El penal de sempre frena el Girona

Un enorme Girona que es debat en els baixos fons de la classificació va confirmar els símptomes de recuperació sumant el tercer partit sense perdre. Va poder neutralitzar un Madrid pobre, que va disposar del penal de sempre per sortir de Montilivi amb un punt que atenua el ridícul que hauria perpetrat de caure a Montilivi (1–1). Pel tortuós camí s’ha deixat el liderat, que ostenta el Barça per molt que Hansi Flick estigui preocupat.

El Girona va disposar d’ocasions per guanyar i també en va tenir un parell el Madrid quan el partit anava ja costa avall, amb els gironins esgotats i atemorits pel to que anava agafant el duel amb la complaença de De Burgos Bengoetxea, sol·lícit i pròdig en explicacions a cada protesta de qualsevol jugador madridista, exasperats i impotents.

Individualitats contra equip

Es van salvar amb un penal de Vinicius que va ser transformat per Mbappé. És a dir, les individualitats. No té més el Madrid. No ha creat Xabi Alonso un equip en cinc mesos encara. Davant en tenia un de veritat, ja quallat amb el temps i la mà sàvia de Míchel Sánchez. El Girona es va recolzar sobre l’impertorbable Gazzaniga i l’imaginatiu Ounahi, el golejador.

Witsel va ser l’altre suport de l’equip. Amb la seva aparent parsimònia, amb el perfil despreocupat del que ha jugat centenars de partits importants i l’ofici dels veterans, era a qui buscaven tots en moments de pressió. Lògic, d’altra banda, en l’eix del centre del camp, i vigilat molt de lluny per Tchoauméni. Iván Martín era una altra opció, tot i que la més clara era la sortida per Hugo Rincón. Vinicius ni mirava al marcador. El problema és que els seus companys tampoc veien l’espai que tenia el lateral per avançar i provocar el dos contra un amb Tsygankov a Fran García.

Com contra el Betis

Míchel embogia. Aquest era un magnífic pla per atacar el Madrid. El gol ho va corroborar. El tímid Hugo Rincón es va veure en la situació de fer una passada fàcil a Tsygankov i va prolongar per a l’arribada en carrera d’Ounahi.

Pretenia Míchel guanyar el Madrid amb l’equip que va empatar davant el Betis. El tècnic no té més recursos, amb nou de lesionats i només quatre jugadors de camp del primer equip a la banqueta. Un panorama dramàtic si es tractava d’aguantar un marcador favorable –l’empat, per descomptat, ja era valuós–, molt més depriment si la qüestió era remuntar-lo. Ni la carta sempre miraculosa de Cristhian Stuani podia llançar sobre la gespa el Girona. El capità es va lesionar el soli de la cama esquerra. La ruptura muscular li impedeix jugar els quatre partits que queden d’any. Tota l’artilleria de què disposava Alonso no va evitar que el Girona s’avancés amb una gran jugada trenada que va denunciar la passivitat de la defensa, en què només hi havia Trent del quartet de la Champions. Rüdiger va ser l’únic que va esgarrapar. A Vanat, que ni es va mirar per reclamar la pilota, perseguida per la fera. L’ucraïnès es va veure alliberat després del descans quan Xabi Alonso va cosir l’abisme de la banda acostant Fran Garcia a Rincón.

Notícies relacionades

Tres tristos empats

Les ‘Guerreras’ emergeixen amb força contra Montenegro per tornar a somiar

Mbappé, en canvi, els demanava tots. Alliberat de serveis defensius, s’enfocava a rebre i encarar. El francès va a una velocitat tan diferent dels altres que sembla que és l’únic que té ganes d’un Madrid que ha de construir amb paciència quan no pot enviar-li la pilota a ell. Vinícius es va absentar una bona estona. Va tornar aparèixer quan el públic xiulava i en l’esporàdic episodi del penal, que va buscar davant la innocència del jugador Hugo Rincón. Content, es va motivar i va començar a participar com s’espera, alliberant Mbappé, que mostrava símptomes de cansament. No havia parat durant tot el partit.

Es multiplicava fora de l’àrea per mirar de crear-se ell mateix les ocasions per la ineficiència de Tchouaméni, que no fa una passada vertical ni tan sols sota amenaça, i el desinterès de Bellingham, que desitja ser servit i rematar ell. Va rematar abans Militao amb un cop de cap que va requerir les mans d’un encertat Gazzaniga, abans i després el principal passador del Girona.