«Buscarem el que calgui el temps que calgui», sostenen els equips de recerca a Mallorca

Una agulla en un paller. Però aquí és molt més, perquè hi ha una família que espera notícies, que sap que seran dolentes tot i que s’aferri alsmiracles, que passen, però poc. Aquest dijous s’han trobat els cossos de dos ciutadans alemanys que viatjaven en un taxi a Artà, a la zona de llevant de Mallorca. Però al capvespre encara faltava el nen de 5 anys desaparegut a Sant Llorenç des Cardassar. Desenes de persones el buscaven durant el dia. Torrent amunt, torrent avall. La batuda es feia amb respecte, amb ulls a tot arreu, però recorrent al que potser sigui el sentit més humà de les persones: el tacte.

A S’Illot, una dotzena d’operatius de la Guàrdia Civil i de la Unitat Militar d’Emergències (UME) salten a la riera mentre una llanxa pneumàtica busca al mar, en una capa de fang que penetra 500 metres endins, i dos helicòpters pentinen la zona des de l’aire. Comencen a caminar amb instruccions molt clares:“Cobrir tot el perímetre inundat”.És una barbaritat de terreny, però el millor d’aquests casos és que no tenen ni pressa ni dia de tornar a casa. Passen al costat d’un taxi adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Està del revés, completament rebentat per la virulència de l’aigua. Rescaten papers, la clau i alguns tiquets amb l’objectiu de trobar l’amo. Es posen torrent endins, ja ambl’aigua fins a la cintura, i comencen a utilitzar els pals. Alguns els han improvisat amb les canyes dels pendents.

El que calgui

Andrés Linero, cap segon i membre del grup de bussejadors de la Guàrdia Civil de Mallorca, creu que el cos del nen amb prou feines s’ha d’haver mogut des de dilluns. Però adverteix, assenyalant qualsevol muntanya de runa de 10 metres d’altura, que podria estar sepultat i que mai se’l trobi. La seva intuïció li diu que no ha arribat al mar, però admet que en aquestes situacions no hi ha protocol ni apriorisme que valgui. “Buscarem tot el que sigui necessari i el temps que sigui necessari”.

Costa fer-se una idea del que va arribar a baixar. Però el camp obert ajuda a imaginar el que va passar. No pels sediments o arbres arrencats, ni pel fang enganxós, ni tan sols pelstrossos de carretera que han desaparegut entre Son Servera i Pont de Manacor. És l’extensió. Hi ha zones amb aspecte bèl·lic. Potser és un excés de pel·lícules de guerra, però la destrucció, en molts punts, assoleix els 100 metres a banda i banda del torrent. 

El sergent Sunyé és el cap delsGrups Especials d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil. Els GEAS de tota la vida, o el que és el mateix, els submarinistes de la guàrdia civil. És un veterà. Va passar 20 anys fent rescats de muntanya al Pirineu aragonès. Va passar el març de 1991. Nou militars van perdre la vida a Candanchú després que els sorprengués una allau. Com fan aquests dies als torrents de l’oest de Mallorca, els rescatadors clavaven els pals a l’esquerra, a la dreta i al davant.“Quan toques un cos humà amb el pal, tens clar que això és un cadàver. Ho identifiques de seguida”. També sap reconèixer un animal, ja no diguem fang, pedres, brossa. Pot ser que el violinista sàpiga que la posició dels seus dits generarà un so concret. Aquests bussejadors saben que cert tacte és la pitjor de les notícies. I segons com, també un alleujament.

Notícies relacionades

Rafa Nadal, un veí més netejant fang de Sant Llorenç després de les pluges mortals de Mallorca

"Va ser un tsunami que s'ho va endur tot"

A Son Carrió hi ha un grup de joves del GEAS que dimecres van viatjar des de Madrid. Porten el neoprè per la cintura i tenen esquenes de la mida d’un frontó. Lamenten el que ha passat, però no poden evitar destil·lar certa adrenalina davant d’una cosa per a la qual entrenen durant tot l’any. Actuen en rescats en coves i en qualsevol entorn complicat que tingui aigua pel mig. Diuen que els gossos rastrejadors són de gran ajuda, però que l’home és l’element definitiu, perquè l’animal, al cap i a la fi, “persegueix una joguina mentre que tu estàs buscant un ésser humà”. Els gossos, no obstant, aporta un altre militar, “són fonamentals perquè són capaços desentir l’olor d’un cos que està sota l’aigua”. El seu paper serà fonamental després d’una troballa clau. Els equips de recerca van trobar ahir a Son Carrió la motxilla del menor de cinc anys desaparegut. A l’interior hi havia material escolar entre altres pertinences que la família ja ha reconegut.

A la tarda està prevista una immersió al mar, davant la platja de S’Illot. El sergent Sunyé comandarà l’operació en una zona en la qual aquest matí feia olor d’oli, senyal que per allà hi pot haver algun cotxe, i qui sap si alguna altra víctima més que no és entre els desapareguts perquè encara ningú l’ha trobat a faltar.“L’aigua està xocolata (així la defineixen quan la visibilitat és gairebé nul·la), però intentarem obrir-nos camí per veure si trobem alguna cosa”. Una vegada més, el tacte com a principal carta davant de la tragèdia.