28 maig 2020

Anar al contingut

AUDIÈNCIA DE BARCELONA

El pederasta Benítez se'n va a casa després de ser condemnat a 21 anys

La companyia d'assegurances dels Maristes, declarada responsable civil, haurà de pagar la indemnització de 120.000 euros a les quatre víctimes

Els jutges censuren la conducta imprudent de la congregació religiosa per la falta de control de l'exprofessor del gimnàstica

J. G. Albalat / Guillem Sànchez

Va abusar sexualment de quatre alumnes aprofitant-se de la seva superioritat com a professor, i això li va permetre “cometre el delicte amb més facilitat” entre el 2006 i el 2009. Aquest és un dels arguments que exposa la sentència de la Secció 21 de l’Audiència de Barcelona que ha condemnat a 21 anys i nou mesos de presó Joaquim Benítez, exprofessor d’educació física de l’escola dels Maristes de Sants-Les Corts, a la capital catalana. Les acusacions particulars sol·licitaran aquest dimarts la compareixença de l’exdocent per requerir la seva entrada a la presó, que encara no ha trepitjat. El processat va acudir aquest dilluns al matí al Palau de Justícia de Barcelona i, després de notificar-li la sentència judicial, ha sortit pel seu propi peu. Va tornar a casa seva.

Els jutges estableixen també el pagament d’una indemnització per a les quatre víctimes de 120.000 euros (60.000, 40.000 i dues de 10.000). El tribunal considera que els Maristes són responsables civils subsidiaris, al ser titulars del centre on van passar els fets i l’acusat va ser treballador seu. No obstant, haurà d’atendre el pagament d’aquesta quantitat la seva companyia d’assegurances, Generali, com a responsable civil directa. A banda de la pena de privació de llibertat, Benítez ha sigut condemnat a 13 anys i vuit mesos d’inhabilitació per a exercici de la professió docent i la prohibició d’acostar-se o comunicar-se amb les seves víctimes.

Els magistrats al·leguen que no s’ha atribuït als Maristes la “producció voluntària del mal”, sinó “una conducta imprudent” per la “falta de control” de les accions de l’exprofessor. Al seu entendre, aquesta situació “entra de ple” en el contingut de la pòlissa contractada per l’orde religiós amb Generali. La resolució destaca que malgrat que s’han acumulat denúncies per abusos sexuals anteriors contra Benítez, que s’han arxivat per la prescripció del delicte i que el mateix exeducador va declarar en el judici que la cúpula de la congregació va encobrir uns abusos que va cometre el 1986, “al màxim” que el tribunal pot arribar és a “tenir sospites”, però “no la certesa” que la direcció del centre i de la institució tinguessin “coneixement concret” dels quatre abusos jutjats.

La condemna a Benítez és per quatre delictes d’abusos sexuals. En el cas més greu, l’exprofessor va practicar una fel·lació a l’alumne, a qui, a més, va demanar que el penetrés. En els altres tres supòsits, el processat va fer una fel·lació a un nen i tocaments a dos més. Sempre utilitzava el mateix patró: amb l’excusa de tractar alguna lesió o molèstia, convencia els estudiants perquè anessin al seu despatx, els feia estirar a la llitera i n’abusava.

El tribunal remarca que “obté la convicció de certesa dels fets”, sobretot, per les declaracions de les quatre víctimes, a la vegada que precisa que és “un element de reforç” que les seves versions “convergeixin” en actes de “similar naturalesa i produïts sota unes circumstàncies molt semblants”. El processat, remarca, va corroborar en el seu interrogatori “totes les dades perifèriques”, quant a la seva condició de professor, la disposició del despatx amb la llitera, l’ús del mateix espai per a massatges i examinar lesions i “part dels fets delictius”. En concret, va reconèixer que havia fet fel·lacions a dues víctimes.

Credibilitat de les víctimes

Els jutges validen les declaracions de les víctimes no només per l’“absència d’incredibilitat”, sinó també per la seva “versemblança” i “persistència”, ja que el seu testimoni “incriminatori” ha sigut prolongat en el temps. Les paraules dels quatre afectats en el judici no “fan res més que ratificar i ampliar”, segons la sentència, el contingut de les seves denúncies davant dels Mossos i de la declaració davant del jutge que va investigar el cas. Els seus relats, incideix, són complets, “coherents”, clars i precisos.

La sentència detalla, a més, que la pericial forense sobre la personalitat del processat conclou que Benítez no té un trastorn psíquic. Apunta que “només es pot parlar” de la seva “baixa capacitat empàtica”, de narcisisme i absències de criteris de pedofília, malgrat que Benítez verbalitza els seus “impulsos”. En definitiva, segons l’opinió del tribunal, l’exdocent conserva totes les facultats per raonar i decidir.

Pels togats, no hi ha “dubtes” quant a la “naturalesa inequívocament sexual” dels actes atribuïts a Benítez, “pels tocaments de les parts més íntimes del menor, en una habitació o despatx tancat i excedint clarament del massatge esportiu”. Així mateix, es declara provada “la comissió de relacions sexuals consumades”, en forma de fel·lació que el processat va practicar a dos menors, així com la penetració que va demanar que li fes una de les víctimes. “Es tracta d’actes sexuals sense consentiment”, s’especifica.

Experiència vital negativa

Aquests fets, recalca la sentència, van constituir una “experiència vital negativa” per a les víctimes “en un moment en què encara no tenien desenvolupada la seva personalitat” i com a tal “ha condicionat com són d’adults”. Avui són “els homes que són, en part, per haver patit la conducta” de Benítez i “això no té preu ni reparació possible”. Els jutges reconeixen que l’únic que poden “fer és establir una compensació econòmica”. “En aquest cas s’ha condicionat el desenvolupament de personalitat de quatre menors d’edat per la comissió d’un fet pervers i odiós que suposa la seva primera experiència sexual i que ha incidit, en conseqüència, de forma permanent en la seva vida,” recalca. Dues de les víctimes tenen seqüeles.

Clatellada a l’Ajuntament de BCN i a la Generaliat per la seva passivitat

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que exerceixen l’acusació popular en el procés contra Joaquim Benítez, no surten ben parats en la sentència. El tribunal assenyala que durant la investigació (el Govern català es va personar quan gairebé ja s’havia acabat) no “han aportat res rellevant”, ja que les seves qualificacions jurídiques “no han diferit en especial en essència” de les proposades pels advocats de les víctimes i la fiscalia. Segons els jutges, la seva participació ha sigut “supèrflua i redundant”. Per això, el tribunal no ha acceptat que el processat pagui les despeses d’aquestes acusacions populars, però sí que ho haurà de fer amb els advocats de les quatre víctimes.

La Fundació Champagnat-Maristes Catalunya, responsable de les escoles maristes catalanes, ha mostrat aquest dilluns el seu respecte per la justícia i ha valorat "de forma positiva" la sentència que condemna Benítez, recordant que la institució marista va ser la primera a denunciar-lo el 2011. No obstant, ho va fer davant de la Fiscalia de Menors, que no pot investigar cap adult.

En un comunicat, la fundació va afirmar que era una sentència “esperada i desitjada” i que era la primera interessada que la justícia actués; va demanar perdó en tots els casos, i va remarcar que han posat tots els mitjans necessaris perquè fets com aquests no es tornessin a repetir.

La fundació ha recordat que el 2016 va demanar al Congrés que no prescriguessin els delictes sexuals relacionats amb menors, i que el Consorci d’Educació de Barcelona va determinar en un expedient que els Maristes havien actuat correctament en la gestió del cas.