La companyia líder en diàlisi admet que va subornar metges espanyols

Fresenius Medical Care va abonar milions de dòlars a facultatius de diversos països per amplificar el seu negoci de manera fraudulenta

A Espanya va fer pagaments indeguts a la presidenta de la Societat de Nefrologia i a un dels caps de servei de l'Hospital General de València

dialisis

dialisis / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Des de fa anys està instal·lat en l’imaginari col·lectiu que farmacèutiques i empreses sanitàries subornen determinats metges i gerents d’hospitals amb regals i viatges a congressos mèdics fora del comú, però en poques ocasions s’ha aconseguit provar. Si bé, Fresenius Medical Care (FCM), líder mundial de productes per a la diàlisi i propietària de Quirón Salut, el grup privat sanitari més gran d’Espanya, ha admès a la comissió que vigila les empreses que cotitzen als EUA, la Securities and Exchange Comission (SEC), que va subornar facultatius de diversos països (entre els quals, espanyols) amb pagaments indeguts i vacances per amplificar de manera fraudulenta el seu negoci.

L’escàndol va tenir el seu origen el 2012, quan un denunciant va fer una xivatada, que va obligar la companyia, amb seu a Alemanya i que cotitza a la Borsa de Nova York, a iniciar una investigació interna, que l’ha portat, segons la seva versió, a apartar els responsables directes de les pràctiques corruptes. Així mateix, ha arribat a un acord amb el Departament de Justícia nord-americà per pagar 231 milions per evitar ser processada.

Diversos països

L’informe de la SEC que detalla les pràctiques il·legals de Freseinus a diversos països –entre els quals l’Aràbia Saudita, la Xina o Mèxic– es va conèixer al març. I aquest divendres ‘El País’ va revelar els noms d’alguns dels metges espanyols que, presumptament, han sigut delatats per la companyia sanitària. Entre ells, el de la presidenta de la Societat Espanyola de Nefrologia, María Dolores del Pino, fins fa unes setmanes cap de la unitat de la seva especialitat de l’Hospital de Torrecárdenas (Almeria).

En un correu electrònic de directius de la multinacional es destapa que el‘doctor B’,en referència presumptament a Del Pino, “els va recolzar” per obtenir el 60% d’una adjudicació, valorada en 3 milions de dòlars. S’està investigant si la llavors cap de Nefrologia del centre d’Almeria va rebre a canvi pagaments, patrocinis de viatges i regals. L’afectada ho nega, afirma que va actuar de forma “impecable i escrupolosa” i els nefròlegs van expressar aquest divendres el seu “recolzament unànime” a la seva presidenta. Tot i així, la Junta d’Andalusia ha obert una investigació interna. El seu president, Juanma Moreno, va assegurar que els professionals que s’hi hagin vist implicats seran “reemplaçats” dels seus llocs.

Doctor ‘A’ i ‘B’

D’altra banda, el rotatiu assegura que Antonio Galán, cap de servei de Nefrologia de l’Hospital General de València i alt càrrec amb Francisco Camps va ser un altre dels metges confabulats amb Fresenius. Segons la SEC, la companyia líder en diàlisi va entregar al ‘doctor A’ un “esborrany sobre les prescripcions tècniques i millores, un altre sobre el sistema de puntuació i una proposta de resultats per guanyar el concurs” sobre un contracte de dos milions de dòlars amb l’hospital valencià. “El metge va utilitzar el seu compte de correu personal per mostrar el seu acord amb algunes de les propostes rebudes”, detalla l’informe de la comissió de vigilància. La Generalitat valenciana també està investigant què ha passat.

Notícies relacionades

Així mateix, FMC va realitzar pagaments indeguts a facultatius per referir pacients a les clíniques de la companyia o perquè els esmentats centres utilitzessin productes de Freseinus més cars. A més, s’investiguen els centres de diàlisi propietat de metges d’hospitals públics que van ser adquirits per l’empresa, al seu torn proveïdora. A Barcelona les sospites s’aboquen sobre l’Hospital del Mar i el Clínic.

Tot i que la primera denúncia interna va arribar el 2012, els suborns van continuar fins al 2015, i molts es van registrar com a despeses de consultoria en els registres. En total, es calcula que la multinacional se’n va beneficiar amb més de 20 milions dòlars.