Res és el que sembla

Itàlia, Espanya i la UE del Mediterrani

1
Es llegeix en minuts
Itàlia, Espanya i la UE del Mediterrani

Rafa Arjones

Dos ex primers ministres italians van deixar el mateix missatge al II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani. Enrico Letta i Matteo Renzi van reclamar al president del Govern espanyol que busqui l’entesa amb el seu homòleg italià per sobre del signe polític diferent que tenen. Renzi va ser més contundent a l’afirmar que si aquesta entesa fos possible, l’Europa mediterrània que en la primera dècada del segle XXI va ser el gran problema de la UE pel deute, ara pot ser la solució especialment en la geoestratègia energètica posterior al gas rus barat. Potser exagera. Però fa poc més d’un mes, al Fòrum del Nord-oest, organitzat també per Prensa Ibérica, l’alcalde de Porto, Rui Moreira, reclamava una cosa similar entre Espanya i Portugal. És clar que la ribera nord del Mediterrani formada per Grècia, Itàlia i Espanya més el vincle ibèric amb Portugal avui podria ser un pol potent dins de la UE i de la zona euro, tant pel dinamisme de les seves economies com pel seu potencial en el camp de les energies renovables i la seva importància geoestratègica respecte a la ribera sud.

González, primer, i Aznar, després, van menysprear els veïns del sud. El socialista per aconseguir els grans de la UE i posar falca entre Kohl i Miterrand. Aznar jugant a ser amic dels nord-americans al ranxo texà de Bush. Zapatero va jugar a altermundista per distanciar-se de l’11 M i Rajoy va apostar per l’autarquia per fer-se perdonar pels frugals i que no el fiquessin en el pilot de Grècia, Portugal i Itàlia. El que venen a dir els ex primers ministres italians i l’alcalde portuguès és que aquest món canviant obliga també a resituar-se dins de la UE. L’austeritat ja no és ara el problema principal. El bloc de l’Est pressiona perquè l’eix de la UE es desplaci i abandoni la dinàmica Nord-Sud. Si Espanya tornés a tenir algun dia una política d’Estat, per exemple, en matèria d’afers exteriors, acostar-se a Itàlia, Grècia i Portugal hauria de ser una prioritat compartida per tots aquells que puguin governar.