El risc de violència masclista s'incrementa si ell no treballa i ella sí
Un estudi avisa que no n'hi ha prou amb «apoderar» les dones per reduir el maltractament
Funcas conclou que la maternitat allunya ara menys les dones del mercat laboral
tecnicomadrid38965707 valencia 19 6 2017 sociedad violencia de g nero campa a
Fins ara s’havia determinat que el risc que les dones pateixin violència masclista és més gran en parelles amb un baix nivell d’estudis i de renda, sense que cap sigui un factor determinant. I ara un estudi del think tank Funcas dona més llum i conclou que no influeix tant el nivell econòmic de la unitat familiar com quin dels dos membres de la parella percebi les rendes del treball. D’aquesta manera, si elles treballen però l’home no, s’incrementa exponencialment el risc que apareguin els maltractaments.
“Aquelles dones amb una parella que està treballant són molt menys vulnerables a patir violència que les dones amb cònjuges que no treballen, i menys encara si elles també treballen. Quantitativament, la probabilitat de maltractament per a aquest tipus de dones es redueix a menys de la meitat”, acabal’informe, que fixa que el risc és de 2,9 a 1,9 punts percentuals menor per a les dones la parella de les quals treballa, tenint en compte taxes de violència física del 3,9%, per la qual cosa és bastant significativa la situació laboral de l’home.
El resultat fa concloure als investigadors, els professors de la universitat Carlos III César Alonso-Borrego i Raquel Carrasco, que no n’hi ha prou amb “apoderar” les dones, terme utilitzat per referir-se a la necessitat que les dones assoleixin més cotes de poder en la societat i les unitats familiars. A més, aquesta situació podria tenir efectes perniciosos, ja que les dades confirmen l’anomenada teoria del ‘male backlash’ o del‘contraatac’,segons la qual quan un home veu qüestionat el seu paper tradicional com a sustentador principal pot infligir violència per reafirmar la seva posició dominant. “L’apoderament –acaba Carrasco– redueix el risc, però si ell té ocupació”.
La maternitat i l’atenció als fills
El número 27 de la revista Panorama Social, editada per Funcas i destinada en aquesta ocasió a les múltiples bretxes de gènere, conclou a més que la societat espanyola ha avançat molt cap a la igualtat, però encara queda “molt per fer”, segons va explicar Elisa Chuliá, directora d’estudis del think tank en la presentació de l’informe.
Així, l’apartat destinat a les desigualtats de gènere en elmercat laboralinfereix que la maternitat allunya cada vegada menys les dones de l’ocupació, ja que en tot just 12 anys la taxa màxima d’activitat femenina s’ha traslladat del grup de 25 a 29 anys (83% el 2005) al de 40 a 44 anys (86% el 2017). Això indica que la pràctica d’abandonar el treball per centrar-se en la cura delsfills tendeix a desaparèixer. Si bé, segons alerta la investigadora Glòria Moreno, els motius que hi ha darrere són que les dones esperen a tenir consolidada la seva carrera professional per ser mares i així intentar que aquesta situació no els causi problemes en el mercat laboral o renuncien directament a la maternitat, com demostra que Espanya sigui un dels països amb taxes de natalitat més baixes.
D’altra banda, la bretxa de gènere en pensions s’ha reduït entre els jubilats més joves (de 65 a 69 anys) al passar del 39% el 2005 al 29% el 2017, però ha augmentat en la resta d’edats.
