Aquesta és la ruta que va seguir la teva moto quan te la van robar

A Barcelona desapareixen cada dia set motos. Els propietaris tornen al lloc en què les havien deixat aparcades i ja no hi son. Els lladres en van sostreure 2.493 durant el passat 2018. En van reaparèixer unes 1.000. ¿On és la resta?

El 3 de gener passat, al passeig de Lluís Companys de Barcelona, dos agents de la Guàrdia Urbana van aturar a les nou de la nit una furgoneta perquè circulava amb la targeta de l’ITV caducada. Al conductor, un home d’origen marroquí resident a districte de Ciutat Vella, li van demanar que obrís les portes posteriors de la furgoneta. Al seu interior hi havia sis bosses negres de mida considerable. En una d’elles van trobar  sis manillars d’una motocicleta Honda SH 125. Al seu passaport hi havia segells que indicaven que aquest conductor havia estat anant i venint del Marroc contínuament. ¿Són en aquell país les motos robades a Barcelona o qualsevol altra ciutat d’Espanya?

“Sí... i no”. El sergent dels Mossos d’Esquadra Eduard Rodríguez ha format part d’una investigació que va desarticular un dels grups criminals que han creat el forat negre que engoleix sense parar motos a Barcelona. Amb el ‘cas Macri’, així el van batejar les quatre unitats d’investigació dels districtes de Sarrià, Les Corts, Gràcia i Nou Barris –la que lidera Rodríguez–, han radiografiat de principi a final el circuit que segueixen les motos, des del robatori fins a la seva nova vida. 

El robatori

Els observadors freqüenten zones d’oficines o d’aparcaments amb alta mobilitat. Es fixen en els detalls: “Si estan protegides amb una cadena o si algú s’hi ha deixat les claus posades, per exemple”. Triat l’objectiu, desbloquegen el manillar –utilitzant una eina fàcil de comprar en botigues especialitzades– i la canvien de lloc, arrossegant-la a pes. En tenen prou amb allunyar-la un parell de carrers. “Després, esperen”. Transcorreguda una setmana, tornen a buscar-la. Si segueix allà, la carreguen en una furgoneta, equipada amb rampa, i se l’emporten.

Actuen així “per assegurar-se que no roben cap moto amb GPS”. Si es tractés d’un vehicle amb aquest localitzador, el propietari seria capaç de trobar-lo en pocs minuts una vegada descobrís que no és on era. Per això, si no ha donat amb la moto en una setmana, és que no té GPS. D’aquesta manera els delinqüents protegeixen la ubicació del magatzem.

Les tres rutes del vehicle robat

Les organitzacions desmunten peça a peça les motos robades i les guarden acuradament en magatzems clandestins. Desmembrades, els esperen tres destinacions diferents: EL Marroc; un taller mecànic o, sota una nova documentació, les mans d’un comprador ignorant.

“Hi ha mitjancers que es dirigeixen a aquestes organitzacions per comprar les motos per peces i traslladar-les en aquest estat fins al Marroc”, explica Rodríguez. Les carreguen en camions i les porten per carretera fins a Tarifa, barrejades amb trossos de metall inservible, per despistar als controls fronterers de l’estret de Gibraltar. Després viatgen en ferri fins a Tànger (Marroc) i, una vegada allà, peça a peça les reconstrueixen per col·locar-les després al mercat. La furgoneta que va descobrir la Guàrdia Urbana de Barcelona el 3 de gener passat era un d’aquests transports, “tot i que més rudimentari”, ja que les peces no estaven barrejades.

Per a la segona via, existeixen ‘empreses’ de distribució que compren peces robades per vendre-les a tallers de reparació de motos que “saben o no” d’on procedeixen.

L’última opció és complexa, i en el cas de l’operació Macri, la mateixa organització es feia càrrec de tot el procés. El primer pas era comprar per internet motos que havien patit un sinistre total. “En realitat, no compraven les motos, sinó la seva documentació”, aclareix Rodríguez. Amb aquests papers, muntaven una moto nova i la venien, de nou per internet, a compradors de vehicles de segona mà que actualment continuen sense saber que s’asseuen sobre peces robades i llueixen una matrícula d’un vehicle sinistrat.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

El parc de motos de Barcelona ascendeix a gairebé 300.000 motos. De les 2.493 que es van robar el 2018, poc més de mil van reaparèixer. Existeixen pispes de poc import que també són darrere d’un bon nombre de desaparicions. Sovint, les utilitzen “per atracar o donar estrebades” i després les abandonen sobre la vorera. Darrere de la majoria de ‘reaparicions’ hi sol haver aquests últims lladregots, que tampoc centren l’interès dels Mossos perquè el Codi Penal és lax i difícilment aconseguiran que entrin a la presó. La policia catalana es focalitza en els grups organitzats, als quals un jutge sí que podrà ingressar a la presó  i que, a més, són els creadors del veritable forat negre de motos de Barcelona.

Consells als motoristes

Rodríguez dona alguns consells als motoristes: Instal·lar un GPS, utilitzar cadenes que les subjectin –si és possible– a altres elements fixos, aparcar en zones il·luminades i, sempre que la butxaca ho permeti, en un párquing. Demana també que es digui a emergències cada vegada que es vegi una furgoneta carregant motos a la ciutat perquè es pugui comprovar a través de la matrícula si pertany o no a una empresa legal. Als propietaris els diu una altra cosa. “Si tornes i la teva moto no hi és, dona’t un parell de voltes perquè potser la trobes aparcada en un altre lloc”.