L'Orgull més crític carrega contra el capitalisme rosa: "La nostra lluita no és un negoci"

En ocasió del 28-J, Dia de l’Orgull LGTBI, són moltes les empreses que pengen amb satisfacció una bandera multicolor en els seus perfils de les xarxes socials. El símbol del moviment pels drets de les persones lesbianes, gais,trans, bisexuals, i intersexuals també oneja en la majoria de les institucions, ajuntaments i, sobretot, comerços de les grans ciutats i, al seu torn, protagonitza gran part dels ‘souvenirs’ que es venen per a l’ocasió. ¿Però és aquesta una mostra del compromís social amb la causa? "No, això és capitalisme rosa", conclou el sector més crític del moviment LGTBI.

El capitalisme rosa, també anomenat 'gaypitalisme'o capitalisme gai, és un concepte utilitzat per denunciar l’ús del moviment LGTBI com una eina per generar diners. D’una banda, els escèptics argumenten que aquest fenomen converteix la lluita pels drets en un recurs de mercat. De l’altra, comenten que aquesta pràctica és utilitzada per mostrar una suposada implicació amb la lluita sense que això impliqui adoptar mesures reals. "Que utilitzin l’etiqueta de 'gai-friendly' per crear un espai on no hi ha res que garanteixi la ‘seguretat’ i 'inclusió' del col·lectiu i on tot es ven a un preu més car; això és capitalisme rosa", argumenta Jordi Barbero, de l’associació Crida LGBTI. "La nostra lluita no és un negoci", diu.

"El problema és que es percebi el col·lectiu gai com un nínxol de mercat i que per això es camuflin les accions publicitàries com un suposat compromís social", afegeix l’activista Antoni Segura. "El missatge de fons és que només és acceptable ser LGTBI sota determinats paràmetres. La majoria de discoteques, festivals i ‘esdeveniments gais’ estan dissenyats per a homes homosexuals, blancs, de classe mitjana-alta i amb un cos que encaixa en els estàndards socials. En aquests mateixos espais, les persones transgènere, lesbianes o racializadas o grasses són excloses", afegeix.

L’‘orgull’ més crític

Com cada any, les crítiques al capitalisme rosa reprenen forces en ocasió de les celebracions del Dia de l’Orgull. "Per a aquestes dates, governs, institucions i empreses utilitzen la bandera multicolor per mostrar la seva solidaritat amb la causa. Però, quan acaba la setmana, també ho fa el seu compromís", explica Barbero. "¿On són les mesures per garantir la inserció laboral de persones transgènere? ¿I les polítiques públiques per protegir els drets del col·lectiu LGTBI? De res serveix omplir de purpurina una pancarta política si després les lleis continuen al calaix sense que ningú faci res", planteja l’activista.

Paral·lelament, els crítics del moviment també carreguen contra la participació d’empreses en els actes reivindicatius. "És com si una marca de compreses encapçalés la manifestació del 8-M o com si una multinacional que explota els seus treballadors protagonitzés les marxes del Primer de Maig", explica Natalia Camara, del col·lectiuLa SAL(Suport i Autonomia Lesbofeminista). "A ningú li passaria pel cap que una empresa convertís una lluita profundament reivindicativa i política en una festa per promocionar els seus productes o la seva marca. El missatge que dona és que la lluita només és vàlida si encaixa dins dels ideals del sistema econòmic", afegeix.

Els activistes critiquen a l’uníson que, més enllà dels dilemes morals que pugui comportar la participació d’empreses en un acte reivindicatiu, el mer patrocini de les marques ja implica una distorsió. "Els espònsors volen donar a conèixer la seva marca. Així que impulsaran esdeveniments festius per crear una bona imatge. Això converteix les nostres reivindicacions en un espectacle i invisibilitza la necessitat de continuar lluitant pels nostres drets", argumenta Barbero. "El capitalisme rosa està intentant absorbir el moviment social de lluita pels drets LGTBI. Només deixen existir els espais que encaixen en el sistema", diu Camara.

La tolerància del 'pinkwashing'

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La cara més visible del capitalisme rosa i, al seu torn, la més criticada pels activistes és el conegut com a 'pinkwashing'. També anomenat 'rentat d’imatge rosa', aquest fenomen es caracteritza per l’ús del col·lectiu LGTBI per promocionar la suposada simpatia d’empreses, institucions i governs cap aquesta causa. "En les últimes setmanes, hem vist com cadenes de menjar ràpid han començat a vendre els seus productes en paquets amb la bandera multicolor. Només amb això ja aconsegueixen augmentar les seves vendes i que els aplaudeixin per 'involucrar-se amb la causa', però en realitat no estan fent res per nosaltres", comenta Segura.

"El 'pinkwashing' es promociona com una demostració de la ‘tolerància’ envers el col·lectiu. Però nosaltres no volem tolerància, perquè això implica l’acceptació de l’altre però des d’una certa superioritat", reflexiona Camara. "Ara que es compleixen 50 anys de la revoltes de Stonewall, disturbis que van iniciar la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI és més important que mai reivindicar que no volem opressions en cap sentit, que no pot ser que utilitzin la nostra causa per guanyar diners i que sempre s’ha de mantenir una mirada crítica amb tot. Fins i tot amb la nostra pròpia lluita", conclou l’activista.