Obrir la teva llar transforma vides

"Un dia a l’escola vam saber que un company del nostre fill estava en acollida. Ens va semblar molt bonic. Anys més tard, una amiga ens va parlar del procés i vam decidir fer el pas." Així comença el relat de la Mayra, ella i en Pepe, la seva parella, han tingut tres fills. A més, van decidir fer-se família d’acollida i fins ara s’han fet càrrec de set nadons. Són una de les famílies que acullen prop d’un miler d’infants a Catalunya, tot fent les funcions que temporalment no pot fer la seva família d'origen.

A Catalunya, prop de 280 nens i nenes menors de sis anys viuen en centres residencials de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Darrere aquesta xifra hi ha les històries de criatures que no poden conviure amb la seva família i necessiten una llar que els doni afecte i seguretat. Per això, el compromís del Govern és clar: tots els infants, especialment els més petits, han de poder créixer en família i això només serà possible amb més persones disposades a acollir-los.

Amb aquest objectiu, la Generalitat ha llançat una estratègia per doblar el nombre de famílies acollidores. El pla preveu augmentar en 2,3 milions d’euros la dotació econòmica per reforçar els equips tècnics, agilitzar els tràmits, donar més suport a les famílies acollidores i aplicar millores fiscals.

L’acolliment pot ser d'urgència i diagnòstic, com el cas de la Mayra i en Pepe (per a nadons i infants petits). Però també hi ha altres modalitats: el simple (d’un a dos anys de durada), el permanent (quan no es preveu el retorn a la família d’origen), l’especialitzat o l’acolliment de vacances i caps de setmana. A Catalunya, hi ha 798 famílies d’acollida que acullen 908 infants. A més, 134 famílies col·laboradores acullen 134 nens els caps de setmana i en període de vacances.

"Em sento estimada de veritat"

Quan la Laura tenia vuit anys, va arribar a una família d’acollida. Avui en té vint, continua vivint amb ells i estudia Educació Social. "Tinc molta sort. Vaig tenir una segona oportunitat. Em sento estimada de veritat". La Laura recorda que quan va complir divuit anys tenia molta por. "Tothom pensava en el carnet de conduir o en sortir de festa, però jo només pensava si hauria de marxar de casa. Per sort, vaig poder quedar-m’hi. I gràcies a això, estic a la universitat."

El procés per fer-se família acollidora inclou formació, entrevistes i seguiment posterior. L’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) acompanya les famílies i ofereix suport econòmic, psicològic i material. "Aquests infants porten una motxilla important. Necessiten més que mai un entorn segur i afectuós", relata la directora de l’ICAA, Elena Lledós Monsó.

I aquest entorn l’han trobat en famílies com la de la Mariona i en Joe. El 2015, quan els seus dos fills tenien sis i nou anys, van acollir una nena de quatre. "Primer vam començar a sortir del centre i fer activitats junts, la portàvem a casa unes hores. Després es va quedar", recorden. Avui té tretze anys i és una més a la família. "Ella tenia moltes ganes d’integrar-se i va fer tot l’esforç del món", recorda la Mariona amb orgull.

Créixer en família: un dret, una necessitat

Està demostrat que viure en família afavoreix el desenvolupament emocional, físic i social dels infants. Per això, la Generalitat treballa per reduir al màxim l’estada dels menors d’edat en centres residencials i anima famílies de tota mena a fer el pas.

Notícies relacionades

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

El curs vinent s’incorporaran 1.650 professors nous

Testimonis com el de la Laura, acollida en família, són el millor exemple: "Em faria molta il·lusió que cada vegada hi hagi més gent que pugui tenir la sort que jo he tingut". Amb la seva parella tenen clar que volen acollir. "No adoptar, acollir. Donar una segona oportunitat, com la que jo vaig tenir."

Més informació: acolliment.gencat.cat