Els municipis catalans insten un pla global per combatre el 'top manta'

La batalla contra el ‘top manta’ requereix una estratègia global, un pla de xoc que “impliqui les diferents administracions”. Aquesta crida d’auxili de l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, avalada per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), és compartida per la resta de localitats afectades per la venda ambulant il·legal. Les ‘guerrilles’ locals es limiten a convertir el ‘top manta’ en un fenomen ‘guadianà’ –desapareix en unes poblacions i apareix en d’altres-. La solució, convenen, passa per combatre'l des de tots els fronts.

A aquests fronts s’han referit Mindan i el president de l’ACM, David Saldoni, a l’afirmar que no són suficients les actuacions policials i les iniciatives municipals, sinó que és precís una reforma legislativa que contempli la reiteració de la venda il·legal –que és una falta administrativa- com un assumpte penal. “És necessària una política d’estrangeria que obri la porta als manters a no viure en la marginalitat, una política social que fomenti la inclusió, una de comerç i una de penal que aturi les falsificacions”, proposen.

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, també ha intervingut en l’assumpte reclamant mesures urgents i efectives. Al juliol va impulsar una quarta reunió interadministrativa (s’ha establert una taula permanent) en la qual va proposar elaborar un pla d’actuació social destinat a la integració dels manters, que inclogui una formació per facilitar la inserció laboral, i va plantejar demanar al Govern permisos de treball temporal per regularitzar la seva situació. També va sol·licitar sancions per a comerciants i consumidors, i campanyes informatives que impliquin a tot el sector turístic, entre altres recomanacions. 

A Roses, assegura la seva alcaldessa, la situació és “insostenible”. El municipi costaner viu aquest mes una “allau” de manters -uns 400- que constata que l’increment d’efectius policials i la vigilància privada “no han aconseguit els resultats esperats”. Pitjor encara, s’ha arribat a cert apoderament dels venedors. Mindan explica que al juliol un grup de 25 manters li van manifestar el seu malestar perquè la policia “aquest any els estaven molestant molt i començaven a estar nerviosos”.

Vigilància privada

El 'top manta' també esquitxa el litoral al sud de Barcelona. Sitges s’uneix a la demanda d’un front comú. “Estem lluitant contra un fenomen global amb moltes causes que no està a les nostres mans solucionar. L’únic que podem fer és minimitzar el problema”, declara l’alcalde, Miquel Forns. Com a novetat, des de fa uns dies, la Policia Local, l’objectiu número u de la qual a l’estiu és la venda ambulant, disposa d’un reforç d’agents auxiliars destinats a la vigilància dels manters. En els últims anys la localitat havia aconseguit reduir el seu número, del centenar a uns 70 o 80 com a màxim, però en les últimes setmanes s’ha observat un repunt amb l’arribada d’uns 30 o 40 més.

El principal assoliment del municipi ha sigut eliminar el ‘top manta’ als carrers cèntrics. La Policia Local i els Mossos d’Esquadra es coordinen, tot i que no fan patrulles conjuntes, i una de les consignes és evitar les carreres i les trompades per evitar conseqüències perilloses per a tercers. I en el cas que no es retirin, evitar els enrenous.

Comparant les dades de decomís dels períodes 2010-2014 i 2014-2018, es constata la reducció de material i la tendència a diversificar la venda i un canvi als articles oferts. Així, en el primer període es van apoderar: 20.344 dvds i 13.747 objectes de bijuteria, mentre que en els últims anys s’han decomissat: 969 pantalons, 857 pareos, 552 braçalets i 532 ulleres.

Tant Sitges com la resta de municipis s’enfronta ara a un canvi en l’actitud dels manters. Si abans marxaven quan veien la policia ara es limiten a tapar la mercaderia i arriben en algun cas a forcejar per retenir-la, de vegades amb certa agressivitat. La raó és que abans se’ls entregava el material i ara, després dels habituals decomissos, han de comprar-lo amb el que la pèrdua els afecta directament.

Campanyes per als compradors

Després d’haver sigut un municipi amb una elevada presència de ‘top manta’, l’Ajuntamentd’El Vendrell fa anys que treballa des de diferents àmbits per reduir la pràctica. A travésd’actuacions conjuntes i continuades de la Policia Municipal i Mossos i de campanyes de conscienciació perquè no es compri, s’ha aconseguit reduir substancialment el nombre de venedors. A més, des de l’any passat s’han afegit agents de vigilància privada. Segons l’inspector en cap de la policia municipal, Jordi Altarriba, el dispositiu fa que la “presència de manters estigui controlada i amb xifres baixes”. Si anys enrere es van detectar fins a 200 manters, actualment n’hi ha uns 25-30 amb puntes d’uns 40 a l’estiu.

El que més ha funcionat és la prevenció i els controls d’accés a la carretera i amb tren (controls del trànsit de passatgers que arriben a l’estació de Sant Vicenç de Calders) per evitar que els manters arribin al passeig marítim. També s’han fet importants actuacions de decomís d’articles i s’han organitzat jornades per analitzar i donar a conèixer diferents experiències. El regidor de Governació, Rafael Gosalvez, ha anunciat que "per a finals d’aquest any es plantejarà una nova jornada per tractar quina solució de país hi pot haver".

L’Ajuntament reitera que l’actuació policial no resol el problema; únicament el desplaça o ho fa desaparèixer temporalment. Gosalvez posa èmfasi que cal fer “un prec” als compradors ja que “fomenten la seva existència i perjudiquen el comerç”.

El cap de la Regió Policial Metropolitana Sud, el comissari Carles Anfruns, confirma que una de les prioritats al territori és lluitar contra aquesta venda. “Hi ha municipis com Castelldefels en els quals queda molt per fer”. Proposa intensificar la col·laboració dels Mossos amb les 37 policies locals de la regió i convé que la resposta al problema “no pot ser només policial”.  Cal oferir, diu, una sortida a la gent que s’hi dedica, “que sempre són els mateixos”, i destaca els esforços de Castelldefels per oferir treball i ajuts socials als ‘manters’.

En el costat dels municipis turístics que han aconseguit esquivar el ‘top manta’ figura Blanes. “La Policia Local, que a l’estiu es reforça amb agents interins, té controlada aquesta i altres casuístiques que, afortunadament, no afecten el nostre municipi. A Blanes no tenim cap carrer o zona on es faci 'top manta ', i les infraccions detectades són vendes ambulants itinerants, o bé a la platja durant la temporada d’estiu”, explica l’alcalde, Mario Ros. Durant els primers sis mesos del 2018, només s’han aixecat dues actes per aquesta situació.

Fa una dècada es va regularitzar la venda al passeig de la Marina i S’Abanell -la zona susceptible d’allotjar el 'top manta' -, de manera que tots els que tenen una parada actualment han de tenir un permís i pagar. Això ha provocat que siguin els mateixos comerciants que estiguin molt al corrent que no hi hagi venda irregular a la seva zona.

Per controlar els manters al mercat de teixits setmanal que es fa al passeig de Mar central cada dilluns, s’ha establert un patrullatge amb agents a peu, entre les parades.

Campanyes de sensibilització

Notícies relacionades

Tres de cada 10 nens tenen mal de panxa ‘fantasma’

Rodalies va acumular fins a l’abril 373 incidències, tres cada dia

A Salou, asseguren fonts municipals, han desaparegut els manters després d’un treball que inclou la conscienciació de les associacions de senegalesos. L’Ajuntament, des de fa ja tres lustres, va buscar solucions i l’alternativa social han sigut els mercats ambulants autoritzats, amb llicència per a la venda, on són prohibits els productes falsos. Els Gucci bobanys són substituïts per objectes d’artesania i altres articles sense engany. 

També hi ha campanyes de sensibilització a la ciutadania i als hotels –l’ordenança contempla una multa de 300 euros als compradors- i la videovigilància i intensa tasca de Mossos i Policia Local. Segons l’Ajuntament, l’erradicació ha sigut també possible perquè l’operatiu de vigilància es realitza durant tot l’any. Però no tot és xauxa i la venda il·legal prossegueix amb persones que passegen carregant amb les falsificacions. Tampoc es deslliura d’incidents com el de l’1 d’agost quan dos mossos van resultar ferits en un enfrontament contra venedors al límit amb Cambrils, on “sí que hi ha 'top manta'”. Un aldarull que reforça la necessitat d’una “normativa supramunicipal”.