CRIM ORGANITZAT

Així va voler la màfia russa conquistar Catalunya

Els «lladres en llei» van provar d'aconseguir «influència i reconeixement social» invertint en locals i acostant-se a futbolistes i polítics

Els fiscals anticorrupció que els persegueixen per evitar la seva «penetració social i política» estan amenaçats de mort

zentauroepp10761669 oniani181015145207

zentauroepp10761669 oniani181015145207

8
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +

Penetració social. Són les dues paraules que utilitzen els serveis d’informació i la Fiscalia Anticorrupció per explicar una de les tàctiques que han utilitzat els grups mafiosos d’origen rus o exsoviètic durant almenys els últims 20 anys per provar d’implantar-se a Catalunya i en general a tot el Mediterrani. El primer registre oficial d’un vor v zakone (‘lladre de llei’) o capo rus a Catalunya té data als arxius policials: desembre del 1997, i lloc, l’hotel Princesa Sofía de Barcelona. També, nom i cognoms: Tariel Oniani, vor v zakone actualment empresonat a Rússia Tariel Oniani, vor v zakone actualment empresonat a Rússiai que Espanya prova de jutjar des de fa 10 anys sense resultat.

No obstant, les fonts policials i judicials consultades per EL PERIÓDICO discrepen sobre l’arribada dels grups mafiosos russos. Per a fonts de la Guàrdia Civil, els primers van arribar a Catalunya ja “el 1989 o el 1990. Llavors hi va haver reunions en què es van repartir la costa mediterrània per evitar xocs i lluites criminals. Grups lituans es van quedar amb la província d’Almeria, per exemple. Els russos van preferir Catalunya per fer inversions immobiliàries i d’hostaleria”. Fonts de la Fiscalia Anticorrupció creuen, en canvi, que l’arribada de dirigents del crim organitzat rus va ocórrer entre el “1993 i 1994. Primer compren cases i s’instal·len. Després, comencen a blanquejar diners”, remarquen.

Aval de la delegació de govern 

El capo que més va prosperar a Catalunya va ser Tariel Oniani. Des de molt aviat va tenir relació amb el dirigent d’un grup d’empreses anomenades AMT. L’home era Malchas Tetruasvhili, àlies ‘Micky’. I allà es va iniciar la penetració social. El 7 de maig del 2001, ‘Micky’, que es presentava com a dirigent d’una oenagé d’ajuda als residents en països de la CEI (l’antiga Unió Soviètica), va aconseguir que la delegació del Govern a Catalunya li firmés un insòlit document en què avalava l’organització de Tetruasvhili i assegurava que “tramita ofertes de feina de diversos hotels, especialment de la costa catalana, que s’adrecen a personal de països de l’Est d’Europa... En vista de la dificultat de contractació de mà d’obra autòctona especialitzada”.  El document, tot un aval “per a la seva exhibició davant de les diferents autoritats” el va firmar Eduard Planells, llavors coordinador de Serveis i després Subdelegat del Govern. La fiscalia demana ara 20 mesos de presó per a Planells per prevaricació i tràfic d’influències.La fiscalia demana ara 20 mesos de presó per a Planells per prevaricació i tràfic d’influències Afirma que els contractes i permisos de residència es feien en realitat a parents i amics d’algunes persones vinculades al capo Oniani. Aquella entrada en la Delegació del Govern de Barcelona va ser facilitada, segons la fiscalia anticorrupció, per Antoni Fernández Teixidó, llavors diputat en el Parlament i després conseller d’Indústria i Treball.

El grup de ‘Micky’ havia contractat la consultora de l’esposa de Teixidó. En la documentació del cas consta que li pagarien 8.333 euros al mes. Tot el projecte es va frustrar quan la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van rebentarl’operació Vespa i van detenir Tetruasvhili i altres russos i georgians el 2005.

El capo Oniani va aconseguir fugir d’aquella batuda, dirigida pel fiscal David Martínez Madero, però no els seus fills, que van ser ingressats en un centre de menors de la Generalitat. Converses captades llavors per la Guàrdia Civil recollien com dos mafiosos parlaven d’“assaltar el centre” i alliberar els nens. També que Oniani havia posat preu al cap del fiscal espanyol, que moriria d’un infart que va tenir el 2011 a l’aeroport de Milà.

El seu testimoni en la lluita contra la màfia russa l’havien recollit els fiscals José Grinda i Juan José Rosa. El primer apareix citat als cables revelats per wikileaks. En documents dels diplomàtics nord-americans es recull que Grinda i altres fiscals haurien alertat sobre la infiltració de la màfia russa en el govern d’aquest país i sobre la seva creixent implantació a Catalunya; els dos fiscals espanyols porten avui escorta després de patir amenaces d’aquests grups mafiosos.

Tretze anys després de la seva detonació, l’operació Vespa no ha pogut ser jutjada a l’Audiència Nacional. Oniani segueix a Rússia, que es resisteix a extradir-lo a Espanya perquè sigui jutjat. Però la documentació trobada en els registres mostrava ja signes del blanqueig de diners i la penetració econòmica d’aquests grups a Barcelona.  Així, el conglomerat AMT ja controlava una cadena de restaurants i cafeteries (nou d’aquests a les Rambles). El seu hòlding, a més, planejava importar Coca Cola des de fora d’Europa cap a la UE i vendre aparells de vídeo de l’empresa alemanya AEG, segons la seva documentació interna.

Pachá, “influència i reconeixement social”

Les dades trobades per la Guàrdia Civil mostren que l’empresa deia haver comprat el juliol del 2002 “una participació del 27,5% de la societat que explota en règim de franquícia la discoteca Pachá de Barcelona, establiment de reconegut prestigi”. Entre els projectes que tenia el grup empresarial quan es va desencadenar l’operació Vespa, hi havia “prendre un 23,5% addicional del capital de la societat que explota la discoteca Pachá”. D’aquesta manera, el grup controlaria ja el 51% d’un dels locals de moda a Barcelona, amb un cost, estimat per ells, d’“uns 500.000 euros”.

“L’entrada a Pachá era una forma d’aconseguir influència i reconeixement social”, remarca una font de la fiscalia. A més, alguns integrants d’aquests grups russos tenien debilitat pel futbol, especialment pel Barça. “El 2005 es trasllada a Espanya Merab Gogia, àlies ‘Melia’ (‘La Guineu’)”, indiquen les mateixes fonts. ‘La Guineu’ es va instal·lar en una mansió a Castelldefels, molt a prop d’on llavors vivien algunes estrelles del Barça i ara viu Leo Messi. Una de les seves primeres actuacions a la ciutat va ser acudir amb Tariel Oniani, que li va fer d’amfitrió, al Camp Nou. ‘La Guineu’ va ser posteriorment detingut i extradit a Geòrgia.

Més a prop del Barça, o gairebé dins, hi va haver George Mikadze, un altre dels homes d’Oniani, segons la fiscalia. Mikadze va entrar a la presó després que un laboratori de cocaïna explotés a Castelldefels. Després de sortir en llibertat, també va ser detingut en l’operació Vespa. Abans, la seva llavors esposa es va convertir en una de les secretàries del president del FC Barcelona, Joan Laporta. El diari ABC va informar que Mikadze feia algunes tasques de seguretat en el club, així com el control de taquilles.

Fascinats pel Barça

La fascinació pels futbolistes del Barça i l’intent d’acostar-s’hi va ser més cridanera en un altre d’investigat per la Fiscalia Anticorrupció. Es diu Botyr Rakhimov i està escapat de la justícia espanyola des de l’any 2010, quan la policia i els Mossos d’Esquadra van fer l’operació Java contra màfies georgianes i russes. Abans d’escapar-se, Rakhimov freqüentava la companyia d’alguns dels futbolistes del Barça, segons van explicar fonts d’aquella investigació.

Als cables de wikileaks, els diplomàtics nord-americans citaven el fiscal Grinda: “màfia i govern rus es confonen”. Les fonts d’energia són un altre dels llocs en què els grups russos volien infiltrar-se. El primer intent el van fer el 2002. El gegant petrolier rus Lukoil va firmar un acord amb la societat barcelonina Sarmet on Plus per instal·lar 150 gasolineres a Espanya. Finalment, allò va acabar als tribunals i Lukoil va haver d’esperar. En aquelles negociacions van participar com a suposats representants de la megapetroliera russa, segons els serveis d’informació espanyols, Tariel Oniani i també Zakhar Kalashov, l’altre gran capo rus a Espanya.

El segon intent de Lukoil va tenir lloc el 2008. I per altres canals. La petroliera russa va voler aconseguir un percentatge important de Repsol. Els serveis d’informació de la Guàrdia Civil i també el CNI van desaconsellar aquella operació. “No era bona idea que els russos controlessin la calefacció dels espanyols”, expliquen fonts que van participar en aquella contraoperació. El problema va ser que llavors el mateix Rei, Joan Carles I, recolzava l’entrada russa en Repsol. Aleshores, encara Tariel Oniani, escapat d’Espanya, figurava com a accionista de la petroliera russa.

Corinna, ‘assessora’ del govern de Putin

En aquest context, el juny del 2008 va tenir lloc una visita del rei Joan Carles I a Rússia. Participants en una recepció oficial celebrada a Moscou, juntament amb Vladimir Putin, recorden que alguns agents dels serveis d’informació van observar una dona guapa i rossa que s’acostava al rei i se n’anava amb ell a una altra dependència. Els agents es van alarmar. Van creure que podia ser una col·laboradora del FSB (el nom llavors dels serveis secrets russos, hereus del KGB). Van comprovar la identitat de la dona. Es deia Corinna zu-Sayn Wittgenstein i treballava com a assessora o lobista per al govern de Putin. Des d’aquell dia, els serveis secrets espanyols bategen la princesa amb el nom en clau d’Ingrid, el mateix amb el qual després li van prestar seguretat quan es va instal·lar a El Pardo.

Notícies relacionades

El govern llavors de Zapatero va frenar aquella operació. Però Lukoil va tornar a intentar-ho. I ho va aconseguir el 2012 a Catalunya. El govern d’Artur Mas va beneir l’entrada de l’empresa russa al port de Barcelona, gràcies a la seva aliança amb la catalana Meroil, per construir una plataforma petrolífera a l’anomenat Moll de l’Energia. Llavors va viatjar a Catalunya per presentar l’acord el president de Lukoil, Vaguit Alekperov. Temps enrere, la fiscalia russa va esmentar Alekperov en la investigació del’assassinat d’un empresari petrolier rival anomenat Kapysh, cosit a trets de granades i fusells automàtics a Sant Petersburg el 1999.

La investigació de la fiscalia russa afirmava que Kapysh havia tingut reunions i “discòrdies” amb Alekperov. Les dues empreses competien pel mateix mercat per vendre petroli. “Per eliminar la discòrdia amb Kapysh, Alekperov va recórrer a l’ajuda del capo criminal Mirilashvili MM, que exercia la cobertura criminal de la filial de Lukoil a Sant Petersburg”, afirma l’escrit de la fiscalia russa. Després de la mort de Kapysh, el nou president de la seva empresa va acceptar firmar un acord amb Lukoil. El cas de l’assassinat de l’anterior cap va ser arxivat.