Anar al contingut

VULNERACIÓ DE LA PRIVACITAT

Quan el repartidor assetja la clienta "Em va trucar 30 vegades en una tarda"

Missatges de bon dia, desenes de trucades, comentaris bavosos... Diverses dones narren com es van sentir violentades per treballadors a domicili

Les empreses no tenen responsabilitat sempre que quedi explícit al contracte o a través de la formació dels empleats.

Mamen Hidalgo

Quan el repartidor assetja la clienta "Em va trucar 30 vegades en una tarda"

La Sara -nom fals per protegir la seva identitat- va començar a rebre whatsapps d’algú que no volia identificar-se. Ella va amenaçar de trucar la policia i ell va acabar confessant que treballava al taller on tenia el cotxe, a Pamplona. Va demanar perdó. "Semblava penedit i em va assegurar que mai tornaria a intentar alguna cosa així amb ningú perquè s’havia adonat que a més de ser il·legal, podia donar mal rotllo". Al matí següent va rebre un nou whatsapp donant-li els bons dies i preguntant-li si havia dormit bé. I així, durant diversos dies. "Quan vaig anar a recollir el cotxe estava molt tensa, intentava d’alguna forma imaginar-me qui hauria pogut ser". Durant mesos, va sentir por i impotència: "Ell estava més preocupat de perdre la seva feina que de veure si jo m’havia sentit violentada. És un joc de poder que tenen per dominar-nos, i l’assetjador disfruta d’impunitat".

La situació que va viure la Sara no és un fet aïllat. A través de les xarxes socials, fa temps que les dones denuncien l’ús indegut de les seves dades per part de repartidors, missatgers, instal·ladors de telefonia, lampistes... Homes que se senten lliures d’utilitzar la informació a què tenen accés per a un ús privat i que en ocasions es converteix en assetjament.

¿Com acabar amb això? D’una banda, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha establert un precedent amb la sanció a un tècnic de Movistar amb 2.000 euros per aquest motiu. Per una altra, les empreses proven de posar fi a aquestes queixes amb més protecció. A preguntes d’EL PERIÓDICO, empreses com Just Eat o Deliveroo asseguren que des de fa mesos utilitzen tecnologia que emmascara el número de telèfon del client, de manera que el repartidor només té accés a un número genèric o a un botó en el cas de necessitar contactar amb la persona que rep el lliurament. Altres, com Amazon, expressen el seu desig de protegir el consumidor, però es neguen a oferir els mètodes que utilitzen. Mentre que l’empresa de paqueteria MRW al·lega un període complicat "de vacances" per donar una explicació, SEUR o Glovo directament no van respondre a aquestes qüestions.

¿Quina responsabilitat hi tenen? "A nivell penal, si el contacte deriva en assetjament, hi hauria una cadena de responsabilitats i l’empresa ho seria per l’article 31bis del Codi Penal", explica Ruth Sala Ordóñez, advocada especialitzada en delictes tecnològics. "Penalment la responsabilitat és de l’empleat, però solidàriament ho és l’empresa per ser la marca sota la qual exerceix un treball i comet un delicte".  

Però tenen maneres de cobrir-se, d’eliminar l’esmentada responsabilitat. Des del 2015 es parla de programes de compliment normatiu intern per a prevenció de delictes. "Han de quedar clares les normes al contracte de treball. Si l’empleat comet aquest tipus de delictes perquè té accés a informació serà responsabilitat seva, i l’empresa haurà d’acreditar que ha realitzat un programa intern, una formació, en què ha quedat clar a què té accés i per a què". És a dir, prevenir-se mostrant la seva organització de manera continuada.

No obstant, Sala Ordóñez matisa que no és tan comú. "No hi ha tantes empreses que facin això perquè acostuma a ser gairebé reactiva, una cosa que es fa quan et veus en un cas així". En definitiva, pot fer-se un annex al contracte que faci expressament menció a aquests detalls, però l’escalat ha d’estar molt ben treballat: qui utilitza quin tipus d’informació a nivell de reglament de protecció de dades i alhora si el repartidor només ha de saber la direcció hi ha de constar, de manera que ha de conèixer que si comet un delicte jo no em faig responsable".

Samuel Parra, jurista expert en privacitat i protecció de dades, creu que l’interès per millorar aquest aspecte es deu a una qüestió d’imatge. "No és una obligació ocultar el telèfon, ho hauran fet per evitar titulars que demà diguin que un repartidor de tal empresa ha fet això", explica. "Ni quan veiem els casos públics no veiem els noms dels que han comès aquest abús, però sí la marca", que no pot controlar el treballador fins a l’extrem, sinó que li concedeix certes dades i el motiu d’aquesta entrega. "Aquí no hi ha un error de seguretat, la seguretat està bé, el treballador coneixia la informació correcta per al seu treball, però l’ha utilitzat malament".

Una dona sosté un telèfon mòbil /PIXABAY

A la Bea una comanda a través d’Amazon li va suposar dies de terror. El repartidor va trucar per a "recollir el paquet i prendre alguna cosa". Ella va ser molt clara, però ell va començar a trucar-li de forma sistemàtica: 30 vegades en una sola tarda. "Se sentia un bar de fons, volia quedar a l’Estació d’Autobusos de Badajoz per donar-me el paquet. Jo li vaig dir que no havia d’anar enlloc i ell va insistir-hi". Desesperada, el seu marit va atendre una de les trucades, però només va parar de trucar quan van decidir posar-se en contacte directe amb Amazon. "Van haver de donar-li un toc gran perquè van cessar, i vaig rebre un email de disculpa", diu. En declaracions a EL PERIÓDICO, Amazon assegura que aquest tipus d’incidents se’ls pren "molt seriosament" i sempre investiguen i actuen en conseqüència, tot i que declinen explicar quin tipus de mesures prenen. La intranquil·litat va durar mesos: "Sempre et queda la incertesa que aquest senyor sap on vius".

Les dones que han manifestat les seves vivències en aquest reportatge -totes de forma anònima- coincideixen en la impotència que els produeix la sensació que a ells els preocupa molt més perdre la seva feina o que elles tinguin nòvio, al greu fet d’envair la seva intimitat i no respectar els límits que els posen.

Així ho expressa l’Alícia, a qui un repartidor de pizzes li va escriure l’endemà de l’entrega: "No sé si el xaval que hi havia era el teu nòvio o no. Em vas semblar molt guapa i no vaig poder evitar mirar el telèfon del tiquet i parlar-te per preguntar-te almenys si eres soltera". Ella li va demanar esborrar el telèfon i el fet no va anar més enllà, tampoc va denunciar el cas perquè no li semblava tan greu com perquè ell pogués perdre la seva feina a Sevilla. "El que em va molestar és la manca de privacitat i que la disculpa fos que no sabia si em molestaria perquè el noi que estava amb mi fos el meu nòvio o no, en comptes de pensar en la meva privacitat".

¿Què cal fer en aquestes situacions?

La Policia no disposa de cap dada o estadística que reculli aquests abusos. Segons apunten a aquest diari, no els ha arribat cap cas "especialment significatiu", per la qual cosa no neguen que existeixin, però creuen que no ha de ser una situació d’"especial incidència".

El reglament de protecció de dades (RGPD) que va entrar en vigor el maig passat a tot Europa no canvia res legalment. Es continua requerint el consentiment exprés del client. Però sí que estableix un precedent la sanció al treballador de Movistar. "Fes un missatge molt important, i els repartidors hauran de pensar-s’ho dues vegades", explica Samuel Parra, que creu que aquestes situacions es castiguen poc perquè no es denuncien. "Moltes vegades pengen la seva queixa a les xarxes socials, però no ho denuncien i així lògicament l’administració no pot actuar".

¿Què han de fer les dones en aquest cas? Depèn del contingut del missatge. "Cal tenir en compte si són repetitius. Si t’escriuen i dius que no, això no és un delicte, però sí una infracció de la protecció de dades perquè has utilitzat la informació amb una altra finalitat a què tens permís. Si els missatges són pujats de to, demanes que pari i ell insisteix, això és assetjament. Assetjament amb l’agreujant que és un senyor que ha sigut a casa, que sap potser si vius sola, sap els teus horaris... Sap moltes més dades que un simple desconegut", conclou el jurista.

En  aquest punt, la Policia recomana seguir les vies legals. Acudir a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en les ocasions en què es produeix un ús indegut d’aquesta informació, però anar directament a comissaria si això deriva en amenaces, assetjament o una situació delictiva.

Les dones prenen consciència

La Patrícia tenia una gotera i el sostre de l’habitació es va ensorrar. L’assegurança de l’edifici, a prop del Retiro, va enviar un home a mirar-ho. Ell va entrar a l’habitació i ella es va quedar a la sala d’estar. Quan va acabar, li va dir que si prenien un cafè. Ella va respondre que estava molt ocupada, es va posar nerviosa i incòmoda fins que se’n va anar. Però al cap de pocs minuts li va arribar un whatsapp. L’home deia que li havia agradat i que havien tingut molt ‘feeling’. El seu primer pensament va ser qüestionar-se quins senyals havia donat ella perquè ell fes una cosa així. Després, li va entrar por perquè sabia on vivia. "Estava acollonida". Fins i tot una companya de pis li va deixar durant un temps un esprai antivioladors. "No se sentia segura al tornar o sortir de casa".

A algunes dones els ha passat en més d’una ocasió, en diferents etapes. La Maria va posar la línia de telèfon a Lavapiés el 2008, i aquella mateixa tarda l’instal·lador li va escriure per prendre alguna cosa. "Quan et passa una cosa així analitzes el teu comportament, penses si vas ser massa amable, caus en prejudicis", explica. Per a l’Adelina Rodríguez Pacios, sociòloga especialista en gènere a la Universitat de Lleó, aquesta sensació de culpa encara és molt normal entre les dones. "Els moviments com #MeToo venen molt bé per identificar-se, però no és suficient, i encara hi ha molta culpa i vergonya".

Quan la Maria va veure el missatge, va bloquejar el contacte i es va guardar l’albarà per si intentava qualsevol cosa. "Em va fer por perquè vivia sola. Que aquest senyor sàpiga on viu... No estava la cosa com ara, que et passa i t’envalenteixes i contestes perquè et sents acompanyada, reacciones de forma molt diferent". Li va tornar a passar fa uns mesos amb un servei de paqueteria, i ho va viure de diferent manera, amb més valentia. Com explica Rodríguez Pacios, les dones tenen molta més consciència de l’assetjament. "Afortunadament, ara reflexionen sobre pràctiques molt habituals que han passat desapercebudes al llarg del temps. Per desgràcia ha sigut a base de casos de repercussió, però han ajudat que totes aquestes coses que semblaven tan normals les vegem diferent. Les dones han dit prou".