Anar al contingut

TRAGÈDIA A LES ILLES BALEARS AMB 10 MORTS

"Va ser un tsunami que s'ho va endur tot"

Els afectats per les riuades de Mallorca descriuen mitja hora d'infern, en què l'aigua va aparèixer de cop

«La gent es va quedar paralitzada, no hi va haver temps de reacció», relata una veïna de Sant Llorenç

Carlos Márquez Daniel

"Va ser un tsunami que s'ho va endur tot"

JORDI COTRINA

Galledes, pales, rasclets, mopes, escombres, excavadores, camions. I mans. Totes les del poble i moltes d’altres vingudes de qualsevol racó de l’illa. L’aigua va mostrar la seva pitjor cara dilluns a Mallorca, a la zona de llevant. Tothom ho descriu igual, un tsunami que va arribar de cop, un cop de puny que s’ho va endur tot, incloses 10 vides. I qui sap si les d’alguna altra persona encara desapareguda. Pels carrers, ni un lament. Sigui per la perplexitat, o perquè falta temps per digerir-ho i assimilar-ho, a Sant Llorenç des Cardassar només es pensa a recuperar-ho tot. Tot i que això, en molts casos, signifiqui quedar-se pràcticament sense res, perquè primer s’ha de llençar al carrer tot el que l’aigua ha destruït. I és molt.   

És igual el ball de xifres. Hi ha qui diu que van ser 180 litres per metre quadrat. Alguns ho eleven a 250. El cas és que no es recorda una salvatjada natural d'aquesta magnitud en aquest paratge de llevant insular. L’Antònia deu tenir uns 70 anys i té a la memòria les pluges del 89. “Però llavors va ser diferent, perquè va caure a la muntanya i no, aquí”. “Es va repartir més”, aporta en Guillem, amb la cara plena de fang. Es refereix al fet que els torrents, el de Sa Grua i el de Ses Planes, un a l’entrada del poble i un altre que travessa el municipi, van tenir llavors un cabal generós, igual, que va donar problemes però ni de bon tros això d’ara.

Dos metres i mig

Expliquen la Carla i la Maria, de 15 anys, que ningú sabia com encaixar la situació. “La gent es va quedar com paralitzada”. També les comunicacions, que 24 hores després encara no estan restablertes del tot. “No hi va haver temps de reacció, va ser un autèntic tsunami, i només et podies quedar al lloc on estaves, perquè l’aigua era imprevisible, i cada vegada n’hi havia més i més, i no sabies si el carrer del costat estava pitjor que el teu”. En una de les zones més afectades, el senyal que l’aigua i el fang han deixat a les parets arriba als dos metres i mig d’altura. Gairebé tot el primer pis de molts habitatges va quedar inundat. Autèntiques piscines amb tota una vida a dins. Mobles, electrodomèstics, roba, bicicletes. Però també fotografies personals, documentació, objectes de valor. I vides. Les que s’han perdut per l’extrema virulència de la tempesta.

Dos vehicles arrossegats pel fort corrent d’aigua.  / JORDI COTRINA

En Rafael estava treballant a Manacor i tenia els seus dos fills adolescents a Sant Llorenç. Va passar la pitjor nit de la seva vida, incapaç de saber si els nois estaven bé, perquè no hi havia manera que el mòbil funcionés. S'atura i recolza el cap a la pala. “Ha sigut terrible, dono gràcies que estiguin tots bé”. Va aconseguir tornar de matinada per abraçar-los. Aquest dimarts tots tres estaven a prop del torrent traient fang de casa d’un conegut, un home d’uns 65 anys amb el gest trencat però que no deixava el rasclet malgrat un evident cansament.

Sola a la teulada

La cosina d’en Guillem va estar dues hores a la teulada, sense poder evitar que l’aigua destrossés tot el que tenia als peus. Mullant-se sense que ningú pogués donar-li un cop de mà. Una dona gran amb l’aigua per sobre del pit va ser rescatada per diversos veïns a l’interior de casa seva. Estava paralitzada. Avui els deu la vida. Els cotxes sortien disparats, com si fossin de joguina. Els arbres navegaven com la branca que un noi llança a l’aigua, i el camp de futbol es va convertir en un acordió de gespa artificial. Balcons arrencats, tallers mecànics amb els cotxes encastats a la part del darrere, murs de jardins enderrocats, patis amb un metre de fang. I garatges amb palmeres travessant el parabrisa.

Un dels negocis més afectats va ser un taller que queda a pocs metres del torrent i que ha quedat inservible, amb els cotxes acumulats al fons, amb tota la maquinària completament destrossada. Ni el ferro ha pogut amb l’aigua. Una vintena de persones intentaven arreglar-ho, entre els quals, el tennista Rafael Nadal, que va intentar passar desapercebut. L’esportista ha posat a disposició dels afectats la seva acadèmia per a tot el que sigui necessari.

Rafa Nadal, traient fang en un taller / JORDI COTRINA

El carrer del Cardassar, perpendicular al torrent que es va desbordar, és un dels que més ha patit els efectes de la riuada. Allà viu des del 1996 l’alemanya Kerstin, que fa poc va fer 60 anys i es va regalar una reforma de la casa i un cotxe nou. Ha perdut les dues coses, però ha tingut una alegria quan el seu fill Christian, de 24 anys, ha agafat un avió des de Viena per ajudar-la. El noi, subdirector d’operacions de l’aerolínia Level a la capital austríaca, es va assabentar de la tragèdia pel xat dels amics del poble. Van començar a enviar-li vídeos cada vegada més preocupants i es va alarmar. No aconseguia parlar amb la seva mare, així que va decidir agafar un vol a Mallorca. Amb fang fins als genolls, té clar que no se n’anirà d’aquí fins que acabi. L’ajuden els seus amics, que tampoc es mouran fins que ell torni a pujar a un avió. La Kerstin estava a casa quan va passar. Treballava al garatge, reconvertit en oficina. Va treure el cap i va veure que plovia molt. Llavors se’n va anar al pati interior per assegurar-se que la claveguera engolís sense problemes.

Al tornar a la sala d'estar “tot es va descontrolar de cop”. “Va ser una onada immensa, un tsunami, contra el qual no podies fer res”. Va intentar aguantar la porta però la força de l’aigua la va rebentar. Van esclatar els vidres i el líquid va començar a acomodar-se per tot arreu. Va pujar al pis de dalt per posar-se unes botes i quan va baixar ja tenia els mobles flotant. Va perdre la cartera i un munt de documentació de la feina. També el cotxe, que va anar rebotant pels edificis fins a convertir-se en un sinistre total. La marca de l’aigua testimonia el seu drama: va superar els dos metres. Es va fer una motxilla amb una mica de roba i les coses de la caixa forta, per si havia de sortir nedant o com fos, però el segon pis va aconseguir salvar-se de l’episodi. “No vaig passar por perquè no tenia temps de passar por. Que et passi això ara amb 60 anys és molt dur. Quan creus que la vida ja és més o menys tranquil·la, et trobes aquesta desgràcia. Tant esforç, i en mitja hora, adeu”.

0 Comentaris
cargando