Amos de pisos inflen el preu del lloguer si el client és un refugiat

El boom delspisos  turístics a les grans ciutats no arriba alsbarris desfavorits, on es veuen empesos molts arrendataris davant delselevats preus de les zones cèntriques més desitjades. Però fins i tot en aquestes àrees perifèriques es viu una altra bombolla immobiliària causada per particulars, i en menor mesura també immobiliàries, que inflen artificialment els lloguers per lucrar-se amb els ajuts públics que reben els refugiats.

La denúncia la realitzen vuit organitzacions socials que formen part del Servei d’Assistència i Orientació a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica: Fundación Secretariado Gitano, Accem, Movimiento contra la Intolerancia, Fundación Cepaim, Comisión Española de Ayuda al Refugiado, Movimiento por la Paz, Creu Roja i Red Acoge. Hi ha casos a tot el país d’arrendadors que s’han après fil per randa les quanties dels ajuts públics per a la vivenda que rep un sol·licitant d’asil quan, després d’una primera fase d’acollida en centres gestionats per aquestes entitats, ha de trobar un domicili que completa la seva integració a la ciutat assignada. "Han trobat un filó de negoci en els refugiats", retreu Susana Larios, tècnica d’igualtat a Accem i portaveu del col·lectiu.

Sevilla disposa de 12.000 places d’acollida. Al barri de La Candelaria, una zona desfavorida a la capital sevillana, la mitjana d’un lloguer rarament sobrepassaria els 300 euros. No obstant, quan l’interessat és un refugiat, i per tant perceptor d’una ajuda pública de fins a un any o més, el preu dels pisos ha arribat a pujar fins als 700 euros al mes. Casualment la mateixa quantitat que percep coma màxim  una família de cinc membres en concepte d’ajuda específica de vivenda per part del Ministeri de Treball i Seguretat Social. La situació es repeteix a Còrdova, Barcelona i tots aquells llocs on el govern deriva els sol·licitants d’asil, "que són els que arriben amb avió, no els que baixen d’una pastera".

Els refugiats no trien barri

Els refugiats es troben tantes traves per llogar un pis que deixen els tràmits en mans de les entitats. Els obstacles són tants que des de fa dos anys aquestes han incorporat a les seves plantilles un tècnic únicament per assessorar i gestionar les vivendes dels sol·licitants d’asil, que, a més, tampoc poden escollir barri. Molts propietaris de zones riques, al saber l’origen dels arrendataris que pretenen llogar la seva casa, posen avals inaccessibles, per la qual cosa els refugiats només poden accedir a pisos en veïnats de població immigrant, on sí que troben casa però a un preu superior al del mercat. "Estan incomplint la llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació", insisteix.

Larios apunta que ja han detectat fins i tot que particulars i empreses estan comprant pisos en aquestes zones, a un cost d’entre 20.000 i 30.000 euros, per dedicar-los en exclusiva al lloguer a refugiats, sabedors que obtindran més rendibilitat. Una pràctica que a més de discriminatòria complica sobre manera l’accés al lloguer de la resta de ciutadans. "Els perjudicats som tots, estan creant una nova bombolla immobiliària juntament amb la turística que eleva els preus i perjudica la resta de la societat, ja que aquest tipus de situacions al final provoquen que quedi una franja de persones que no poden accedir a una vivenda".

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Aquestes associacions treballen amb famílies en elevat risc d’exclusió social, i sempre han trobat por entre els llogaters. Que es convertís la casa en un 'pis pastera', que determinats col·lectius poguessin causar problemes amb la comunitat de veïns..."L’estigma  sempre ha existit", concedeix Larios. Els subsaharians i africans en general troben més obstacles, mentre que els llatinoamericans, per la proximitat cultural i idiomàtica, tenen menys traves. El prejudici no només afecta la nacionalitat, també les circumstàncies familiars, especialment els nuclis molt extensos o els monoparentals amb fills a càrrec.

El Servicio de Asistencia y Orientación a Víctimas de discriminación racial o étnica nos cuenta los problemas de alquiler de viviendas para solicitantes de asilo y personas en riesgo de exclusión por parte de propietarios e inmobiliarias. #discriminación #AlquilerRacista pic.twitter.com/vERnR6euqI

— Defensor P. Andaluz (@DefensorAndaluz) 16 de octubre de 2018

Les organitzacions ja s’han posat en contacte amb el Defensor del Poble andalús per provar de buscar una solució a aquesta nova bombolla, que feia temps que detectaven però que no s’ha consolidat fins aquest any, coincidint precisament amb el boom de les vivendes turístiques. Però al tractar-se de contractes entre particulars, poc hi poden fer les institucions. "És una pràctica que no contravé la llei, d’acord, però ¿és ètic?", es pregunta.