Anar al contingut

MERCAT NEGRE

L'últim frau acadèmic: webs que et fan els treballs de la universitat

La proliferació de pàgines webs dedicades a la realització de treballs per encàrrec posa en guàrdia les universitats espanyoles

Luis Benavides

L'últim frau acadèmic: webs que et fan els treballs de la universitat

El Pla Bolonya, la precarietat laboral i internet. La combinació d’aquests tres elements està darrere de la proliferació de pàgines web dedicades a la realització de treballs acadèmics per encàrrec. Aquesta mena de frau al sector educatiu, l’abast del qual és difícil de determinar, inquieta unes universitats espanyoles preparades tecnològicament per combatre el plagi però amb serioses dificultats per erradicar aquest nou fenomen.

No és necessari bussejar a la ‘deep web’ per fer un encàrrec. Tot i que la seva activitat principal persegueix defraudar les universitats –i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que serà el que emetrà finalment el títol, si és un grau o màster oficial–, aquestes pàgines operen amb total impunitat, almenys de moment. N’hi ha prou amb ‘googlejar’ les paraules adequades per trobar nombroses pàgines web especialitzades en la realització de Treballs Final de Grau (TFG) o Final de Màster (TFM). Algunes de les empreses més ben posicionades als cercadors són Aprueba TodoNo Hagas Nada i Pacsolver, però n’hi ha moltes més. Aquestes tres pàgines han declinat participar en aquest reportatge fent cas omís dels correus electrònics d’EL PERIÓDICO.

Experts penalistes consultats per aquest diari reconeixen que és difícil tipificar aquest fenomen com un fet delictiu concret, tot i que es pot parlar de falsedat documental des del moment que els documents elaborats per aquestes pàgines serveixen per a l’obtenció d’un títol d’una administració pública.

Incitació al delicte

Les pàgines que ofereixen treballs universitaris no només cometen un delicte que pot tenir com a conseqüència l’inici d’expedients disciplinaris i de procediments judicials, sinó que encoratgen els estudiants a cometre'n.  “¿Estàs cansat de fer els treballs que t’exigeix la Universitat? ¿Vols tenir més temps lliure?”. Així es presenta No Hagas Nada a la portada de la seva web. “Prova-ho una vegada i segur que repetiràs”, reblen a l’apartat ‘Preguntes més freqüents’.

Una de les màximes del seu competidor Aprueba Todo és la següent: “Invertir en formació és una de les millors coses en què pots fer servir els teus diners”. Això sí, just a sota, amb una mida de lletra bastant més petita, treu la picardia: “Aconsegueix-ho mentre disfrutes del teu temps lliure, la teva família i els teus amics”.

Algunes pàgines es presenten com a webs de formació a distància, tot i que sembla evident que els seus clients aprenen més aviat poc quan fan passar per seu un exercici en què només hi han invertit diners.  Un bon exemple és Pacsolutor, l’empresa que hi ha darrere d’Aprueba Todo, que apareix al directori d’empreses del @Sant Cugat Business Park de Barcelona com una empresa de “formació online”. Allà només hi tenen una oficina virtual.  

Pacsolver, amb oficina a Londres segons indica la seva pàgina web, ofereix entre els seus serveis “ajuda” per a la resolució de pràctiques. “Resolem qualsevol exercici que ens proposis, ja sigui pràctic o teòric, de ciències o de lletres”, asseguren en la seva pàgina web. També ofereixen resums per estudiar només el que és “essencial i rellevant”, diuen, “sense haver d’invertir més temps del necessari”. Aquesta empresa, amb més de 85 col·laboradors, té actualment diverses vacants. Pacsolver busca en el moment de la preparació d’aquest reportatge cinc “professors col·laboradors” per ajudar els alumnes de diferents estudis UOC. Demanen que siguin graduats o llicenciat amb un “excel·lent expedient acadèmic” i ofereixen a canvi una remuneració variable, “d’acord amb el rendiment i els resultats generals”, puntualitzen en les ofertes.

Pla Bolonya

El Pla Bolonya és un dels ingredients del fenomen, responsable indirecte de l’aparició d’aquesta estafa tan rendible. Aquestes webs van trobar fa uns cinc anys un nínxol de mercat amb la implantació d’un model educatiu que més enllà d’unificar criteris educatius en tots els centres europeus també es caracteritza per incloure multitud de pràctiques en les assignatures i un horari normalment extensiu. Ja no n’hi ha prou amb estudiar només per a l’examen. “Amb el Pla Bolonya és molt complicat estudiar i treballar; i conec gent que necessita treballar i encarrega alguns treballs per centrar-se únicament en els exàmens perquè solen ser tipus test”, explica l’Ángela, una noia que prefereix no revelar el seu veritable nom per evitar represàlies.

L’Ángela, moguda per una barreja de curiositat i indignació, va enviar un currículum a una d’aquestes pàgines. “Uneix-te al nostre equip d’experts per fer treballs a estudiants i guanyar diners des de casa”, diu un d’aquests webs. Quan parlen d’“equip d’experts” es refereixen principalment a llicenciats o graduats sense feina, però també a estudiants que troben en aquests treballs extres una manera de treure’s una mica de diners extres.

Negoci lucratiu

L’Ángela es va donar d’alta en una d’aquestes webs, en què els candidats han de detallar la seva àrea de coneixement, i va adjuntar el seu currículum. Només 24 hores després era admesa i va començar a rebre encàrrecs. Si volia optar per algun, havia de posar un preu als seus serveis i entrava en una mena de licitació a la baixa. En altres paraules: el que treballava per menys diners se l’emportava. L’Ángela mai va fer cap treball, assegura, però ha enviat a EL PERIÓDICO els correus electrònics que va intercanviar amb un dels responsables o coordinadors per revelar el funcionament intern d’aquest negoci tan lucratiu.

L’Iván sí que col·labora amb una de les tres webs que hem referit. L’any passat va guanyar uns 5.000 euros treballant com a ‘escriptor fantasma’ d’altres alumnes i no té mala consciència per això. “Entenc que el frau el comet qui presenta el treball com a seu, i potser també la pàgina web”, puntualitza aquest noi amb dues carreres universitàries que sobreviu econòmicament gràcies a aquests curiosos encàrrecs. Tot i que precària, l’Iván disfruta la seva feina. “És la primera vegada que em paguen per escriure, i em solc postular per a treballs que m’interessen. Si el tema no em motiva poso el preu molt alt, perquè em compensi d’alguna manera”, afegeix.

El mercadeig entre col·laboradors i els responsables de les webs es produeix d’esquena als clients finals. Per a aquests últims, el preu depèn principalment del nombre de pàgines o paraules, però també del projecte que s’encarregui. Són preus tancats. Poden ser textos acadèmics, presentacions de Power Point, TFG o TFM. A pàgines com No hagas nada és possible demanar pressupost amb uns quants ‘clics’ a l’apartat ‘tarifes’. Per posar un exemple; rebre a la safata del correu electrònic un treball sobre ‘La guerra dels mons’ per a l’assignatura Història de la Ràdio i la Televisió de 10 pàgines costa 72,50 euros. Per un treball una mica més extens, unes 30 pàgines, es paguen 217,50 euros. El límit és a les 100 pàgines, i són 725 euros. Si l’estudiant té algun dubte, sempre pot trucar de dilluns a divendres a un telèfon 807, una línia de pagament que no és precisament barata. 

Temes: UOC Universitat