Anar al contingut

LA PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA

La Generalitat planeja obrir ben aviat cinc centres d'emergència per a menors

El Govern espera posar en marxa el primer aquesta mateixa setmana

"La situació ens està sobrepassant", admet la directora de la DGAIA

Carlos Márquez Daniel / Guillem Sánchez

La Generalitat planeja obrir ben aviat cinc centres d'emergència per a menors

Una reunió diària si és necessari. Fins que les aigües tornin al seu curs. El Govern en ple s’ha proposat que l’assumpte de l’atenció a menors no acompanyats (menas) no se li escapi més de les mans després de la publicació de fotos en les quals es veu aquests joves dormint en comissaries dels Mossos pel col·lapse dels centres d’acolliment. Diumenge es va celebrar una primera trobada, amb el president Quim Torra al capdavant. Aquest dilluns, un altre conclave, de caràcter més tècnic, ha començat a dibuixar l’estratègia. De moment, cinc nous centres d’acolliment d’emergència en els quals els nois s’hi podran quedar uns 15 dies a l’espera d’entrar en el sistema de protecció. 

L’anunci l’ha fet la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Georgina Oliva, aquest dilluns. En principi, s’obriran dos centres a Barcelona, un a Tarragona, un a Lleida i un cinquè a Girona, i serviran per realitzar les revisions mèdiques i una primera anàlisi de la situació per poder derivar-los amb garanties als llocs adequats. Un d’aquests equipaments podria estar en funcionament aquesta mateixa setmana, la qual cosa ajudaria a alleujar la situació que es viu a les comissaries, on els menors passen les nits a les sales d’espera i alimentant-se del poc que ofereixen les màquines de 'vending'.

Informació diària per a Torra 

La reunió s’ha fet "en un marc de màxima col·laboració" amb les entitats del tercer sector que ajuden a prestar l’assistència i l’acollida a aquests menors immigrants que arriben a Barcelona. Diumenge, segons un dels assistents, la trobada va ser constructiva i "en absolut tensa". Torra, això sí, a qui llavors van acompanyar el vicepresident i tres consellers, va deixar clar que volia "informació diària" sobre l’avenç de la situació.  “Es tracta de treballar coordinadament la integració en els nostres municipis d’aquests joves que han vingut per quedar-se”, ha afegit Oliva.

Segons fonts del Govern, aquesta mateixa setmana està prevista una reunió a la qual estarien convidats alcaldes autoritats de municipis susceptibles d’acollir un d’aquests centres. La idea, assenyala la mateixa veu, és "mantenir el model assistencial", allunyat del que duen a terme altres províncies, on s’aposta per equipaments amb més de 400 llits "en els quals es fa impossible controlar què és el que està passant". La idea a Catalunya és acostar-se a les 100 places.

Diversos centenars

Segons dades oficials del Departament d’Afers Socials, a l’agost van arribar a Catalunya 450 joves migrants sense referents familiars, i durant la primera quinzena de setembre n’han arribat 185. I tot i que encara no ha fet oficials aquestes xifres, el Govern apunta que només en l’última setmana han posat peu en territori català 140 menors no acompanyats més. “La situació ens està sobrepassant. També estem tenint problemes per trobar professionals que es facin càrrec dels menors”.

Fonts policials confirmen la “pujada excepcional” de ‘menas’ a Catalunya: el 2015 en van arribar 526; el 2017, uns 1.489, i aquest 2018 ja n’han arribat uns 2.000. Per tot això, segons la Generalitat, des del juny de l’any passat fins a l’agost del 2018 s’han posat en funcionament un total de 1.787 places d’acollida en més d’un centenar de centres repartits en 30 municipis. Malgrat això, la xarxa s’ha col·lapsat. O per dir-ho d’una altra manera, les entitats privades que s’encarreguen de prestar el servei no tenen mitjans propis per fer-se càrrec de l’increment de la demanda

Un centre a la setmana

Pel que fa als cinc nous centres d’emergència, la directora general ha preferit no avançar informació fins que s’hagin tancat els acords necessaris, però ha explicat que tindran una capacitat màxima d’acollida d’uns 100 nois, en la línia del seu departament pels centres de dimensions moderades. “En altres comunitats s’ha apostat per equipaments de fins a 500 places, però nosaltres apostem pels petits per garantir la màxima personalització en l’atenció i acollida dels nois”, ha explicat.

Per millorar tots els processos, Oliva ha reclamat a l’Estat “transparència i informació” sobre la xifra real de menors estrangers que arriben al país perquè les diferents comunitats puguin planificar les seves accions d’acollida amb temps. També ha reclamat al Govern de Pedro Sánchez que la partida pressupostària de 40 milions d’euros destinada a l’atenció d’aquests menors es reparteixi en funció del nombre real de menors atesos, i no de les xifres d’arribades de què disposa la policia espanyola.

Un sindicat de Mossos adverteix de les "irregularitats" de la DGAIA

El sindicat dels Mossos d’Esquadra, Sap-Fepol, ha presentat un escrit a la Fiscalia de Menors perquè “valori” si la Direcció General de la Infància i Adolescència (DGAIA) ha comès “alguna irregularitat” al negar-se a acollir els menors estrangers no acompanyats (menas) que fa una setmana que pernocten a les sales d’espera de diverses comissaries de la policia catalana a Barcelona. Els Mossos no disposen d’“instal·lacions, formació, ni recursos per atendre’ls adequadament,” recalca el portaveu del sindicat, Valentín Anadón. 

Per a la CUP la situació ha arribat a un punt "insostenible". És una "emergència social" davant la qual la DGAIA "no disposa de prou recursos, econòmics, humans ni professionals per fer front a la protecció de la infantesa i a una problemàtica que s’agreuja dràsticament". Per a la formació anticapitalista, "el sistema de privatització i precarització de l’atenció a la infantesa és part de la problemàtica". “La policia està fent una tasca que no li correspon”, avisa en un comunicat.

0 Comentaris
cargando