Joan Garcia apuja el nivell

Ha jugat poc –només 10 partits amb la samarreta blaugrana–, però transmet tal sensació de seguretat que sembla que porti tota la vida al Camp Nou, un estadi que Joan Garcia només ha trepitjat en dues ocasions. Temps més que suficient per firmar un parell de parades colossals, especialment la primera perquè va deixar un catàleg d’accions fins i tot paranormals.

La pilota transitava pel cor de l’àrea petita del Barça amb absoluta calma, sense cap passió defensiva dels defenses de Flick. I la pilota, impulsada per una precisa passada de Rebbach i sense que ningú s’interposés al seu camí –no va arribar a Lucas Boyé, el primer destinatari–, va acabar als peus de Jonny Otto, el lateral dret que es va trobar davant un dels gols de la seva vida. Era gol sí o sí. Amb Joan Garcia estirat sobre la gespa i suposadament superat per la jugada, la pilota es dirigia a la xarxa blaugrana.

"Vaig veure com em venia la pilota i veia molta porteria, la vaig intentar xutar cap a dalt i va treure una mà increïble", va relatar després el defensa de l’Alabès. "Va ser una pena perquè a la següent jugada ens van fer el gol". O sigui, del possible 1-2 (min. 24) al real 2-1 (min. 26) firmat per Dani Olmo. I tot perquè Joan Garcia es va inventar una parada digna de Courtois, pròpia dels porters que fan coses impossibles. Una parada monumental perquè va devastar primer psicològicament l’Alabès i després el marcador.

"Aquestes parades ens donen vida", va confessar després alleujat Raphinha, entregat al talent del guardià, amb una mà dreta que va ser decisiva a la primera part. Tant com ho va ser la punta del seu peu esquerre quan el conjunt basc va treure el cap per casa seva una altra vegada. Guridi tenia temps per pensar. O això creia perquè, immediatament, Joan li va retallar espai i temps per treure la cama amb agilitat evitant el 2-2.

La jugada va ser anul·lada per fora de joc, però el VAR, en cas de gol, hauria dit que era legal. Per si de cas, el porter del Barça va evitar en els instants finals (min. 84) que la tarda acabés de manera tan caòtica com va començar, amb un gol de l’Alabès als 43 segons i milers de persones a l’entrada sense poder entrar per una fallada tècnica.

Qui no va desconnectar, i en cap moment, el seu software va ser Joan Garcia, un porter que ha tornat la seguretat a una posició inestable per a un Barça també inestable i erràtic, sense trobar la continuïtat desitjada. L’exguardià de l’Espanyol només ha encaixat nou gols en 10 dels seus partits (0,9 de mitjana), deixant la porteria a zero fins i tot en quatre partits.

Molt millor que Szczesny

Notícies relacionades

Tres tristos empats

Les ‘Guerreras’ emergeixen amb força contra Montenegro per tornar a somiar

Res a veure amb Szczesny, que havia de ser el tercer porter, però la greu lesió de Ter Stegen li va concedir l’etiqueta de número dos, obligat a aparèixer a l’escenari perquè l’altre va haver de passar pel quiròfan. L’expert polonès va rebre 17 gols en nou partits (1,88 de mitjana) sense tenir l’oportunitat de segellar ni una sola vegada la porteria.

Però Joan Garcia va molt més enllà de xifres. No només para pilotes, sinó que també sap evitar moments molt perillosos. Són aquestes parades invisibles que ningú veu com quan abandona l’empara dels tres pals per intervenir per lliure o el seu domini del joc aeri. És evitar, no parar. És ser precís en el joc amb els peus (30 passis va donar en camp propi davant l’equip basc, 30 amb encert, 100% d’encert), demostrant una adaptació extremadament ràpida a un manual de joc que no li resulta gens inhòspit.