Dues regions d'Itàlia contractaran metges jubilats per a la sanitat pública

“¡Si no tingués 92 anys ho faria”, exclama la doctora María Luisa Fontanin. Durant dècades, Fontanin va atendre milers de pacients a la regió del Vèneto, a Itàlia, una vida laboral que no va voler abandonar ni després de la pensió. Tant és així que, un cop jubilada, va continuar atenent immigrants i altres persones vulnerables amb d’altres metges que també es resistien a abandonar la professió. Aquesta passió pel treball ara li vindria bé a dues regions italianes, el Vèneto i Molise, que en les últimes setmanes han anunciat que contractaran metges jubilats perquè exerceixin als hospitals públics locals, davant el dèficit de professionals. 

La falta de metges és preocupant. “A la sanitat pública li falten al Vèneto 1.300 metges especialistes. A tot el país, aquesta xifra arriba als 56.000”, va explicar el governador del Vèneto Luca Zaia, a l’anunciar aquesta setmana la mesura. “Que quedi clar: voldríem contractar joves, però si no n’hi ha és necessari continuar mantenint el servei, tant sí com no, perquè això és una crisi”, va afegir.  

Les xifres il·lustren les causes d’aquesta emergència, argumenta l’investigador Alberto Baldazzi. “Dels 20.000 metges europeus que van emigrar cap a altres països de la UE entre el 2007 i el 2017, 11.000 eren italians. Això significa que el país ha perdut al voltant de 1.000 metges a l’any”, explica l’analista. “Majoritàriament van marxar d’Itàlia a Alemanya, Regne Unit i França, on hi ha més oportunitats i els sous són enormement més avantatjosos”, afegeix Baldazzi, investigador del centre Eurispes i qui al tema també li va dedicar un informe titulat 'El termòmetre de la Salut’. 

 

¿Per què emigren els joves metges italians? Són coses de l’estalvi a costa de la sanitat pública, respon Sergio Rovetta, metge jubilat des de fa una dècada. “Itàlia té un altíssim deute públic que sovint la UE ens ha demanat reduir. Per això, el problema ve de lluny. Des de fa dècades, les vacants dels metges que es jubilaven van deixar de cobrir-se. Això va determinar un progressiu envelliment del personal”, diu Rovetta. “Quan jo em vaig jubilar, la mitjana d’edat al meu departament era de 55 anys”, exemplifica.

Tot i que el sistema de formació tampoc ha ajudat gaire a mantenir un nombre adequat de professionals. “Un altre element són els cursos d’especialització, que avui són obligatoris per exercir la professió a Itàlia. El problema és que aquests instituts accepten un número molt limitat d’estudiants cada any, a causa que no hi ha prou beques”, puntualitza l’analista Baldazzi. “Han faltat diners i planificació”, insisteix, al concretar que es tracta d’un fenomen transversal que ha afectat totes les àrees de la sanitat, tot i que els camps de la medicina d’urgències, pediatria i medicina interna són els més afectats.

Condicions laborals

Per no parlar de les condicions i dels salaris que ofereixen molts països del nord d’Europa. “Estem parlant d’una diferència brutal. D’uns salaris que poden ser el doble, o el triple, del que reben en la sanitat pública a Itàlia”, afirma Rovetta. “A més, són joves molt ben formats, gràcies al sistema educatiu italià que té bona fama i és gairebé gratuït”, afegeix.  

Al contrari, a Itàlia, en els últims anys s’ha anat cap a una precarització dels contractes laborals, fins i tot al sector públic. Una política miop que a més ha portat Itàlia a perdre mig milió d’euros a l’any per metge emigrat –preparar un facultatiu en aquest país costa entre 400.000 i 600.000 euros, segons estimacions– i que difícilment tornaran al país. Per això el personal mèdic a Itàlia suma avui 110.000 professionals, 8.000 menys que el 2009.

Un ‘Pla Marshall’

Dit això, la majoria dels analistes consultats creuen que iniciatives com les del Vèneto i Molise són només pal·liatius temporals. “No veig malament que treballin metges jubilats que se senten bé i volen continuar treballant. Poden aportar la seva llarga experiència i ull clínic. Però, és clar, aquesta no pot ser l’única solució”, puntualitza la doctora Fontanin. 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

“L’ús de metges jubilats és la història d’una mort anunciada: la de la sanitat pública”, ha criticat, per la seva part, Filippo Anelli, president de la Federació de Metges Cirurgians i Odontòlegs. “El que necessitem no és això. És un veritable ‘Pla Marshall’. Si ara s’atorguessin 10.000 beques, d’aquí a cinc anys tindríem 10.000 especialistes”, ha afegit.