"Sempre estàs en el punt de mira"

Potser és cosa de l’estereotip que acompanya a la imatge del bomber. "Home fort, ben plantat, capaç de realitzar tasques de gran envergadura...". La qüestió és que els Bombers de la Generalitat són el cos d’emergències més masculinitzat de l’administració pública. Dels 2.220 efectius en actiu, només 74 són dones –un exigu 3,3%–, davant 2.146 homes. Cap ocupa càrrecs de sergenta o oficial. I, el que és pitjor, al pas al qual anava l’assumpte, fins a 2144 no s’anava a assolir la paritat real, segons càlculs del Departament d’Interior.

Per això, l’exconseller Joan Ignasi Elena va establir una reserva del 40% de les places per a dones en les oposicions al cos de Bombers de la Generalitat. La primera promoció que respon a aquesta mesura s’incorporarà a la tardor, en un procés que duplicarà la presència femenina al cos: de les 74 bomberes actuals es passarà a 164, una "xifra històrica".

Aquest canvi inèdit, no obstant, no ha estat exempt de controvèrsia. "No es tracta de posar dones per davant d’homes, sinó de fer caure barreres invisibles i trencar estructures històricament masculines", defensa una de les professionals del sector, Carme Romero (53 anys). Ella es va incorporar al cos el 1998, quan a Catalunya només hi havia tres dones bomberes.

Des d’aleshores, ha treballat en un entorn profundament masculinitzat en què, explica, "sempre estàs en el punt de mira". Recorda com, per exemple, quan va arribar al parc de Reus el cap de parc li va dir obertament que no volia dones allà. "Abans de marxar em va dir: ‘Tu sí que pots tornar quan vulguis’. És la prova que, quan et coneixen, ho normalitzen. Però això no esborra els comentaris ni les discriminacions viscudes", lamenta.

"Jo deia el mateix que els meus companys, amb el mateix to, però en mi s’entenia com si fos una amenaça. En ells, com a lideratge", coincideix Mari Muñoz (36 anys), subinspectora des del 2022. "Havia de tenir preparada una resposta cada vegada que algú em deia ‘tranquil·la’, sent jo subinspectora. Als homes no se’ls qüestiona una ordre", manifesta Muñoz.

Aquesta bombera assegura que és "urgent" que hi hagi més dones als cossos d’emergència, per "trencar un model que està caducat". En el seu argumentari, explica que la majoria d’intervencions no tenen a veure amb el foc, sinó amb l’atenció a persones grans, l’obertura de portes o l’assistència en situacions vulnerables. "El nostre treball és cuidar la societat. No és només acció, és servei", sentencia.

Un canvi necessari

Notícies relacionades

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»

"Amb els anys, les dones hauríem anat entrant igualment, però ara el canvi s’accelera i això és necessari", opina Laia Alsina (30 anys), que forma part de les 90 bomberes en pràctiques que, a la tardor del 2025, seran nomenades funcionàries.

No amaga que, abans de començar les pràctiques, va sentir la pressió d’haver de demostrar més per haver entrat mitjançant aquesta reserva. "Sabia que hi ha qui pensa que aquesta mesura és injusta. I això pesa, perquè arribes al parc amb la sensació que hauràs de justificar el teu lloc". Alsina tenia clar des de petita que volia ser bombera, però la falta de referents femenins la va frenar: "Fins i tot a casa em deien que això era cosa d’homes".