COL·LECTIU VULNERABLE

Endesa vol cofinançar al 50% el deute de la pobresa energètica a Catalunya

L'empresa es compromet a pagar 10,5 milions d'euros per sufragar les despeses de més de 25.000 llars vulnerables

Fa quatre anys que una llei obliga les empreses a finançar el 50% dels deutes de la pobresa energètica mitjançant convenis

 

  / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quatre anys després, i després de múltiples negociacions, Endesa és la primera empresa energètica que cofinança els deutes a les famílies vulnerables que no poden pagar la llum a Catalunya. És el que ha explicat avui la companyia en un comunicat a la premsa. Una obligació que ja feia constar la llei catalana 24/2015 a través de diversos convenis, però cap Administració havia aconseguit el compromís de les empreses. La Generalitat celebra la decisió i espera que firmin els convenis passat l’estiu. L’Aliança Contra la Pobresa Energètica veu una "proposta de mínims".

Endesa té 25.000 llars que tenen contractada la llum amb ells però que no la paguen perquè són pobres. Com que els serveis socials han acreditat la seva situació de vulnerabilitat, la companyia no els pot tallar el subministrament. Tot i que no les paguen, els continuen arribant les factures. En total, aquestes llars sumen 21 milions d’euros a deure a les companyies elèctriques.

Avui Endesa s’ha compromès, en un comunicat als mitjans, a abonar el 50% d’aquest deute. De fet, la llei catalana contra la pobresa energètica fixa que les empreses han de firmar convenis amb l’Administració en què es comprometin a pagar la meitat d’aquestes factures. Ara bé, Endesa espera que les administracions els paguin l’altra meitat, tal com també defineix la llei.

La Generalitat es congratula de la decisió. Quatre anys després de l’aprovació de la llei, les empreses subministradores d’aigua es van comprometre a firmar aquests convenis. "Fa dos anys i mig que tenim fets els convenis, però les elèctriques s’han negat sempre a firmar", afirmen fonts de la conselleria d’Empresa. De fet, ja el 2016, vist la negativa de les elèctriques a acceptar pagar aquest deute, les administracions van decidir fer un front comú integrat per la Generalitat, les quatre diputacions i les dues federacions de municipis (l’ACM i la FCM). 

"Respectarem aquest front comú i si a tots ens sembla bé la proposta passat l’estiu impulsarem la firma dels convenis perquè paguin la meitat del deute", afegeixen des del Govern. Així doncs, la firma es podria situar a mitjans de setembre. No obstant, hi ha altres d’elèctriques a Catalunya que no han pres aquesta decisió. Segons els càlculs que maneja la Generalitat, hi ha almenys 10.000 famílies que continuaran engrossint els seus deutes.

Fa uns quants anys, alguns ajuntaments, com el Barcelona i el de Sabadell, van decidir no pagar les factures d’aquestes persones. Ho van fer com a manera de pressió fins que les companyies no assumissin part del deute amb els més vulnerables. Fonts d’Endesa asseguren que han arribat a aquesta decisió atesa la "insostenibilitat" de la situació deutora. “El nostre objectiu és protegir el client vulnerable de forma defintiva”, afegeix, també, la companyia.

Des de l’empresa expliquen que no hi ha cap document firmat oficialment, però ja han transmès la seva decisió a la Generalitat. Avui ho estan fent als ens municipals on constin més de 5 usuaris de serveis socials que deguin, entre tots, 10.000 euros com a mínim de les factures de la llum o el gas.

Les entitats socials veuen "una proposta de mínims"

El sector social ha rebut amb una certa estupefacció la decisió d’Endesa. "No és la seva proposta, és que quatre anys després han decidit complir la llei; ens estan donant la raó", respon Mónica Guiteras, membre de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, que és qui va impulsar la llei. "És una victòria de la lluita del carrer", afegeix.

No obstant, dubten de "no haver vist la lletra petita" i asseguren que la decisió d’avui és "de mínims". Al final, segons Guiteras, l’Administració ha de donar 10 milions d’euros que engrossiran els comptes d’aquesta empresa, amb beneficis milionaris, cosa que no li sembla bé. I recorda que, igual que amb el tema del deute, hi ha altres aspectes que continuen al tinter. Per exemple, permetre "comptadors segurs" a les famílies desnonades que han hagut d’ocupar un immueble. 

També la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) veu una resposta de mínims de l’empresa. "Estem contents que Endesa hagi acceptat complir la llei, però han de fer molt més", assenyala la presidenta, Sonia Fuertes. Proposa que abaixin els preus dels subministraments, que en els últims cinc anys s’han duplicat a Espanya. "No pot ser que hi hagi famílies que destinin tants diners a pagar un bé bàsic com l’electricitat", assegura.

Quatre anys de precs

El juliol del 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de la vivenda i la pobresa energètica. Un article, el número sis, prohibia taxativament que les empreses energètiques poguessin tallar qualsevol subministrament a les famílies sense recursos. També els obligava a firmar convenis perquè es fessin càrrec d’aquest deute, almenys, del 50%.

L’abril del 2016 el Govern de Mariano Rajoy va portar al Tribunal Constitucional diversos articles de la llei. Primer, el TC els va suspendre cautelarment, tot i que el juliol del mateix any van acabar tombats. No obstant, el número sis, el que feia referència a la pobresa energètica, continuava intacte. 

La Generalitat va desenvolupar un protocol per decidir com actuar en cas de vulnerabilitat d’una família. La companyia havia d’avisar l’ajuntament i, fins que els serveis socials no diguessin el contrari, s’aplicava el criteri de precaució i no es podia produir el tall. És exactament el que recull la llei. 

No totes les companyies els aplicaven. Per exemple, Gas Natural, que no va comunicar l’ordre de tall de la Rosa, una senyora de 80 anys que va morir per un incendi al seu domicili. Com que li havien tallat la llum i no la podia pagar, encenia espelmes a la nit que van acabar calcinant el seu matalàs. Arran d’aquí, el llavors president Carles Puigdemont va impulsar un front comú de totes les administracions per exigir a les empreses que condonessin la meitat dels deutes de la pobresa energètica. 

Notícies relacionades

Les empreses d’aigua ja havien firmat. Però les elèctriques i de gas no es volien ni asseure a negociar. Hi va haver trobades, que van acabar en res. El Govern i les entitats socials, en el fons, donaven per perduda la qüestió. Tot i que els ajuntaments van decidir pressionar al no pagar ni una factura més. "Els estem engrossint el compte de resultats i ells no assumeixen cap responsabilitat social", deien diversos alcaldes als fòrums de pobresa energètica celebrats per la Taula del Tercer Sector. 

Quatre anys després, Endesa ha rectificat i ha acceptat pagar els deutes de les famílies pobres. És la principal empresa distribuïdora de l’energia a Catalunya. Ara només falta que la resta de companyies s’uneixin i firmin també aquests convenis.