Anar al contingut

MERCAT NEGRE A LA XARXA

Mesures contra el frau acadèmic

Les universitats preparen accions legals i eines tecnològiques per combatre les webs dedicades a la realització de treballs per encàrrec

Luis Benavides

Mesures contra el frau acadèmic

Totes les universitats, tant convencionals com a distància, són susceptibles de rebre en algun moment treballs fraudulents. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va combatre legalment una pàgina dedicada exclusivament a la realització de treballs acadèmics el 2015 i ara ultima un projecte basat en la intel·ligència artificial que posarà les coses molt difícils als estudiants tramposos. 

Carles Sigalés, vicerector de docència i aprenentatge de la UOC, recorda perfectament aquesta batalla legal contra Pacsolutor SL. Tot va començar quan van detectar que un alumne es matriculava de més assignatures de les que humanament era capaç de tirar endavant. “Es matriculava de moltes assignatures per disposar de les diferents proves d’avaluació, i entenem que amb l’ajuda d’una sèrie de col·laboradors, venia treballs a la resta de l’alumnat”, recorda Sigalés. El jove va ser immediatament expulsat i perseguit judicialment, per suplantació i per registrar diversos dominis que incloïen la paraula PAC, acrònim de Prova d’Avaluació Continuada. El demandat mostrava, segons la universitat a distància, “una clara voluntat de perjudicar o d’aprofitar-se de la reputació aliena amb una finalitat clarament comercial, oferint la realització fraudulenta” de les PACs.

La demanda va ser desestimada. “Ens trobem amb una qüestió molt preocupant: aquests negocis es presenten com webs de formació ‘online’, diuen que ajuden els estudiants en la realització de treballs com les acadèmies de reforç. I no es poden comparar. No entenc que no sigui perseguible aquest frau acadèmic”, lamenta el vicerector de la UOC.

En aquesta mateixa línia, el vicerector de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB)Ernest Pons, explica que el tema està en mans dels seus assessors legals perquè la murrieria ha traspassat una línia vermella. “Sempre han existit les trampes, però ara hem detectat un negoci, amb un ànim de lucre, que s’hauria de combatre. Els nostres assessors ens expliquen que ara com ara és molt complicat, que seria difícilment demostrable, però som a les portes de fer alguna cosa”, avança Pons, sense voler entrar en més detall.

Intel·ligència artificial

El vicerector de la UOC és positiu de cara al futur més proper. Aquest frau acadèmic, assegura, té “els dies comptats”. L’afirmació de Sigalés se sustenta principalment en el projecte TesLa, un sistema que permet identificar l’estudiant i verificar l’autoria de les seves entregues i aportacions gràcies a tecnologia punta com el reconeixement facial, el reconeixement de veu, patrons de teclat i antiplagi, entre d’altres. En aquest projecte coordinat per la UOC, hi participen altres universitats europees, centres d’investigació i empreses tecnològiques. 

Ja fa 10 anys que els enginyers de la universitat a distància catalana van desenvolupar una eina per detectar el plagi com un programa propi que compara totes les entregues entre elles i amb l’històric que conserva la universitat. El projecte TesLa, en canvi, està basat en la prevenció. És a dir, la lupa ja no es posarà sobre el treball ja entregat, amb totes les dificultats que comporta verificar que no es tracta d’un exercici il·legítim, sinó que posarà molt difícil qualsevol intent de frau.  

Jordi Duran és enginyer informàtic i cap de projectes de l’Àrea de Tecnologia de la UOC. “Aquest nou frau, diferent del plagi, tot i que també basat en la no autoria, es pot prevenir identificant l’alumne des del moment que accedeix a l’entorn, analitzant la seva manera de redactar, de teclejar... Es poden recollir una sèrie de característiques de la persona i construir un perfil”, explica Duran, que anuncia que TesLa es podria implantar en algun moment del 2019 després de diverses proves pilots.

La tecnologia apunta com un gran aliat en la lluita contra aquest i altres enganys. Mentre arriben aquestes eines, algunes facultats persegueixen la mateixa efectivitat amb un ferri marcatge a l’home, en termes futbolístics. Així, universitats a distància com ara UNIR (Universitat Internacional de la Rioja) conté aquest tipus de pràctiques fraudulentes treballant amb els alumnes. “Aquí tenim moltes entregues parcials, pactades en certes dates, i fem sessions grupals i individuals per internet. Em sembla molt complicat que puguin colar un treball que no han fet ells. Els passo correccions i els faig moltes preguntes”, explica Elena Santos, professora i coordinadora acadèmica de la Facultat d’Empresa i Comunicació d’UNIR.  “En realitat, la picardia ha existit sempre. Ja fa anys que hi ha pàgines com ara El Rincón del Vago, en què els alumnes comparteixen les seves pràctiques. A UNIR canviem les activitats cada curs per evitar això, i també utilitzem un programa antiplagi”, afegeix Santos.

“Personalment, davant del més mínim dubte –continua Santos– no autoritzo que presenti el treball final de grau o màster. Farà el ridícul davant del tribunal i deixarà en mal lloc el meu nom com a tutora”. Amb tot, si un alumne entrega un treball que no ha fet “s’està enganyant a ell mateix”, conclou la coordinadora.