalanes que sigui clara i indubtable”, expliquen fonts de l’ens supramunicipal.

Fins avui, amb la pobresa energètica, cada consistori ha fet el que ha pogut. Alguns van decidir no pagar ni un euro a les subministradores, com Sabadell i Badalona. D’altres han anat recorrent a fons propis, de l’àrea metropolitana, de les diputacions o de la mateixa Generalitat. No obstant, aquests fons mai s’han acabat de gastar per complet. “És hora d’anar a l’una”, expliquen des de la Diputació.

Notícies relacionades

Endesa mostra el seu «compromís ferm» per pactar el pagament del deute per pobresa energètica

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

El consistori de Terrassa, per la seva banda, ha convocat una altra reunió amb alcaldes i administracions l’endemà, el 5 de setembre, en què sí que està citada l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el moviment social que deixa una ajuda a tots els afectats. L’objectiu és el mateix. “Nosaltres creiem que Endesa hauria de firmar un conveni amb la Generalitat, i que ells assumeixin el pagament d’aquestes factures, els ajuntaments no tenim tants diners”, conclou la terrassenca.

Mentre els polítics analitzen aquesta carta i pensen què fer i amb quins diners, 21.000 llars que Endesa va catalogar com a vulnerables poden quedar-se sense llum ni calefacció durant aquest hivern. Alguns d’ells són de gent gran, dependents o menors d’edat.