Els jutges mostren la seva preocupació pels 'menes' que han comès un delicte

Els jutges de Barcelona han mostrat la seva preocupació per l’increment de menors no acompanyats (‘menes’) internats en centres de justícia juvenil per haver comès algun delicte, ateses les seves específiques característiques que “els configuren com de més vulnerabilitat”, segons l’última memòria dels òrgans judicials de la capital catalana. Com a particularitats d’aquest col·lectiu, precisa l’“absència de familiars o estructura en territori”, abús de substàncies tòxiques, falta de recursos econòmics, mancada de vinculació a processos formatius, laborals o de capacitació o la manca de documentació, entre d’altres.  Per aquesta raó, al·lega l’informe que és “recomanable que les autoritats administratives facin un esforç addicional per aportar solucions”.

En els últims anys s’ha produït un increment del nombre de nois de 14 a 18 anys internats en aquests recintes per la comissió d’un delicte, la majoria de vegades robatoris amb violència i intimidació. La caiguda d’anys anteriors es va trencar a partir del 2016. Fonts de la Generalitat consideren que aquest increment es deu a l’arribada dels ‘menes’ que viuen al carrer. El novembre del 2018, es calculava que un terç dels internats era menors immigrants.

Notícies relacionades

Un noi apunyala un menor al coll al costat d'una comissaria dels Mossos de Barcelona

L'apunyalament del menor al Raval aireja la preocupació policial davant dels nens del carrer

Una dada significativa: poc més un 10% de les mesures imposades el 2018 en sentència a delinqüents juvenils són en règim tancat, mentre que la majoria són de llibertat vigilada (251 contra 1.381). Als centres de justícia juvenil normalment hi ingressen en règim tancat persones condemnades per delictes lleus. El furt (sostracció de menys de 400) comporta una mesura de sis mesos de llibertat vigilada, amonestació, permanència en un centre màxim quatre caps de setmana o treballs en benefici de la comunitat. En un robatori amb violència pot arribar a suposar l’internament.  

La tendència és complir les recomanacions internacionals de recórrer a mesures no privatives de llibertat amb caràcter preferent a les de règim tancat en l’aplicació de les normes penals a menors d’edat. La memòria dels jutjats de Barcelona recalca que l’any passat “s’observa el baix nombre d’internaments en règim obert" (només un cas), que respon, al seu parer, a l’absència de centres habilitats adequats per a l’execució d’aquest règim específic des d’un inici. No obstant, el 2017 la Generalitat va posar en funcionament unes places de convivència en grup educatiu (o família o persona), tot i que aquesta mesura és adequada per a delictes familiars i no per a ‘menes’.