L’amo de la pilota

Tots aquests i més, molts més, que estan contra tot i contra tots, s’haurien de passar qualsevol dia per la plaça de Santa Elisabet, a Palma. I dic que s’haurien de passar per aquesta plaça, on els veïns organitzen partits públics extraordinaris, per comprovar que la convivència entre desenes d’ètnies és prodigiosa, exemplar, digna de ser observada, per reforçar la qüestionada tesi que no ens avenim.

El cas és que al centre de la plaça, o bé podria dir-se el centre del camp, on a un costat s’endevina dibuixada una porteria, diríem que els pals, dos troncs de dos arbres frondosos i, a l’altre costat, la contrària, marcada per dues immenses jardineres, un munt de joves es trobaven... ¿inquiets? Ansiosos, sí. Faltava l’amo de la pilota. I sí, de sobte va aparèixer per una cantonada i el grupet es va tornar boig. "¡Eh, tio! ¿Què feies?, fa deu minuts que t’esperem".

L’amo de la pilota, que, ho juro, la portava sota l’aixella com Cristiano i Messi passejaven les seves Pilotes d’Or, va trepitjar el centre de la plaça, perdó, del camp, ufà, arrogant, més que orgullós. Però no perquè no hagués de prestar la pilota (com cada tarda), sinó perquè, a partir de la seva arribada, començava el ritual idèntic al del pati de la meva escola, el Sagrat Cor.

Notícies relacionades

Bany de masses per a Alberto Ginés anant cap a la final mundial

Clàudia Pina hi posa l’art

Quan arriba l’amo de pilota, el món s’atura. La posa, pausadament, al centre i comença la festa, més que el partit. L’amo de la pilota decideix qui escull primer el Lamine de torn, que en aquesta plaça n’hi ha, ja us ho dic.

A més, compte, l’amo de la pilota de la meva plaça és porter i això implica un gran risc perquè, si el partit arriba a 0-5 en contra seu, potser agafa la pilota, se la posa sota l’aixella per tornar a casa i s’acaba el partit. I no, això mai passa. Quan l’amo de la pilota l’entrega i la posa al centre, perquè la posa sempre ell, ell es converteix en un més de les mil ètnies i colors. Tots aquests que dubten que ja no hi ha bona gent s’haurien de passar per la meva plaça. Fins i tot l’amo de la pilota és un noi collonut. I podria no ser-ho, perquè és l’amo del més preuat que hi ha en aquesta plaça.