L'acusat del doble crim d'Aspa diu que es va quedar "en blanc"

Ismael Rodríguez, el caçador que va disparar mortalment contra dos agents rurals fa ara dos anys en un vedat de caça d’Aspa (Lleida), ha declarat aquest dilluns durant la primera jornada del judici que només recorda veure les víctimes a terra perquè en el moment en què va utilitzar la seva escopeta "em vaig quedar en blanc".

El judici, que està previst que s’allargui com a mínim tres dies, ha començat aquest dilluns, quan fa exactament dos anys del doble crim de Xavier Ribes (43 anys) i David Iglesias (39 anys), el 21 de gener del 2017 quan feien un control rutinari de caça al vedat d’Aspa.

Rodríguez ha afirmat en el judici que els agents se li van acostar per l’esquena, tot i que no va advertir els seus passos quan es van aproximar, i que recorda que li van dir 'bon dia" i li van demanar que descarregués la seva arma. A partir d’aquest moment, "només recordo veure la insígnia d’agents rurals, veure’ls a ells a terra i anar-me’n cap al cotxe" amb què havia viatjat al vedat amb altres caçadors des de Terrassa.

Allà es va trobar amb un dels seus companys de caça i li va confessar: "Crec que he disparat a dues persones". El grup de caçadors que havien acompanyat Rodríguez fins a Aspa i que s’havien dispersat es van posar en contacte entre ells per reunir-se de nou al cotxe i parlar sobre el succeït.

Rodríguez ha argumentat que no va trucar abans als serveis d’emergència ja que va esperar que es trobessin tots els membres del grup. L’imputat ha assegurat que no es va sentir pressionat per trucar al telèfon d’emergències 112 quan l’hi van demanar els seus companys i que va ser ell mateix el que va preguntar al grup: "¿A qui s’ha de trucar?".

Els Mossos creuen que va ser "precís"

Un agent dels Mossos d’Esquadra que va declarar en el judici va considerar que l’acusat va disparar perquè temia que li traguessin l’escopeta ja que no tenia llicència d’armes.

"Ho atribueixo al fet que li havia caducat la llicència d’armes. La seva, d’altes prestacions, l’havia comprat l’agost del 2016 per uns 2.500 euros i, tot i que l’havia d’haver dipositat a la Guàrdia Civil, la va cedir a un amic per mantenir-la en el seu poder", ha explicat un agent.

"L’acusat va col·laborar. En fase de declaració arribem al punt crític de descripció de la dinàmica dels fets en el qual es bloqueja. Havia sigut conscient de les irregularitats administratives. En fase policial no diu que té espais en blanc", va afirmar l’agent. Un dels agents ha declarat que els quatre trets de l’acusat, I.R., "van ser precisos i d’alta precisió"; que les víctimes no van tenir temps de reaccionar, per la qual cosa, si la policia catalana hagués actuat, les conseqüències haurien pogut ser les mateixes; i ha coincidit amb altres policies que el relat de l’acusat va ser coherent.

"Els trets són precisos, d’alta precisió –ha explicat un mosso–. Efectua tres trets sense haver de carregar. Requereix la càrrega d’un altre cartutx, no tenim cap dubte quant al doble assassinat".

I segons un altre agent "es mostrava nerviós pel que havia fet" però en tot cas coherent i raonable en la narració dels fets, sense lapsus i narrava bastant cronològicament dins del nerviosisme del fet, i que es va mostrar disposat a col·laborar en una reconstrucció dels fets que es va fer de manera ràpida.

Defensa al·lega problemes psicològics

Durant l’interrogatori, el caçador també ha declarat que pateix problemes psicològics derivats d’una espècie d’epilèpsia que pateix des de petit i que, per això, hi ha episodis de la seva vida que no recorda. En paraules de la seva advocada,  Montserrat Torres, l’acusat pateix una patologia crònica no diagnosticada ni medicada, que fa que tingui "crisis i explosions incomprensibles i desmesurades" i que va disparar de manera "irreflexiva" i "inconscient".

La fiscalia i les acusacions descarten aquesta teoria a l’entendre que va actuar amb intenció de matar, i sol·liciten que se’l condemni per assassinat. Segons el ministeri públic, l’acusat va efectuar dos trets a cada agent, els primers a una distància d’entre 3 i 6 metres i els altres quan ja eren a terra i a l’altura del cap. L’escopeta que portava, afegeix, només podia disparar tres trets, per la qual cosa "va haver de recarregar l’arma per disparar el quart".

És per això que la fiscalia considera provada la intenció de matar de l’acusat i qualifica el crim d’assassinat amb traïdoria en concurs amb un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat perquè va actuar "per evitar ser descobert d’altres delictes". I sol·licita que se li imposin 23 anys i 8 mesos de presó per cada assassinat (tenint en compte l’atenuant de confessió) i un any de presó més per tinença il·lícita d’armes, ja que el caçador tenia la llicència caducada i estava utilitzant una escopeta a nom d’un amic que tampoc disposava de l’autorització necessària. En total, 48 anys i quatre mesos de presó.

A més, demana que l’acusat indemnitzi els familiars de les víctimes (dones, fills i pares) amb més d’un milió d’euros en total.

Les acusacions particulars que representen les famílies de les víctimes i el cos d’agents rurals, augmenten la petició de pena fins als 51 anys de presó, a l’afegir un delicte contra la flora i la fauna.

Mesures de seguretat

En una sala de vistes de l’Audiència de Lleida que ha quedat petita, es trobaven presents, visiblement emocionats, les dones i diversos familiars dels dos agents rurals morts.

A les portes de l’edifici judicial s’ha concentrat un grup d’agents rurals amb una pancarta en la qual es demana que s’implementin totes les mesures de seguretat per al cos que el govern de la Generalitat es va comprometre a establir després del crim dels seus companys

L’assassí confés, veí de Vacarisses (Vallès Occidental) i que en aquell moment tenia 28 anys, els va disparar amb una escopeta, sense llicència, a nom de Miguel Ángel F. S., acusat de cooperador necessari.

El delegat de prevenció de riscos laborals de CCOO dels Agents Rurals, Manel Vidal, ha denunciat que, des del doble crim d’Aspa, les mesures de seguretat promeses continuen sense implantar-se. "Se’ns va prometre que els agents faríem més de 100 hores de formació i només n’hem fet 24, i no portem ni armes ni defenses extensibles com es va prometre. Només se’ns han donat armilles", ha explicat.

Notícies relacionades

L'assassinat dels dos agents rurals a Aspa arriba a judici

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Per tot això, demanen la implicació de tota la Generalitat i que es tiri endavant el reglament d’armes. El pressupost no és excusa, lamenta, perquè "estem parlant de la seguretat de 500 treballadors que cada dia sortim a defensar la natura amb un bolígraf, un paper i traient pit".